El cicle Monoloaddictes porta al Centre Cultural l’humor reflexiu del mestre Godoy

775

Escrita per Godoy i dirigida per ell mateix, Godoy y yo és la darrera proposta del còmic uruguaià, després de cinc exitoses temporades de representacions de la seva obra anterior, Verás que todo es mentira, que va sumar més de 100.000 espectadors a Espanya. A Godoy y yo, que es podrà veure dissabte al Centre Cultural (22.00h), es despulla davant el públic, metafòricament parlant.

Godoy explicarà batalles, anècdotes i històries, mig veritat i mig mentida, amb l’incomparable estil que l’humorista ha desenvolupat al llarg de més de 50 anys recorrent sales, auditoris i teatres. Convidarà al públic a reflexionar sobre “la fina línia que separa la realitat de la ficció, la veritat de la mentida, la vida d’aquí i la del més enllà”, diu. El xou és “un somni en el qual jugo amb el surrealisme, l’absurd, l’amor, el sexe, la felicitat i la mort. Un gran joc amb aforismes i textos d’altres autors, més per escoltar que per sentir”, comenta.

La posada en escena s’inspira “en l’ambient clàssic del cinema negre americà”, amb el suport de la veu en off del mític actor Manolo Garcia, doblador de Robert Redford, Kevin Costner o Christopher Walken, entre d’altres.

És el monologuista en actiu més veterà del país, un mestre de l’humor reflexiu i el “gènere de la xerrada”, com ell mateix defineix. Defuig els tòpics dels monologuistes i practica un humor fi, intel·ligent i poc convencional. Part del seu mèrit està en el domini del llenguatge (castellà), que juga amb les paraules i equívocs. Fa referències cultes sense caure en la pedanteria. El seu cinisme apunta, especialment, a les relacions de parella. No es conforma amb fer riure, també fa pensar.

Tota una vida dalt dels escenaris

Wellington Ángel Romero Godoy va néixer el 1942 a Uruguai, però es va establir a Espanya el 1964. Va estudiar a l’Escola d’Art Dramàtic del seu paí natal, fundada per Margarida Xirgu. El 1968 va treballar a teatres de Madrid i a televisió. El 1974 va conèixer Quique Camoiras, descobrint l’humor que li agradava i practicava. Va fixar la seva residència a Barcelona i va començar a treballar en solitari. Amic d’Andreu Buenafuente, qui va prologar el seu llibre de monòlegs Un tranvía llamado Godoy, ha dirigit, com a actor i director, els espectacles teatrals Humor in situ (1989), Con el culo al aire (1992) i Humor y tango (1995). El 2009 va estrenar al Club Capitol de Barcelona Verás que todo es mentira, dirigit per Andreu Buenafuente i amb correcció de textos per part de Berto Romero.