La resposta de la Unió Europea davant la magnitud de la tragèdia de la Guerra de Síria, ha impulsat l’Associació Social Cristiana de Voluntaris de Presons a organitzar, aquest vespre a El Foment, la conferència Refugiats de Grècia, el fang d’Europa. Hi ha intervingut Arcadi Oliveres, activista per la justícia social i la pau, Bernat Pratginestós i Marc Andreu Monsech, membres d’Acció Solidària i Logística (EREC), Jordi Armadans, director de la Fundació per la pau (FUNDIPAU), i les martorellenques Laia Laborda i Núria Domènech, voluntàries a Vasiliska (Grècia). Entre el públic assistent, la regidora de Comunicació, Cooperació i Participació, Miriam Riera, i la regidora de Serveis Socials i Joventut, Cristina Dalmau.
Per a l’economista i activista de Justícia i Pau, Arcadi Oliveres, tant els exiliats polítics (refugiats) com els exiliats econòmics (immigrats) veuen perillar la seva vida. Els dos col·lectius haurien de rebre la mateixa acollida per part de la Unió Europea, ja que sovint “fugen de l’espoli continuat que els països del nord fan dels seus recursos”. Segons el ponent, les guerres amaguen interessos i, en aquest sentit, ha citat com a exemple la d’Afganistan que, “lluny de ser motivada per trobar Osama Bin Laden, defensar els drets de la dona o lluitar contra el tràfic d’heroïna, tal com va exposar a l’opinió pública el president d’Estats Units, George Bush, ha ocultat l’extracció de petroli”. El vincle de l’ex president d’Afganistan, Hamid Karzai, col·locat per Estats Units el 2001, amb la CIA i empreses petrolieres van permetre, segons Oliveres, que l’empresa del vicepresident de George Bush, Dick Cheney, hi construís un oleoducte.
Però per mantenir una guerra cal armament. “L’Estat espanyol està entre els 10 països líders mundials en venda armamentista a països en conflicte com Egipte, Algèria, Aràbia Saudí, Jordània, Turquia, Líbia, Israel, Qatar, Emirats Àrabs o Afganistan”, ha assegurat l’economista, per a qui “pretenem no acollir les persones de les guerres que nosaltres mateixos provoquem”. No voler rebre’ls “és senyal d’ignorància de la nostra pròpia història”, ha afegit, ja que les migracions “formen part de l’evolució de la humanitat”.
Més de 65 milions de refugiats al món
Jordi Armadans, director de FUNDIPAU, ha afirmat que la xifra de refugiats al món s’incrementa cada any, fins arribar als més de 65 milions de desplaçats actuals, segons l’ACNUR. “Fugen de situacions explosives a les quals hem contribuït amb les nostres polítiques”, ha dit. Per tal de “radiografiar el nivell d’indignitat al que ha arribat Europa amb aquesta situació”, ha citat que els països que més persones refugiades acullen són Turquia (1,8 milions), el Líban (1,2 milions) o Jordània (630.000). La Unió Europea debat si acollir-ne 120.000, 15.000 dels quals a l’Estat espanyol.
L’EREC a Idomeni
Els bombers Bernat Pratginestós i Marc Andreu Monsech, membres de l’Equip de Rescat en Emergència a Catalunya (EREC) d’Acció Solidària i Logística, van desplaçar-se al febrer a l’illa de Lesbos i al camp d’Idomeni, on hi havia més de 15.000 refugiats. La seva tasca va consistir a dignificar la vida de les persones a través de l’aliment, gestió de voluntaris, col·laborar amb altres entitats i l’estabilització i construcció als camps de refugiats. “Com a bombers apaguem focs, però la manera de solucionar els incendis és fer una tasca preventiva; amb la cooperació passa el mateix, no podem donar una solució definitiva, però mentre es busca si és possible cobrim les seves necessitats, apaguem aquests petits incendis”, ha ressenyat Pratginestós.
Experiència martorellenca a Vasiliska
Laia Laborda i Núria Domènch, veïnes de Martorell, van fer de voluntàries 15 dies al juliol a Vasiliska (Grècia), una antiga granja de pollastres que es va convertir en camp de refugiats quan Eko i Idomeni van ser desallotjats. Les cooperants van col·laborar en la dinamització dels espais de lleure i en la creació d’una escola, on van impartir classes d’anglès per a dones i la mainada. Laborda ha explicat la importància “d’empoderar els refugiats per tal de convèncer-los que ells sols poden gestionar els camps”. També ha parlat del projecte Micròpolis, d’acollida de refugiats a cases de famílies gregues, una manera de dignificar l’estança als desplaçats amb nens o gent gran a càrrec.
