Machines és una pel·lícula hipnòtica sobre la vida a l’interior d’una fàbrica tèxtil a Surat (Índia). El cineasta indi Rahul Jain debuta amb una obra personal que li ha valgut el Premi Amnistia Internacional Catalunya a la passada edició del festival DocsBarcelona i que la revista Rolling Stone ha escollit com un dels 10 millors documentals de 2017. Machines es projectarà, dissabte (18.30h) a la Casa de Cultura, dins el cicle ‘Documental del mes’ de la Regidoria de Cultura.
El film mostra l’explotació laboral en una fàbrica tèxtil en el seu estat més cru i des d’una mirada sensible. La càmera viatja lleugera pels passadissos d’aquest submón invisible, on humans i màquines es fonen en un tot. L’espectador observarà una realitat dramàtica que li atraparà. La revista Variety ho va definir com “un espectacle mecànic del patiment humà”.
Els treballadors d’aquesta fàbrica estan sotmesos a interminables jornades laborals de 12 hores, en condicions insalubres i cobrant unes 210 rúpies, l’equivalent a 3€. Sovint encadenen 2 torns de 12 hores amb una única hora de descans entremig per poder obtenir més ingressos. Molts d’ells estan lluny de casa i han recorregut milers de quilòmetres per poder treballar en aquestes fàbriques. Empesos per la necessitat d’esmenar deutes i poder tirar la família endavant, la majoria dels treballadors queden reclosos en un cercle viciós que els impedeix sortir de la pobresa, en un país on les prestacions socials estan sota mínims.
L’Índia és una país atractiu per les empreses que volen deslocalitzar la seva producció, ja que els salaris i els costos laborals són molt més baixos. Des de la primera onada de deslocalització dels anys 70, s’ha anat assentant un sistema pervers on dirigents corruptes i empresaris hi surten guanyant a costa d’explotar els treballadors. La forta repressió que els empresaris apliquen sobre qualsevol agrupació sindicalista anul·la la capacitat d’organització i reivindicació dels treballadors.
Machines una pel·lícula que, des d’una bellesa estilística, qüestiona les dinàmiques productives del capitalisme. Posa cara i ulls a les persones que hi ha darrere de la roba que portem. El so repetitiu de les màquines marca el ritme d’un retrat penetrant del qual inevitablement se sent coresponsable.
