Els androides dels artistes Alonso i Fernández qüestionen el rumb de la humanitat

242
Gonzalo Alonso i Álex Fernández
Gonzalo Alonso i Álex Fernández

Els artistes gallecs Gonzalo Alonso i Álex Fernández participen, durant aquests dies, en la 3a edició de l’IntARTvenció. Tots dos pinten amb esprai des de dimecres a la tarda un mural a l’Skate Park en el que s’hi reflecteixen un parell de rostres androides, amb la intenció de reflexionar sobre la mirada de futur de la humanitat. Fernández i Alonso repeteixen presència a l’IntARTvenció, perquè l’any passat ja hi van ser pintant, junt amb Paco Arasa i Mho Dueñas, motius esportius al Pavelló Esportiu Municipal.

Álex i Gonzalo, benvinguts de nou a Martorell. Quin record teniu de la vostra participació a l’IntARTvenció de l’any passat i què hi ha de diferent enguany?

AF: La principal diferència és que l’any passat vanm pintar en grup, junt amb artistes locals, i dins d’un pavelló esportiu. Aquest any, en canvi, cadascú de nosatres té un espai diferenciat i és al carrer.
-GA: Estem encantats de tornar. Aquí a Martorell ens tracten molt bé i podem pintar el que volem.

Descriviu-nos com és l’espai en el que pintareu, enguany?

AF: És una paret situada a l’Skate Park. Un lloc d’oci on venen molts nens i joves, amb els seus pares i mares per gaudir. Intentarem fer un mural que ho englobi i que quedi el més bonic possible.

GA: I encara que sigui una mica baixet el mur on pintem, crec que tindrà força visibilitat, perquè hi ha una rotonda al costat amb molta circulació.

Per vosaltres, és vinculant analitzar prèviament l’espai i qui l’usa abans de fer una obra?

GA: Sí, segons les persones que freqüenten l’espai has de cuidar i pensar el tema. A Vigo, per exemple, vam pintar en un carrer un seguit de temes relacionats amb Juli Verne, perquè es tractava d’un espai pel que hi passen molts jubilats i mestresses de casa i està bé complaure una mica el públic que passarà per allà tots els dies. Això per a l’artista és un condicionant, però no deixa de ser un repte. Però en aquest espai, tractant-se d’un Skate Park, ho tenim més fàcil.

Mural Gonzalo Alonso a l'Skate Park
Mural Gonzalo Alonso a l’Skate Park

Quina IntARTvenció fareu, aquí?

AF: Volem fer quelcom relacionat amb el futur, i pintarem uns androides que volen fer referència de cap a on anem. Aquesta és la idea general. Com sempre, encara que sembli que un té temps de pensar mil coses, al final sempre s’improvisa bastant.

GA: Ens agrada molt improvisar, no som quadriculats seguint totalment un esbós. Al cap d’unes hores la inspiració ens porta a tirar cap a una altra banda i ens hi posem. En principi, farem dues màscares d’androide que miren cap a cantons oposats, una cap a la dreta i una altra cap a l’esquerra, buscant el significat de cap a on ens porta tot, de mirar cap a fora i saber cap a on anem. I aniran entrellaçades amb una sèrie de mecanismes que simulen la tripa d’un androide. Una textura molt agraïda, amb ombres i volums.

Serà en blanc i negre i usant esprais?

AF: Si, la gamma de colors és del blanc al negre, utilitzant els grisos. Hem volgut simplificar-ho a aquesta gamma perquè pensem que el resultat final serà igual de satisfactori.

GA: Si si, utilitzarem esprai. I anirem ruixant i ruixant hores i hores fent matisos fins que quedem satisfets amb el resultat o se’ns acabi el temps.

Quina previsió teniu a l’hora d’acabar l’obra?

AF: Estem una mica condicionats pel temps, perquè sembla que el divendres plourà i això no és bo quan s’han de manipular esprais. Esperem que el temps ens respecti i en tot cas li donarem canya per deixar-lo el millor possible.

Mural Álex Fernández a l'Skate Park
Mural Álex Fernández a l’Skate Park

Tenir un temps limitat per acabar l’obra és enemic de la creació?

GA: Si i no. Estem acostumats en aquesta vida a anar contrarellotge, en el nostre i en qualsevol gremi. Arriba un moment en el que ja estàs acostumat a la pressió i al rellotge, i fins i tot de vegades això t’inspira més.

Un cop acabada aquesta creació a Martorell, què teniu en perspectiva?

AF: Jo de Martorell me’n vaig cap a Andorra, on fa anys que faig escultures en un hotel de neu. Un canvi total de la història, ja que és escultura i treball amb nous materials, i seré allà fins a l’abril.

GA: Doncs a mi em toca treballar creant i decorant un escenari per als Reis Mags de l’Orient, que arribaran a Vigo abans que a cap altre lloc!