Dotze veus recorden l’1-O a Martorell en la commemoració del seu primer aniversari

1326
Acte commemoratiu de l'1-O d'Òmnium Cultural
Acte commemoratiu de l'1-O d'Òmnium Cultural

Sota el lema ‘Volent ser República vam aprendre a ser Poble’, s’ha celebrat aquest dilluns un acte commemoratiu unitari dels fets de l’1 d’Octubre de 2017 a Martorell. Un any després, dotze testimonis implicats en la celebració del referèndum han explicat la seva vivència personal. L’acte s’ha celebrat a la plaça de les Cultures i ha aplegat unes 350 persones.

L’acte, commemoratiu i reivindicatiu ha denunciat la violència policial exercida, ha reclamat la llibertat dels presos, la tornada dels exiliats i fer efectiu el resultat del referèndum. L’ha conduït el membre d’Òmnium Domènec Hernández, qui ha llegit un manifest de la recentment creada Plataforma 1 d’Octubre, i ha comptat amb les intervencions musicals del compositor martorellenc Xavier Pagès.

La primera a intervenir ha estat Laia Laborda, qui ha reflexionat que “a Martorell, l’1-O va fer possible ser poble” i ha demanat “seguir lluitant per fer una República de tots, que no discrimini ningú pel seu sexe, condició, manera de pensar i sense una policia que abusi del poble de manera gratuïta”.

Laia Laborda

“Ho tornaria a fer les vegades que faci falta”, ha dit Montse Fusalba, qui va viure la jornada al Complex Esportiu Torrent de Llops. Ha recordat que “vam resistir fins les 19.00h, cada vegada hi havia més dubtes de si venia o no la policia. Volíem salvar les urnes i els vots, per sobre de tot”.

Montse Fusalba

Montse Salas ha rememorat com “feiem reunions clandestines, amb consignes. El sistema informàtic de validacions del DNI es va idear en una nit i, tot i que el boicotejaven, apareixien noves ip’s”.

Montse Salas

Per a Pilar González, tot i el neguit present en diferents moments del dia de no poder recomptar els vots, la jornada va acabar “amb la satisfacció de la feina feta i amb la sensació que estàvem fent el que havíem de fer”.

Pilar González

Lluís García ha agraït “a tots els milers i milers de persones que van fer possible que votéssim. Un engranatge que va funcionar, farcit d’anonimats”.

Lluís García

En referència a l’escrutini dels 7.567 vots comptabilitzats a Martorell, Andreu González ha remarcat que “va ser molt escrupulós i n’estic molt satisfet”. Com a exemple, ha dit que “vam filar molt prim i vam anular paperetes del sí fins i tot perquè no eren de la mida marcada a les instruccions”.

Andreu González

“Por, complicitat, fortalesa, resistència, ràbia, tristor” van ser els sentiments que li van passar pel cap a l’Esther de la Cruz, per a qui “l’1-O va ser el dia en el que es van sumar totes les dignitats individuals per fer néixer la dignitat d’un poble en majúscules”.

Esther de la Cruz

Núria Domènech va ser una de les participants que va enregistrar vídeos del que passava a la jornada electoral: “el vídeo més trist que he gravat a la meva vida”, ha lamentat. La martorellenca ha narrat com va fer pinya a la porta de l’Escola Vicente Aleixandre, “davant dotze homes rere un casc”, mentre cantava, plorava i cridava “no passaran!”.

Núria Domènech

La referència als “atacs constants als webs de votació i la dificultat de registrar els vots” ha arribat de la veu de Dani Coral, qui ha definit l’1-O com “una autèntica guerra digital”, però alhora, malgrat la tensió, com una experiència viscuda “sense cap mala cara, ni insults, ni males paraules, expressió de civisme democràtic i d’humanisme”.

Dani Coral

Miquel Dalmau ha fet la intervenció més crítica, interpel·lant als polítics que “aquí encara no ha passat res” i ha recordart “la ràbia que sentíem quan s’enduien les urnes, encara que fossin les falses”.

Miquel Dalmau

A Martorell els col·legis electorals van tancar una hora abans del previst, a les 19.00h. Àngels Tobella ho justificava: “teníem les urnes plenes i por de perdre els vots. Vam decidir salvar-les tancant la seu electoral i portant-les a un lloc segur”.

Àngels Tobella

I finalment, per a Jordi Morera, el referèndum de fa un any va ser “un punt d’inflexió per guanyar unitat, coneixement, reconeixement, solidaritat, il·lusió i consciència de poble, encara que també cops, malgrat que el mal govern els negui”.

Jordi Morera

Manifest de la Plataforma 1 d’Octubre

A la part final de l’acte, s’ha llegit el manifest elaborat per la Plataforma 1 d’Octubre, que defineix la data com “un dels moments més transcendents de la història del país, una de les expressions d’empoderament ciutadà, de resistència civil no-violenta i d’exercici de la democràcia més importants de la història recent”.

El text apel·la “als 2.286.217 de persones que van votar en condicions molt adverses”, referma el compromís a seguir les mobilitzacions “perseverant en la defensa del resultat del referèndum, a mantenir la fermesa en la resistència i la desobediència no-violentes” i a la “unitat del sobiranisme” per a “fer efectiva la República Catalana si la majoria del poble de Catalunya ho desitja”.

Manifest de la Plataforma 1 d'Octubre

L’acte ha tancat amb una gran part d’assistents dipositant de manera simbòlica una papereta en l’urna que presidia l’acte a l’escenari.