La musicòloga martorellenca Aura Porta reivindica el caràcter excepcional del compositor martorellenc Joan Cererols com a element clau en el barroc català i per la seva longeva dedicació i producció musicals. Així ho va destacar,ahir al vespre, en una conferència a la Torre de les Hores, organitzada per la Fundació Francesc Pujols. L’acte s’emmarcava en les commemoracions del 400 aniversari del naixement de Cererols.
Porta, qui treballa com a professora a l’Escola de Música de Masquefa, reconeix sentir-se fascinada per l’obra de Joan Cererols (Martorell, 1618- Montserrat, 1680), motiu pel qual l’estudia: “Sóc de Martorell, i que al meu poble hi hagi hagut una figura tan important com aquesta fa que sigui molt llaminer estudiar-lo i estudiar la seva obra”. Per ella, “és una de les figures més importants de la música barroca catalana i en aquest país no se l’ha valorat com mereixeria”. Prova de la seva rellevància és “que va estar al capdavant de l’Escolania de Montserrat com a mestre de capella durant 30 anys”.
La musicòloga destaca que “una carrera musical tan llarga ha deixat un llegat molt important d’obres de primera categoria”. Malgrat que una part important de les creacions de Cererols es van destruir durant la Guerra del Francès, Porta considera que el que ha arribat a dia d’avui “no és poca producció. Tenim 78 peces, que és molt. És cert que són còpies, no ens queda cap original, però podem dir que és una gran producció”. A més, destaca que “ja era important que hi hagués qui copiés la seva obra i que en trobem a moltes capelles d’arreu del Principat. Això vol dir que, com a mínim, era un referent. Se’l coneixia, se l’apreciava i es valorava la seva música”.
De la producció que ens ha arribat, la conferenciant detalla que “la major part són peces de música litúrgica, sobretot destinades a l’ofici i 11 misses. De música en romanç en tenim 35 peces que són villancets, i també 14 tonos, que pràcticament són el mateix gènere. Es tracta d’obres escrites en llatí i en castellà. En llatí perquè és l’idioma de la litúrgia, i en castellà perquè al segle XVII el context fa que es produeixi una castellanització cultural i que la música de l’època, amb alguna excepció, s’escrigui quasi tota en aquest idioma”.
Quant a l’estil, Porta exposa que “Cererols fa de frontissa entre el primer i el segon barroc. Hem de pensar que a Catalunya no hi arriba amb facilitat el barroc europeu, i que les novetats comencen a arribar procedents dels nous estils italians, però encara amb molt en el pes de la gran polifonia hispànica”.
