Cinema del Diable passa dissabte ‘Vida en sombras’, un clàssic del cinema català

528
'Vida en sombras'
'Vida en sombras'

L’associació Cinema del Diable, amb el suport de la Regidoria de Cultura i el cicle Filmoxarxa de Catalunya, projecta aquest dissabte Vida en sombras. Aquest clàssic dels anys 40, títol fonamental de la història del cinema català i espanyol, es podrà veure gratuïtament a la Casa de Cultura de la Vila, a les 18.30h.

Vida en sombras és una pel·lícula de 1949, en blanc i negre, dirigida pel sabadellenc Llorenç Llobet-Gràcia, un comerciant que va eclosinar la seva genialitat cinematogràfica amb aquest únic film, que el va conduir a la ruïna econòmica. Emergeix en el panorama històric del cinema espanyol dels anys quaranta, dominat per un cinema propagandístic que exalça els valors del bàndol triomfant en la contesa civil, via cinema religiós, bèl·lic i històric.

La pel·lícula és protagonitzada per Fernando Fernán Gómez, María Dolores Pradera, Félix de Pomés i Isabel de Pomés. Mostra la relació vital del protagonista, Carlos Duran, amb el cinema, des del seu naixement en una barraca de fira on projecten pel·lícules dels germans Lumière fins a ser reporter de noticiaris i finalment director. La Guerra Civil afectarà profundament la seva vida familiar però, malgrat els contratemps, el cinema l’ajudarà a sortir de la depressió i seguirà sent el motiu de la seva existència.

El film va tenir problemes amb la censura franquista i no va ser fins l’any 1983 que la Filmoteca Española va emprendre una primera restauració, a càrrec de Ferran Alberich, a partir de les dues còpies de 16 mm que llavors es van poder localitzar. Aquest treball es va presentar als festivals de Barcelona i Valladolid, on, per primera vegada, Vida en sombras es va poder confrontar amb una nova generació d’espectadors capaços d’apreciar la seva modernitat.

L’any 2007 es va localitzar a Barcelona una còpia nova de la pel·lícula, que es va dipositar a la Filmoteca de Catalunya. Aquesta troballa va permetre plantejar una nova restauració, comptant aquest cop amb les possibilitats de la tecnologia digital.

El Festival de Venècia va projectar-la l’any 2008. El catàleg del festival la va descriure com “una excepció en el panorama cinematogràfic espanyol. No segueix els preceptes oficials del cinema estatal dels anys quaranta i és un producte de la passió, no de l’interès comercial”.