Carod-Rovira presenta el llibre ‘Les religions a Catalunya’ a la Biblioteca Martorell

366

La Biblioteca Martorell ha acollit, aquest dijous, la presentació del llibre Les religions a Catalunya, coordinat pel que va ser president d’ERC (2004-2008) i exconseller en cap del govern català (2006-2010), Josep Lluís Carod-Rovira. La publicació analitza la diversitat religiosa i la història catalana de les quatre confessions amb més arrelament. A l’acte hi ha assistit el primer tinent d’alcalde, Adolf Bargués.

Les religions a Catalunya és un treball conjunt de Josep-Lluís Carod-Rovira, Montserrat Coll, Joan Estruch, Manuel Forcano, Gloria García-Romeral i Antoni Pladevall, amb textos procedents de la col·laboració dels autors amb la Càtedra UPF sobre Diversitat Social.

El llibre analitza, amb un llenguatge divulgatiu, accessible i entenedor, “la història catalana de les quatre confessions amb més arrelament de segles al nostre país, començant per aquella que primer va establir-s’hi, el judaisme, continuant per l’església catòlica i l’islam, per acabar amb el protestantisme”, ha explicat Carod-Rovira.

D’entrada, comença amb “una visió panoràmica general per a tenir una foto de la realitat religiosa al nostre país, a partir de la diversitat de creences expressada, bàsicament, a través de tretze confessions”. Acaba amb “un estudi sobre les diferents fórmules emprades a Europa per a gestionar aquesta pluralitat de creences, des dels poders públics, així com el concepte mateix de laïcitat que s’hi aplica”.

Carod-Rovira remarca que, “tot i haver-hi una gran quantitat de centres de culte que no tenen res a veure amb l’església catòlica, aquesta continua sent la religió amb la que els catalans s’hi senten més identificats”.

El coordinador del llibre assenyala que, en aquests moments, “les religions més actives a Catalunya són les confessions protestants pentacostals procedents de llatino-amèrica, així com l’església de Filadèlfia, formada principalment per persones d’ètnia gitana”.

Carod-Rovira admet que “no hi ha religions més bones o dolentes que d’altres ja que totes tenen els seus sectors conservadors o progressistes”.

Les religions a Catalunya “pot ser de gran utilitat per a mestres i professors, així com periodistes, en la seva tasca de formar alumnes en el coneixement de la diversitat religiosa o bé en la tasca d’informar sobre fonaments documentats, lluny de tòpics habituals i els prejudicis ancestrals, fruits del desconeixement, per desgràcia tan habituals a la nostra societat”.