Can Bros: unes festes de barri que trenquen més que enlloc el dia a dia silenciós

3045
Cercavila
Cercavila a Can Bros

Les festes de Sant Joan a Can Bros injecten un alè de vida enmig del dia a dia d’aquest petit barri perifèric de Martorell. La suma dels diversos actes lúdics organitzats enguany des de divendres i fins diumenge -la revetlla, el dinar i el sopar de germanor, les havaneres o les sardanes-, hi han atret prop d’un miler de visitants. L’Associació de Veïns ha portat així durant tres dies la música, la festa i l’ambient de germanor.

Però quan les activitats toquen a la fí, Can Bros torna a la quietud habitual dels altres 362 dies de l’any. La tranquil·litat només la trenquen el soroll de la veïna autovia i polígons industrials i l’activitat de les 28 persones que hi viuen de manera permanent. Reconeixen que no és fàcil residir en un indret apartat de la resta de Martorell, que el cotxe esdevé un element imprescindible, però romandre allà on es va néixer és suficent motivació per fer-los desdir de marxar, encara que la vida els resulti menys còmoda.

Antiga colònia tèxtil

Can Bros és un petit barri situat al nord del terme municipal de Martorell, al costat de l’autovia A-2 i molt a prop del Llobregat. La força de l’aigua del riu va fer néixer sobre els terrenys de l’antiga finca agrícola del mateix nom una indústria tèxtil que va funcionar entre el 1852 i el 1967. Des d’aleshores, però, els habitatges es van anar buidant. “Només es viu a les cases de l’entrada o primera fase, al carrer d’Elies, cases de planta i pis. El sector de la fàbrica, l’església neogòtica de Sant Joan i els habitatges dels treballadors es troben en estat cada cop més ruinós”, explica el president de l’Associació de Veïns de Can Bros, Xavier Vila.

Xavier Vila, president de l'Associació de Veïns de Can Bros

Joan Rodríguez: “Som la petita Gàl·lia de Martorell”

Joan Rodríguez

Amb el pas dels anys, els veïns han anat marxant, però n’hi ha 28 que resisteixen. És el sentiment de pertinença: “aviat faré 30 anys i en porto els mateixos vivint aquí. Per mi, Can Bros és singular, un símbol d’identitat i de la meva vida”, diu en Joan Rodríguez. “Vull continuar-hi vivint, encara que no hi hagi vist mai millores. Som una petita Gàl·lia de Martorell! Per això, les nostres festes són una lluita contra l’oblit, per reividicar el barri i que la gent sàpiga que ens l’estimem”, explica.

Joan Rodríguez, veí de Can Bros

Teresa Gallofré: “Hem d’agafar el cotxe per tot”

Teresa Gallofré

En Joan és fill de la Teresa Gallofré, qui porta vivint a Can Bros des de fa 35 anys. “Tinc casa a Martorell, però vull viure a Can Bros fins que pugui. És una versió del no nos moveran!”. La Teresa està contenta perquè els seus dos fills s’han quedat a viure al barri. Diu que “les nostres cases les tenim habilitades i en bones condicions, però el barri està degradat i mort, no hi ha vida, i necessites el cotxe per a fer-ho tot, perquè tot i ser a prop, som lluny”.

Teresa Gallofré, veïna del barri

Jordi Fusalba: “Els veïns ens ajudem molt”

Jordi Fusalba

Un dels habitants més veterans de Can Bros és en Jordi Fusalba. “Tinc 82 anys i visc aquí des que en tenia set”. Temps per acumular moltes experiències vitals: “aquí m’he quedat vidu dos cops, he hagut de desallotjar casa meva per una riuada, he vist passar orquestres de renom durant les festes i he lliurat les claus de la fàbrica quan va tancar”. Diu que “de Can Bros m’agrada la tranquil·litat, però hem d’agafar el cotxe per anar a Martorell fins i tot per anar a comprar llumins. No hi ha bon servei d’autobús i haurien de pensar que aquí també som de Martorell”. Tot i així, “els veïns estem molt units, tenim molt bona relació i ens ajudem els uns als altres”.

Jordi Fusalba, veí de Can Bros

Festa Major molt seguida

Les activitats de la Festa Major de Can Bros -que se celebra de manera continuada des de 1993- han tornat a reunir autòctons i visitants amb vincles familiars o d’amistat amb el barri durant aquest cap de setmana. Divendres, la sardinada i l’actuació de DJ Rafa van reunir a la plaça del Llobregat 150 persones. Dissabte va ser el torn de les sardanes, de la cercavila amb els gegants Josep i Eulàlia i d’un novedós vermut, previ al dinar -amb uns 60 assistents i assistència institucional encapçalada per l’alcalde Fonollosa-, les havaneres del grup Roques Blaves i el ball de nit amb DJ Bascu -200 assistents-. Diumenge s’ha posat el punt i final amb la visita de les puntaires, el segon campionat de futbolí i l’àpat final de comiat.