Abril Castillo i Mònica Venteo, alumnes de La Mercè, becades per la Fundació Amancio Ortega

274
Abril Castillo i Mònica Venteo, alumnes 4t d'ESO Col·legi La Mercè
Abril Castillo i Mònica Venteo, alumnes 4t d'ESO Col·legi La Mercè

Les martorellenques Abril Castillo i Mònica Venteo, alumnes de 4t d’ESO del Col·legi La Mercè, han aconseguit una de les beques de la Fundació Amancio Ortega. Les joves volaran aquest agost cap als Estats Units d’Amèrica (EUA), on cursaran íntegrament 1r de Batxillerat i gaudiran d’una experiència pedagògica, lingüística i personal única, a la qual es van presentar 10.000 aspirants.

El programa de la Fundació Amancio Ortega s’adreça a estudiants de 4t d’ESO de tots els centres educatius de l’estat, per tal d’estudiar tot un any acadèmic a Canadà o als EUA. Un centenar de beques es destina a centres de Galícia i 500 a estudiants d’escoles de la resta de l’estat (73 a Catalunya).

L’objectiu és facilitar un procés d’immersió en una cultura estrangera, alhora que perfeccionen l’aprenentatge de l’anglès. Els estudiants seleccionats conviuran amb una família al país d’acollida i cursaran el Grau 11, equivalent a 1r de Batxillerat.

Quan us veu assabentar de la notícia i com la veu rebre?

M. V: Estàvem a classe i el professor ens va deixar sortir per mirar el mòbil i veure que ens havien agafat a les dues. Ens vam quedar molt sorpreses. Vam tornar a classe i vam donar la notícia als companys, que estaven molt contents.

A.C: Quan vam entrar a classe tots ens van abraçar i ens van felicitar.

Quins requisits calen per rebre una beca com aquesta?

A.C: Per apuntar-te cal una mitjana de 7 i una nota mínima de 8 en anglès. Calia enviar-los les notes per comprovar que tot era correcte i fer una prova escrita d’anglès per preseleccionar 1.500 persones. Després, una prova oral i una entrevista per Skype amb una petita presentació. Et feien preguntes de situacions per saber si ets una persona que sap desenvolupar-se.

Hi havia l’oportunitat d’anar a Canadà o als EUA. Vosaltres fareu la segona opció, tot i que encara no sabeu el destí concret. Preferíeu els EUA?

M.V: A mi m’era igual.

A.C: Jo sí que prefereixo EUA. Canadà també trobava que era una bona experiència. De fet, la idea de viatjar on sigui ja és brutal, però EUA és la vivència més clàssica, més típica i em feia il·lusió.

Com us imagineu la vida allà?

M.V: No sabem res encara. La família ens ha d’escollir a nosaltres i serà un procés una mica lent. En tinc moltes ganes. Sé que hi haurà bons i mals moments, però serà una experiència amb la qual aprendrem i serem millors.

A.C: Tinc moltes ganes d’anar, però encara no ens ho acabem de creure del tot. No he volgut fer-me moltes il·lusions ni pensar-hi massa. Serà impactant, ens haurem d’adaptar i no serà fàcil, però és una gran experiència personal i acadèmica.

Heu estat mai als EUA?

A.C: Hi he estat 10 dies a Nova York de vacances però, és clar, no és el mateix. Vaig anar a visitar-ho tot i a donar voltes per la ciutat. La idea de viure tot un any en un poble, amb una família americana i anar a l’institut allà és molt diferent.

Fareu tot un curs allà i en anglès. Això us fa por?

M.V: Suposo que al principi serà una mica difícil perquè és una llengua que aquí no parlem tant. Fem classes d’anglès, però no la fem servir tota l’estona. Crec que ens adaptarem i, al final, serà com parlar català o castellà.

Podreu tornar o rebre visites?

A.C: No podem tornar ni rebre cap visita. És part del programa d’integració.

Aquesta és la vostra primera experiència fora de casa. Us agradaria poder estudiar o treballar fora?

M.V: Sempre he volgut estudiar fora perquè crec que t’obre moltes portes. Si a la universitat tinc una altra oportunitat, també l’agafaré.

A.C: Per la meva part també, sempre he volgut anar fora i viatjar. La idea de treballar en un món internacional, anant d’un lloc a l’altre, m’agrada molt. Aquesta és la primera oportunitat i espero de trobar-ne d’altres.

Què voleu estudiar? Ja ho teniu clar?

AC: Les dues hem escollit el Batxillerat Social. Jo tinc un parell d’opcions. Les que més m’agraden són Interpretació i Traducció, però Relacions Internacionals per la vessant més política.

M.V: Sempre he volgut fer alguna cosa d’àmbit internacional per poder parlar l’anglès, però encara no tinc una idea clara.

Els amics què us diuen aquests dies?

M.V: Doncs que hem de gaudir molt d’aquest estiu i del temps que ens queda junts. Estan tristos, perquè estarem tot un any sense veure’ns, però també molt contents i orgullosos. Ens fan costat i això s’agraeix.

I les vostres famílies?

M.V: Estan molt contents perquè és una oportunitat molt bona, però el fet d’estar tant de temps lluny dels teus fills els fa una mica de pena.

A.C: Els meus pares estan molt orgullosos de mi, tot i que això de no poder-me venir a veure és una mica trist. Avui dia, amb les tecnologies podrem mantenir el contacte.

Voleu deixar algun missatge de comiat?

M.V: Que quan tinguis una oportunitat com aquesta de viatjar, encara que t’agafin pors l’aprofitis.

A.C: Encara no hi hem anat, però ja sabem que serà una gran experiència. Estem parlant amb gent que hi ha anat altres anys i tots diuen que les coses són molt complicades, però que no t’has de tirar enrere perquè realment l’experiència s’ho val, et fa créixer com a persona i veure les coses de manera diferent.