El CEM clou una nova campanya d’excavacions relacionant arqueologia amb tecnologia

3103
Portes obertes al jaciment de Santa Margarida
Portes obertes al jaciment de Santa Margarida

El Centre d’Estudis Martorellencs (CEM) va celebrar ahir al vespre la jornada de portes obertes al jaciment de Santa Margarida. La cita va incloure una xerrada per posar en relleu la importància de les noves tecnologies a l’hora de reconstruir jaciments. Les portes obertes esdevenen, cada any, la cloenda de la campanya d’excavacions estiuenca.

Després de presentar els resultats i les novetats de les dues campanyes d’excavació d’enguany, va celebrar-se la xerrada ‘Tecnologies digitals aplicades a la recerca arqueològica i a la difusió del patrimoni: els exemples de Santa Margarida i Sant Genís de Rocafort’. El parlament del vicepresident del CEM, Alfred Mauri, va venir acompanyat de la intervenció del llicenciat en Història Isidre Ot. La visita a l’exposició monogràfica del jaciment i un refrigeri van completar el programa.

Mauri va explicar que l’equip d’arqueòlegs va començar excavant a la terrassa intermèdia de Sant Genís: “El monestir està estructurat en tres terrasses i, completada la superior, ara s’ha treballat a la segona, la de sota”. Aquí, va dir, “han aparegut estructures funeràries i elements que permeten començar a interpretar com era el claustre irregular que acollia les sepultures, i que tenim documentat del segle XVI”.

Alfred Mauri, vicepresident del Centre d'Estudis Martorellencs
Alfred Mauri
Alfred Mauri

Referent a Santa Margarida, Mauri explica que “s’ha excavat al davant de la façana i a la part posterior, obrint una excavació mecànica sota control arqueològic. A més, hem fet prospeccions amb sondejos mecànics en una sèrie de punts. Preveiem tenir els resultats del laboratori cap a la tardor”.

Alfred Mauri, vicepresident del Centre d'Estudis Martorellencs

Amb tot el treball fet enguany a Santa Margarida, l’arqueòleg explica que “anem aprofundint i ens apropem als períodes més inicials. Hem posat al descobert un mur de les fases primerenques del segle IV i V, hem excavat una quantitat important de tombes i de sitges, i comencen a aparèixer restes de les estructures més antigues, les paleocristianes”.

Alfred Mauri, vicepresident del Centre d'Estudis Martorellencs

Isidre Ot va parlar durant la xerrada del pes creixent de les noves tecnologies respecte al patrimoni. El jove historiador s’ha especialitzat en aquesta temàtica, i des de fa un any que col·labora amb el CEM i amb Mauri arran d’escollir, com a tema del treball de màster, la reconstrucció virtual del pont del Diable.

Isidre Ot i Alfred Mauri
Isidre Ot i Alfred Mauri

Explica que “jo mirava cap dalt i intentava imaginar com hauria sigut Sant Genís de Rocafort. Les noves tecnologies permeten visualitzar coses que és complicat de veure d’alguna altra manera”.

Isidre Ot, historiador

Ot va presentar el treball realitzat: “Una reconstrucció en 360 graus de Sant Genís de Rocafort que podríem situar al segle XI, en ple apogeu de l’estructura, que oferim a l’espectador de manera molt immersiva i comprensible, però no per això menys rigorosa”. Tot plegat aglutinant treballs d’investigació, fotografies i material, a l’hora de fer una restitució bastant fidedigna de com podia ser l’església”.

Isidre Ot, historiador

Prop de 200 persones van conèixer els treballs realitzats i l’equip d’excavacions, compost per estudiants d’arqueologia de la Universitat de Barcelona, la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universitat del País Basc, i estudiants procedents de València. L’alcalde de Martorell, Xavier Fonollosa, hi va assistir acompanyat del regidor de Cultura, Museus i Patrimoni de l’Ajuntament de Martorell, Andreu González Castro.