El CEM indaga en la gent que vivia a Santa Margarida a l’Edat Mitjana

1786

Coincidint amb la festivitat de Santa Margarida, el Centre d’Estudis Martorellencs (CEM) ha obert aquest dijous les portes del jaciment arqueològic per mostrar els progressos en la recerca durant la campanya d’excavacions d’aquest juliol. Els professionals de l’entitat i els estudiants que integren la campanya han aprofundit en com eren les persones anònimes que vivien en aquest territori a l’Edat Mitjana. Entre els visitants s’hi ha pogut veure l’alcalde Xavier Fonollosa, acompanyat del primer tinent d’alcalde, Adolf Bargués, i les regidores Míriam Riera i Belén Leiva.

El vicepresident del CEM, Alfred Mauri, ha estat l’encarregat de conduir la xerrada ‘Gent de Santa Margarida. 1500 anys de vida al descobert’, a través de la qual els presents s’han endinsat en la documentació escrita de diferents èpoques i en les fonts arqueològiques per conèixer com era la gent que va viure al territori del Priorat de Sant Genís de Rocafort.

Les tasques arqueològiques i documentals han permès aproximar-se a “les formes de vida i les dificultats de les persones, que patien patologies derivades de dèficits alimentaris, problemes de constitució física o malalties com la tuberculosi”, ha dit Mauri. També han pogut saber que alguns cognoms i noms de cases, que encara perviuen actualment, ja eren esmenats al segle XIV, com ara els Sunyolet o els Pasteller.

Alfred Mauri, vicepresident CEM

La informació proporcionada pels estudis geològics i la prospecció mitjançant georadar ha possibilitat  identificar variacions del subsòl, indicatives de restes arqueològiques. Juntament amb l’excavació manual, s’ha determinat la profunditat a partir de la qual es concentren les restes. En aquest cas s’ha posat al descobert la cota a partir de la qual es configura bona part de la necròpolis altmedieval, l’estudi de la qual es durà a terme en les properes campanyes i que permetrà aprofundir en el coneixement de la població medieval a Catalunya gràcies a la combinació dels estudis arqueològics i d’antropologia física.

Mentrestant, en el sector davant de l’església s’han localitzat diverses tombes, amb la particularitat que unes quantes es van veure afectades per la construcció de nombroses sitges, que també han estat excavades durant aquest dies i han proporcionat interessants materials ceràmics, segons ha detallat Mauri.

Alfred Mauri, vicepresident CEM

L’aprofundiment de l’excavació també ha permès definir millor les edificacions que es van aixecar sobre l’antic espai de cementiri. Edificacions que s’identifiquen amb dificultat donades les transformacions posteriors al seu abandonament i la superposició d’una nova fase de necròpolis, que ja va ser excavada en les campanyes dels dos anys anteriors.

Tot el conjunt se segueix articulant a l’entorn del canal o rec que traspassa tota la zona en excavació i del qual es desconeixen encara la funcionalitat precisa i l’inici.

La campanya d’excavacions van iniciar-se el 3 de juliol i clou aquest divendres. Ha comptat amb la participació de més d’una vintena d’estudiants catalans i bascos, juntament amb vuit integrants de l’equip de recerca del Centre d’Esdudis Martorellencs.

Amaia Berearzirtu ve de Guipuscoa i és el primer any que hi participa. “M’ha agradat molt, m’ho he passat molt bé i he après molt. Hem treballat la necròpolis, les sitges, les tombes…Primer vam treure el geotèxtil (malla protectora que cobreix el jaciment), vam netejar les males herbes i vam anar rascant fins a arribar a l’estrat on es van quedar l’any passat. Vam anar picant i cercant, amb el pic i la catalana. La terra sobrera la dipositem a la terrera”.

Amaia Berearzitu, estudiant

Maribel Rivas és el segon any que participa a la campanya de Santa Margarida i ha indicat que el que més li agrada és la companyonia. “Són tres setmanes molt dures picant al sol i les relacions que es creen són molt maques. Tens la satisfacció d’anar baixant capes, anar descobrint i entenent com funcionava l’església i la ciutat. D’alguna forma expliquem la història, l’origen i el nostre passat”.

Maribel Rivas, estudiant

La jornada de portes obertes s’ha completat amb una visita guiada pel jaciment i una recreació històrica a càrrec del Sagramental Sant Genís de Rocafort. Un home allistat als almogàvers, recreat per Xavi Bernadí, fa diners amb el saqueig. Quan torna a Martorell s’estableix amb la família en el sector tèxtil i el senyor de la Baronia de Castellví de Rosanes els contracta per protegir els camins i defensar el territori.

Xavi Bernadí, membre Sagramental Sant Genís de Rocafort

Bernadí ha explicat com ells mateixos s’elaboren els vestits, documentant-se prèviament per ser fidels a l’estètica d’una època en què, superada la pesta negra, la societat escurçava teles i lluïa colors llampants.

Xavi Bernadí, membre Sagramental Sant Genís de Rocafort