Dronair aterra al Viver d’Empreses per promocionar el territori a vol d’ocell

355

Des de fa un mes, una nova empresa s’ha instal·lat al Viver del Molí Fariner. És Dronair, una societat nascuda de l’empenta de cinc joves de Martorell i d’Esparreguera amb una inquietud comuna: retar la gravetat i explotar la dimensió espaial més inaccessible per l’home: l’aire. La irrupció dels dron ho ha fet possible. Aquests vehicles o instruments aeris, tripulats i dirigits de manera remota, sense pilot a bord, permeten enregistrar tot tipus d’imatges i oferir una visió d’un espai o territori a vista d’ocell, tot aplicant sempre les darreres i canviants tecnologies.

Dronair grupal
Els dron, també anomenats UAV’s (Untripulated Aereal Vehicle) són aparells amb diverses articulacions i unes hèlices a sota, que sobrevolen un territori o espai i que en registren imatges de vídeo, fotografies i altres prestacions amb les càmeres adherides. N’hi ha que es poden pilotar amb un software introduït, o bé amb un pilot que el dirigeix des de terra, amb l’ajut d’una realització adient.

Aquest aparell és el responsable que, des de fa un any i mig, dos enginyers industrials, un fotògraf, un informàtic i un administrador d’empreses hagin fet el salt vers la professionalització. Són Àlex Luna, David Viñas, Quim Saumell, Hèctor Camps i Raúl Blanco, que es coneixen des de l’institut, i que tot i seguir camins professionals diferents, van tornar a aplegar-se atrets per “les noves tecnologies i tot el que es refereix al ràdiocontrol. De petits, ja jugàvem amb teledirigits”, tal i com explica el David Viñas, enginyer i expert en la part tècnica de l’empresa.

Vídeos, fotografies i muntatges des d’una altra perspectiva
De la idea inicial de fer reportatges de fotografies aèries i audiovisuals, Dronair ha anat evolucionant a fer retransmissions d’actes en directe. L’Àlex Luna, project manager i pilot, explica que “el 90% de la nostra facturació són vídeos aeris promocionals d’empreses que o volen documentar un esdeveniment que fan, o que volen un vídeo promocional”. I ens posa exemples: “una empresa que vol vendre un vaixell i ens demana un reportatge del seu funcionament, vist des de l’aire. O una altra que fa una convenció a l’aire lliure i vol que s’enregistri i que, per exemple, els seus treballadors despleguin un mosaic o text que es vegi des de dalt”. Comenta Luna que el 70 per cent de la clientela actual és catalana, i que treballen molt fora de l’àrea metropolitana, per a productores i per a empreses.


DronairSotmès als constants canvis tecnològics, el sector dels drons evoluciona a gran velocitat, i provoca que els beneficis laborals s’hagin de reinvertir constantment en I+D, fonamentalment en nou instrumental. Diu el David Viñas que “si et quedes un temps estabilitzat per amortitzar el cost dels equips, en 5 mesos ja no ets competitiu. Hi haurà altres empreses que treballaran amb millors equips i que oferiran nous serveis, i els contractaran abans a ells que a tu”. Potser per aquest motiu, han decidit crear una nova divisió per desenvolupar noves tecnologies adaptades a les necessitats de cada client: Dronair Tec.

Els límits legals dels drons
La irrupció dels drons dins l’espai aeri ha generat la necessitat d’establir una regulació per part dels organismes competents. D’entrada, la cinquantena d’empreses que s’hi dediquen a tot l’estat precisen d’un seguit de certificats per poder operar des de l’aire, i que regula l’Agència Estatal de Seguretat Aèria. Però per arribar a aquí han calgut reunions entre l’Associació Espanyola de Drons, els fabricants i els operadors, per posar ordre a un sector que havia caigut en l’al·legalitat.

L’Àlex explica que “la legislació pretén, en primer lloc, cobrir la seguretat. Davant el boom de drons, tant per part d’aficionats com a nivell professional, hi havia gent que no els operava correctament i es generava una situació de risc que podia derivar en algun accident”. Així, les primeres normatives van ser molt restrictives: no permetien fer cap vol en espais urbans, ni al damunt de congregacions de gent.

Segons expliquen, en el moment present s’està acabant d’enllestir i constituir la nova legislació, definitiva, que s’anirà adaptant als constants canvis d’aquests aparells, però que no contempla el debat de la privacitat. Una privacitat que des de Dronair ens expliquen que “a dia d’avui, està reglada de la mateixa manera que si ara sortim al carrer amb una càmera i comencem a fer fotografies a cases privades. Forma part d’una altre tipus de legislació”.

Dronair grupal 2Molí Fariner, l’espai físic d’un futur emergent
Per reunir el material bàsic de treball -2 aparells Dron de darrera tecnologia i dues càmeres- calia un espai físic, que han acabat trobant al Viver d’Empreses del Molí Fariner de Martorell. El David comenta que n’estan molt satisfets “tant el personal tècnic com la resta d’empreses ens han acollit molt bé, i el tracte és molt bo. Les instal·lacions són molt noves, estan ben equipades i climatitzades, i estan obertes en franges horàries que s’excedeixen de l’horari normal d’oficina, i que permeten seguir treballant i fent reunions en hores menys habituals”.

De moment, a Martorell ja han realitzat algunes feines, com ara la recent inauguració de les obres del Viver d’Empreses, una demostració d’un vol que va permetre als assistents percebre com són els equips disponibles. Un nou encàrrec consistirà en un àlbum de fotografies aèries de diversos sectors de la població que els ha acollit.

Els cinc estan convençuts que el sector té un futur garantit. Per a l’Àlex, “els drons han vingut per quedar-se. Ara s’apliquen a la imatge, però també a molts d’altres àmbits, i el creixement serà espectacular”. Aquests artefactes podran aplicar-se a grans aerolínies, per transportar mercaderies sense pilot, o bé s’aplicaran a les avionetes que apaguen incendis, fent que el pilot controli el sistema amb una realització terrestre i no pas sotmetent-se a un risc a les alçades. Ara només cal que el sector i la tecnologia associada s’estabilitzi i, segons els experts, els drons provocaran els propers anys un canvi molt gran a la societat. Diuen, fins i tot, que serà equiparable al que ha generat la irrupció dels telèfons mòbils.