El documental ‘Gràcies per la pluja’ posa rostre humà a la lluita contra el canvi climàtic

383

Gràcies per la pluja és la història d’en Kisilu, un agricultor kenyà i pare de família que, desesperat davant les conseqüències del canvi climàtic a la seva comunitat, decideix emprendre un viatge a la Cimera Medi Ambiental del País del 2015 per reclamar un canvi en les polítiques globals. En Kisilu posa evidència el xoc entre dos mons -el nord i el sud- en la lluita contra un dels grans problemes de la humanitat. El documental es podrà veure gratuïtament aquest dissabte, a les 18.30h, a la Casa de Cultura de la Vila, dins el cicle ‘Documental del mes’.

La directora del documental és la noruega Julia Dahr, activista i cineasta, considerada com una de les 30 persones de menys de 30 anys més influents del 2017 segons la revista Forbes.

Durant els últims 4 anys en Kisilu Musya, granger kenyà i pare de 7 fills, ha utilitzat la seva càmera per capturar la vida de la seva família, el seu poble i els efectes devastadors del canvi climàtic sobre la seva terra. Ha filmat inundacions, sequeres i tempestes, però també ha sigut testimoni dels costos humans d’aquests fenòmens: la migració dels homes a la ciutat a la recerca de noves feines o com els seus propis fills eren retornats a casa perquè no podia pagar l’escola a causa de la pèrdua dels cultius.

Empès per la necessitat de sobreviure, en Kisilu comença a treballar des de la base: cal construir un moviment comunitari d’agricultors que lluitin contra els impactes del clima extrem. “Durant la resta de la vostra vida, us heu de comprometre que, abans de morir, deixareu un llegat en forma d’arbres” proclama a les reunions amb els agricultors locals. Si planten més arbres, les arrels estabilitzaran el sòl, les fulles reduiran l’evaporació de l’aigua i millorarà la qualitat de l’aire, i les probabilitats de pluja augmentaran.

Però els resultats no són immediats, i quan després de mesos de sequera, una tempesta destrueix casa seva, en Kisilu no es pot quedar quiet: ha de fer arribar el seu missatge a la comunitat internacional. I aquí entra en acció la jove directora Julia Dahr, que l’ajuda a arribar fins a París per explicar la seva història davant els assistents a la XXI Conferència sobre el Canvi Climàtic de les Nacions Unides (COP21), que va tenir lloc el 2015.

Però el que sembla un pas decisiu i de resultats immediats topa amb la impenetrable lògica de les grans negociacions polítiques dels països del nord. Serà capaç en Kisilu de remoure les consciències dels grans poders econòmics i polítics mundials i donar un gir de 180 graus a les polítiques mediambientals? O la lluita ha de fer-se des de la comunitat?.

L’ACNUR alertava l’any 2014 que més de 19 milions de persones de 100 països es van veure obligades a fugir de casa seva a causa de desastres naturals agreujats pels canvis en els patrons meteorològics. El pronòstic del futur no és esperançador: els anomenats “refugiats climàtics” augmentaran any rere any.

Gràcies per la pluja pretén incloure la justícia climàtica a l’agenda pública, i posar en evidència que els grans poders econòmics i polítics mundials no remen en la mateixa direcció i, cada cop més, augmenta l’escletxa entre culpables i afectats.