El CEM exalça Duran i Cañameras com a precursor de la recerca històrica a Martorell

592

Amb motiu de la 21a Setmana de la Ciència de Catalunya, el Centre d’Estudis Martorellencs (CEM) ha inaugurat, aquesta tarda a la Farmàcia Bujons, l’exposició La recerca històrica a Martorell, ja que es compleixen 80 anys de la publicació L’Historial de Martorell de Fèlix Duran i Cañameras. Hi ha assistit l’alcalde Xavier Fonollosa, el primer tinent d’alcalde, Adolf Bargués, i la regidora de Comunicació, Cooperació i Participació, Míriam Riera.

A través de diferents plafons mòbils, la mostra explica com al segle XIX la història de Martorell i de la baronia de Castellvell de Rosanes havien merescut atenció d’algunes publicacions, especialment als butlletins d’agrupacions excursionistes. La recerca sistemàtica s’esdevindrà, però, com a resultat de la tasca de l’historiador, advocat i polític, Fèlix Duran i Cañameras, qui el 1927 ja va publicar El señorio de Castellvell. “Un autor essencial per a conèixer la història medieval i moderna de Martorell i la baronia de Catellvell de Rosanes”, segons ha apuntat el vicepresident del CEM, Alfred Mauri.

80 anys de ‘L’Historial de Martorell’
La mostra plasma com la distribució de L’Historial de Martorell el juliol de 1936 entre els escolars de Martorell, coincidint amb la festa de final de curs, esdevé la primera divulgació històrica del poble. El Ple de l’ajuntament, presidit per Miquel Cañameras, va aprova-ne la impressió i distribució de 1.500 exemplars. “Amb un text redactat per Fèlix Duran i Cañameras, aplega en les seves 24 pàgines un recull dels esdeveniments històrics més destacats, il·lustrats amb una fotografia a la portada i tres a l’interior, a més de set dibuixos de Miquel Salas”, ha apuntat Mauri. Les il·lustracions representen indrets històrics esmentats al text.

Duran i Cañameres va mostrar en una carta, adreçada a l’Ajuntament de Martorell, a Francesc Pujols i Isidre Clopas, la seva disconformitat amb l’edició del llibret; amb algunes errades que han estat esmenades a la versió digitalitzada que ha reproduït el CEM i que acompanya l’exposició. L’autor tampoc no estava d’acord amb el redactat de presentació, així com amb el paràgraf políticament comprometedor que tanca la publicació. El CEM reprodueix a l’exposició la primera part d’aquesta carta.

Bonaventura Pedemonte
Els plafons parlen també de la important aportació de l’historiador i farmacèutic, Bonaventura Pedemonte, “qui va dur a terme un important treball de recerca que va donar com a resultat el llibre Notes per a la Història de la Baronia de Castellvell de Rosanes, publicat l’any 1929”. Una de les millors monografies històriques que s’han escrit sobre la comarca del Baix Llobregat i una de les principals fonts bibliogràfiques pel coneixement de la història de Martorell. A més, Pedemonte va ser secretari de la Institució Catalana d’Història Natural i va col.laborar amb diversos treballs a la revista La Renaixença i al diari La veu de Catalunya.

Els altres autors
Amb els anys hi ha hagut una historiografia diversa, a mans de diferents autors. “Uns amb una producció extensa, d’altres centrats en aspectes puntuals sobre esdeveniments concrets”, ha puntualitzat Mauri. Es troben monografies, capítols de llibres, articles o aportacions en jornades d’autors com Lluís Monjas, Josep Fernández, Isidre Clopas, Maite Guisado, Francesc Massana, Casimir Pla, Víctor Balaguer, Ramon Arnabat, Eulàlia solé, Josep Anton Ventura, César Martineli, Jaume Amat, Frascesc Miralles, Xavier Renau, Marc Mayer, Sergi Falguera, Josep Baucells, Rosario Navarro, Alfred Mauri, Montserrat Farreny, Antoni Borràs, Josep Morán, Miquel Vives, Antoni Borràs, Antoni Pladevall, M. Carme Palou, Isabel Rodà, Maria Teresa Pujol, Ferran Balanza, Salvador Cardús, Anna Maria Mayench, Lluís Mestres o Francesc Santacana.

Base de dades bibliogràfica
També s’ha presentat el número 3 de la publicació Apunts. Butlletí del Centre d’Estudis Martorellencs i la base de dades bibliogràfica de Martorell, que es pot consultar al web del CEM, amb les referències a articles de revista i monografies que tracten aportacions útils per a la recerca històrica local.

Qui vulgui visitar l’exposició pot fer-ho dissabte i diumenge, de 12.00 a 14.00h, a la Farmàcia Bujons.

Curs de genealogia
El CEM organitza demà dissabte i el 26 de novembre a El Círcol, de 9.30 a 13.30h, un curs de genealogia a càrrec de Ramon Rovira i Ramon Benavente per aprendre a cercar els nostres orígens familiars. El preu és de 10 euros i inclou un ampli dossier de 70 pàgines.