Tretze sanitaris de l’Hospital Sant Joan de Déu s’allotgen a l’Hotel Restaurant Manel

318
Personal Sanitari de l'Hospital Sant Joan de Déu de Martorell
Personal Sanitari de l'Hospital Sant Joan de Déu de Martorell

La Dúnia Santos és infermera a Urgències de l’Hospital Sant Joan de Déu de Martorell i, des de fa més d’una setmana, està allotjada a l’Hotel Restaurant Manel, així com els altres 12 sanitaris que també van decidir traslladar-s’hi de forma voluntària. CatSalut va posar a la disposició aquest hotel, com tants altres repartits pel territori català, per assegurar la tranquil·litat del personal sanitari.

Feia setmanes que els treballadors reclamaven no haver de passar el poc temps de descans a casa pel risc de contagi. Santos explica que la seva càrrega viral era molt gran: “patíem per contagiar a les nostres famílies, no volíem que passessin per l’horror i l’infern que estem vivint nosaltres”. Dúnia Santos és mare de dos fills de 2 i 6 anys, ells també han passat por, així com el seu marit. Remarca que “arribava a casa tan malament anímicament que no tenia ganes de jugar amb ells”.

Quedar-se a l’hotel no va ser una decisió massa difícil per a Santos, que tenia clar que no volia implicar la seva família, però reconeix que “és molt dur està separat i no saber quan tornaràs”. Tant ella com els seus companys que també s’han instal·lat a l’Hotel Restaurant Manel estan molt agraïts amb el Departament de Salut, l’Ajuntament de Martorell i la Fundació de Hospital Sant Joan de Déu per donar-los l’opció de no haver de marxar a casa. Dúnia Santos, a més, també posa en relleu la feina del senyor Berdiel i la Malika de l’hotel: “Ens cuiden com si fóssim de la seva família i estem encantats per com ens tracten”.

Dúnia Santos, infermera a urgències de l’Hospital Sant Joan de Déu de Martorell

Un dels factors positius d’allotjar-se a l’Hotel Restaurant Manel, a banda d’estar aïllats de les seves famílies, és el suport entre els mateixos sanitaris. Dúnia Santos ho té clar: “Si necessites desfogar-te amb algú, qui millor que un company que està passant per la mateixa situació que tu”. Les famílies moltes vegades els espanta saber-ho tot i és difícil que comprenguin la situació per la qual està passant el personal sanitari, per això el suport entre ells és vital. Viure plegats a l’hotel acaba de reforçar la unió que ja de per si s’està fent més forta treballant a l’hospital durant la pandèmia.

 Dúnia Santos, infermera a urgències de l’Hospital Sant Joan de Déu de Martorell

A l’hospital segueixen fent les seves tasques habituals, però amb un volum de feina major. Una de les funcions que mai havien hagut de fer era l’acompanyament dels pacients que estan sols. De fet, s’ocupen de fer videotrucades per totes aquelles persones grans que no disposen d’un telèfon amb càmera. Molts cops les coses han anat bé i les videotrucades han servit per estar en contacte, però d’altres, desgraciadament, han estat per acomiadar-se dels familiars. “Aquesta feina ha estat la més dura, no ens l’esperàvem i ningú ens ha ensenyat com havíem d’afrontar-ho” diu compungida la Dúnia Santos.

La falta de previsió de material i personal ha estat un dels errors que el personal sanitari ha pagat amb un preu molt alt. Santos assegura sense pèls a la llengua que “hem tingut por i tenim por d’anar a treballar”. I acaba per afegir que ja fa anys que es reclama una ampliació de les urgències de l’Hospital Sant Joan de Déu, que en aquesta crisi sanitària s’ha vist desbordades.