Al voltant d’un 30% de la gent gran amb depressió manifesta prèviament un trastorn de personalitat (TP). El mateix passa amb altres trastorns, com és el cas de la demència: pràcticament el 100% pateix un canvi en els seus trets de personalitat previs. Amb l’objectiu de debatre aquesta qüestió, l’Hospital Sagrat Cor de Martorell de Germanes Hospitalàries està organitzant aquest cap de setmana el 13è Curs d’Actualització en Psicogeriatria, sota el títol de ‘La personalitat i els seus trastorns en l’ancià’, a l’Hospital Sant Rafael de Barcelona.
El trastorn de personalitat en l’ancià pot aparèixer com una evolució natural en una persona que els presentava ja en la joventut, o com una nova simptomatologia, però “en la majoria dels casos la manifestació del TP comporta el risc de presentació d’una altra simptomatologia psiquiàtrica”, explica la doctora Pilar de Azpiazu, psiquiatra i coordinadora de l’Àrea de Psicogeriatria de Benito Menni CASM, de Germanes Hospitalàries.
Pel que fa específicament a la demència, els estudis realitzats en aquest camp coincideixen amb el fet que l’aparició de canvis en la personalitat són un primer signe que indica la presentació d’un procés demencial. En aquest sentit, el TP pot precedir en anys l’inici del trastorn cognitiu, però és molt freqüent descobrir-ho tardanament, quan s’efectua l’estudi d’un pacient amb inici demencial, afegeix la Dra. d’Azpiazu.
Avaluació de la personalitat i els seus trastorns en la gent gran
Tot i el creixent interès per l’evolució de la personalitat en la vellesa i per conceptualitzar de forma més adequada els TP en edats avançades, i la correlació directa d’aquests trastorns amb altres simptomatologies psiquiàtriques, els experts que han participat en el 13è Curs d’Actualització en Psicogeriatria consideren que encara existeixen pocs estudis que aborden aquests temes de forma empírica. Menys encara es disposa d’estudis focalitzats a dissenyar eines d’avaluació que siguin adequades i específiques per a la vellesa, o que validin en aquesta població els instruments utilitzats habitualment per a l’avaluació de la personalitat i dels TP en joves.
“Una de les raons per a aquesta carència, té a veure amb la complexitat de la mateixa personalitat i els seus trastorns, especialment quan se li suma la complexitat de l’envelliment i la falta de familiaritat de molts clínics amb aquesta població”, explica Francesca Amores, psicòloga clínica i neuropsicòloga de l’Hospital Sagrat Cor de Martorell.
D’altra banda, “les limitacions associades a la falta de validesa d’alguns dels criteris diagnòstics habituals per als TP quan són aplicats a ancians dificulten, també, poder elaborar instruments de mesura adequats”, afegeix.
Amb tot, es fa necessària una reflexió sobre les dificultats metodològiques que comporta la valoració dels trastorns de personalitat en la gent gran, així com una adequació dels criteris diagnòstics utilitzats per als TP en la població anciana i dels esquemes psicoterapèutics. És per aquest motiu que Amores recomana que, davant una sospita de trastorn de la personalitat, el facultatiu dugui a terme una avaluació global que inclogui no solament instruments d’avaluació de trets de la personalitat més exhaustius, sinó també, avaluacions cognitives al pacient i qüestionaris a l’informant.
Psicoteràpia, vellesa i personalitat
Segons els experts reunits al Curs d’Actualització en Psicogeriatria de l’Hospital Sagrat Cor de Martorell, la psicoteràpia en el pacient ancià amb un TP és un camp complicat i poc explorat en l’actualitat, però que precisament en la vellesa juga un paper molt rellevant. “Considerem que el punt central de la intervenció psicoterapèutica en l’ancià ha de ser la integració de la pròpia personalitat, en un període marcat per les pèrdues i en el qual, si es presenta un TP, augmentaran els problemes per reconèixer les emocions i desitjos, disminuirà la tolerància a l’ansietat i apareixerà una falta del control dels impulsos”, explica el Dr. Pedro Yscadar, de l’Hospital Sagrat Cor de Martorell.
En aquest context, “la psicoteràpia té una gran rellevància, ja que tindrà com a objectius generals mantenir les capacitats de l’ancià, promoure una major capacitat d’adaptació, facilitar l’acceptació de les dependències, promoure la seua capacitat de realització i brindar suport a la família”, afegeix Yscadar, qui estableix com a objectius específics davant un TP el mantenir l’equilibri emocional en l’ancià, brindar seguretat per valorar i contenir la seva inestabilitat emocional i el risc de conductes impulsives, etc.
Per tant, “que la psicoteràpia, en la relació terapèutica amb els pacients ancians amb TP, construirà un espai creatiu, a través de l’acció i l’escolta, que facilitarà una compensació al pacient, per obtenir nivells de satisfacció reals i adequats, i poder viure la vellesa com una etapa de la consumació de la vida, per l’assoliment aconseguit”, conclou el Dr. Yscadar.
