‘Archienemigos de Roma’, la biografia de 44 personatges que es van rebel·lar contra l’Imperi

1166

En el marc de la 38a Fira del Llibre, Gabriel Castelló ha presentat l’assaig Archienemigos de Roma, aquesta tarda al Centre Cultural, 44 biografies de personatges històrics que van enfrontar-se al poder de l’Imperi. Han acompanyat l’escriptor, la regidora de Comunicació, Participació i Cooperació, Míriam Riera, l’arqueòleg Alfred Mauri, i la cantant i parella de l’autor, Carmen Yébenes.

Aníbal, Viriat, Cleopatra, Atila o el propi Jesucrist són alguns dels personatges ambiciosos, rebels, astuts, intel·ligents i idealistes que no van voler sotmetre’s a les legions de romans que arribaven per ocupar les seves terres i que protagonitzen Archienemigos de Roma.

“El llibre desgrana les peripècies dels majors rivals als quals es van haver d’enfrontar els romans al llarg de la història de la República i l’Imperi Romà.Tots ells es van oposar en cos i ànima a la maquinària militar i civil més implacable del món antic”, ha explicat l’autor.

Està il·lustrat pel dibuixant argentí, Xuxo Vázquez, i s’estructura en vuit capítols, ordenats cronològicament, des del segle IV a.C, fins el segle V d.C. “Durant vuit segles, homes i dones es van enfrontar al canvi social i polític que suposava l’entrada de Roma en les seves contrades”.

Archienemigos de Roma “vol ser un homenatge a aquells personatges menys coneguts, però també heroics i brutals, que també es van enfrontar al poder de Roma: Pirros, Mitridates, Vercingétorix, el rei Orodes de Partia, la reina Zenòbia de Palmira o Alaric, entre d’altres adversaris que conformen la col·lecció”.

La publicació va néixer “de les ganes d’investigar, fer-ne difusió i divulgació històrica”, ha dit Castelló, qui ha confessat la dificultat per documentar-se, havent de recórrer a bibliografia en llengua anglesa per trobar-ne informació acurada.

La regidora Míriam Riera ha dit que “una persona que de manera autodidacta, per interès, es posa a investigar i arriba al fons de les coses, fins al punt d’escriure-hi un assaig, l’únic que em pot despertar és molta admiració”, i ha destacat la facilitat i rapidesa amb què es llegeix l’obra.

L’arqueòleg Alfred Mauri ha posat l’accent en la descoberta de personatges desterrats de la memòria que retraten l’Imperi Romà, des dels seus inicis a la seva destrucció. “Aquests tipus de treballs són importants perquè s’adrecen a un públic que, potser, no s’ha interessat mai per la història i ajuda a descobrir el potencial d’aprenentatge, amb dibuixos que li confereixen un aspecte fresc”.

Més sobre l’autor
Gabriel Castelló (1972) és un professional del sector de les telecomunicacions, però des de petit ha cultivat certa afició per la història, amb especial interès per l’època ibera i romana a l’àrea de llevant. Investigador i articulista de divulgació a mitjans digitals orientats a la recreació històrica i les curiositats del passat, ha col·laborat en varies publicacions. Imparteix tallers d’escriptura creativa a la Universitat de València, Bibliocafè i l’Associació d’Autos en Llengua Valenciana. Amb la seva primera novel·la, Valentia, les memòries de Gai Antoni el Jove, Gabriel Castelló va submergir-se en un relat d’aventures ambientat en la Hispania de Quint Sertori. El 2013 va arribar la segona entrega de la saga amb Devotio, el enemics de Cèsar. Un any més tard, va publicar Prínceps, el primer ciutadà de Roma, culminació de la saga de Gai Antoni el Jove ambientada en el final de la república.