Dins els actes de la Setmana Europea de la Prevenció de Residus, que es celebra del 21 al 29 de novembre, l’Ajuntament de Martorell, amb el suport de la Diputació de Barcelona, ha ofert als grups de 3r d’ESO de l’Institut Joan Oró, únic institut que és Escola Verda a la nostra població, un taller de sensibilització sobre el malbaratament alimentari. L’activitat ‘Del camp a la taula aprofita els aliments, rebel·lat pel clima!’ ha estat impartida per la Fundació Espigoladors, una entitat sense ànim de lucre que des de fa deu anys lluita per l’aprofitament dels aliments. Els primers grups van fer el taller el 10 de novembre i aquest matí l’han realitzat tres classes més.
L’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO) defineix el malbaratament alimentari es defineix com aquells aliments segurs i nutritius inicialment destinats al consum humà que són rebutjats o utilitzats de manera alternativa (no alimentària) al llarg de la cadena alimentària. Es tracta d’un problema característic de les societats desenvolupades, que cada any ocasiona la pèrdua de milers de tones d’aliments. La responsabilitat del malbaratament alimentari està repartida entre tots els actors de la cadena de proveïment: des dels productors als consumidors, tot passant pels distribuïdors, comercialitzadors i restauradors.
A través d’un joc de rol, en el qual havien de comprar i vendre, els alumnes del Joan Oró han representat els diferents sectors del sistema alimentari (agricultors, supermercats, restaurants, consumidors…) i han experimentat les dinàmiques del mercat i algunes de les causes del malbaratament alimentari, com el baix preu que obtenen els pagesos pels seus productes o les exigències estètiques en les fruites i verdures que tenen els clients.
També han conegut la diferència entre data de caducitat i data de consum preferent i les causes i conseqüències econòmiques, socials i ambientals del malbaratament alimentari. Tot el procés de producció, emmagatzematge i transport deixa una important petjada ecològica. Quan llencem menjar, també estem llençant els recursos que hem destinat a produir-lo (sòl, aigua i energia) i estem contribuint de forma indirecta a l’increment d’emissions de CO2 a l’atmosfera.
“El malbaratament alimentari és un problema molt greu, però que té solució. Pensem que és important fer sensibilització en totes les edats, però els joves estan en un moment vital que poden ser part de la solució activa i una bona eina per combatre el desaprofitament. Si de petits ja n’aprenen, de grans ho faran bé”, ha expressat Alejandro García, membre de la Fundació Espigoladors.
Alejandro García, membre Fundació Espigoladors
Un terç dels aliments que es produeixen al món es perden o es malbaraten: això equival a 1.300 milions de tones anuals, segons dades de la FAO, quantitat que podria acabar amb la fam al món quatre vegades. El malbaratament alimentari contribueix en un 8% al canvi climàtic. Si el malbaratament alimentari fos un país, seria el 3r en emissions de CO2 a l’atmosfera. El 28% de la superfície agrícola del món és emprada per produir aliments que s’acaben perdent o malbaratant.
A Catalunya aquestes xifres són encara pitjors ja que és un 40 % dels aliments que es produeixen s’acaban llençant a les escombraries, el que equival a 35 kg d’aliments llençats per persona i any, el que suposa una pèrdua econòmica de 112 € per habitant. La major part d’aquest malbaratament (el 58%) es produeix a les Llars, seguit del 26 % que es produeix a les grans superfícies, comerços i mercats. El nostre comportament com a consumidors és determinant per reduir el malbaratament alimentari de la ciutat.
Algunes de les possibles solucions que han plantejat els alumnes per reduir-lo són comprar productes de proximitat, planificar les compres, congelar i conservar bé els aliments, ajustar bé les racions, aprendre a valorar les fruites i verdures imperfectes, cuinar receptes d’aprofitament, etc.
