El Complex Educatiu de Martorell ha acollit aquest matí una jornada d’intercanvi d’experiències entre diversos agents al voltant de la mutilació genital femenina. L’ha impulsada la secretaria d’Igualtat, Migracions i Ciutadania de la Generalitat, i hi han intervingut representants de la institució, de la mediació, de serveis socials municipals, tècnics i treballadors dels àmbits assistencial, sanitari i d’ensenyament i dels cossos de seguretat, que han compartit experiències. La coordinadora de l’àrea de Serveis a les Persones Núria Canal ha donat la benvinguda a les persones assistents.
La mutilació genital femenina (MGF) és una pràctica que altera i lesiona els òrgans genitals femenins, és reconeguda internacionalment com una violació dels drets humans de les dones i nenes i esdevé una de les màximes manifestacions de violència masclista. Es calcula que més de 130 milions de nenes i dones d’arreu del món han patit aquesta pràctica, que és molt dolorosa físicament i psicològica, i que genera greus conseqüències a curt i llarg termini: hemorràgies greus, problemes urinaris, quists, infeccions, infertilitat, complicacions en el part i mort de les nounades.
A més, reflecteix una desigualtat de gènere molt arrelada, constitueix una forma extrema de discriminació de les dones i viola els drets a la salut i els drets sexuals i reproductius, la seguretat i la integritat física, el dret a no ser sotmesa a tortures i tractes cruels, inhumans o degradants, i el dret a la vida en els casos en què el procediment acaba produint la mort.
Protocol d’àmbit nacional
Per tal de combatre-la, la Generalitat té establert un protocol d’actuació que implica múltiples agents: “com ara els sanitaris -pediatria i ginecologia-, serveis socials, gènere, ensenyament, comunitats, tècnics i entitats que treballen en la immigració i els cossos de seguretat. L’objectiu és prioritzar la prevenció i convèncer aquests col·lectius que cal eradicar la MGF abans que amenaçar-los”, explica la cap de l’Àrea de Programes de la Secretaria d’Immigració del govern català, Montserrat Solé.
Montserrat Solé
Gràcies a la feina feta aquests anys, explica Solé, “s’han previngut moltes mutilacions aquí i s’està avançant en els països en els que es practicquen, ja que els respectius governs l’han prohibida. Ja no és una pràctica consentida”.
La prevenció i conscienciació és un aspecte primordial, per les associacions. Adama Boiro, mediadora de Jokkere Endam –entitat sorgida amb la voluntat de lluitar contra la MGF i els matrimonis forçats-, explica que “la MGF és una tradició que té per objectiu discriminar la dona i treure-li una part de la seva dignitat, però no té res a veure amb la religió i ni tan sols amb aspectes culturals”.
Adama Boiro
La pediatra del SAP Girona Sud Imma Sau, afegeix que “intentem acompanyar les famílies en la presa de consciència per a que entenguin quines conseqüències té aquesta pràctica mil·lenària, que és un problema d’àmbit mundial. Podem dir que quan ho expliquem a aquestes famílies, ho entenen i aconseguim evitar que practiquin la MGF a les seves filles”.
Imma Sau
A la jornada també han intervingut la tècnica d’acollida de l’Ajuntament de Parets del Vallès Mercè Puigdelliura; la caporala de l’Àrea Tècnica de Proximitat i Seguretat Ciutadana dels Mossos d’Esquadra Marta Ventas i la responsable de Polítiques de Gènere i d’Altres Programes Transversals del Departament d’Ensenyament de la Generalitat, Marta Clar.
Protocol d’actuació local
Martorell fa anys que ha desplegat diverses accions per lluitar contra la MGF. Núria Canal ha explicat que “des de l’any 2009 hi ha constituïda la taula de la prevenció, tenim un protocol d’actuació que està inclòs dins del Protocol Municipal per a l’Abordatge Integral de la Violència Masclista, perquè tenim molt clar que no deixa de ser una forma de discriminació”. Per la regidora, “el treball en xarxa és molt important, amb la intervenció dels professionals de diversos àmbits. Per això, des dels Serveis Socials Bàsics de l’Ajuntament de Martorell actuem de forma molt transversal amb tots els estaments, institucions, entitats i cossos de seguretat”.
Núria Canal
