El filòleg martorellenc Aleix Ruiz fa un col·loqui sobre els textos budistes a la Biblioteca Martorell

693

El martorellenc Aleix Ruiz, llicenciat en Filologia Clàssica i doctorat en Literatura i Història del sud de l’Àsia, estudiós del sànscrit i de la llengua pali, ha fet aquest dilluns un col·loqui sobre les teories budistes a la Biblioteca Martorell. Ha estat acompanyat del professor en llengües clàssiques de l’institut Joan Oró, Andrés Martínez, i la directora de la biblioteca, Mercè Parera.

Aleix Ruiz va estudiar sànscrit a la Universitat de Pune, a l’Índia, allà va fer amistat amb uns monjos budistes que estudiaven la llengua pali que, segons afirma, “irradia humanisme perquè és la font literària a través de la qual un s’assabenta dels problemes pràctics de l’home antic, no és una literatura metafísica, sinó que parla del món real”.

A través d’una beca de la Fundació La Caixa va poder fer un doctorar en pali a Cambridge, on hi ha la Pali Text Society, que guarda manuscrits originals en aquesta llengua. Això li ha permès acostar-se al budisme sense intermediaris i comprovar que el textos més fidedignes sobre aquesta religió són escrits en pali i narren els últims dies de la vida de Buda. En canvi, segons Ruiz, no existeix cap biografia antiga creïble sobre la seva vida.

El budisme, fundat a l’Índia el segle VI a.C, desperta molt d’interès a occident, però el que en sabem sovint prové de fonts poc contrastades. Difícilment coneixem d’on treuen la informació els qui ens expliquen la història i les ensenyances d’aquesta religió i en quins textos es troba o com s’ha tramés durant més de 2.000 anys a l’Àsia i, posteriorment, a tot el món.

Algunes idees difoses sobre el budisme són errònies, fruit de tradicions tardanes o interpretacions esbiaixades. Aleix Ruiz, ha pogut comprovar que les narracions budistes més antigues i fidedignes es conserven en pali, doncs són “els únics textos que han preservat un canon, és a dir, tot un corpus d’estructura sencer, en una llengua índia”.

El problema és que “aquests textos estaven escrits en fulla de palma i s’han conservat al sud i sud-est asiàtic, on hi ha un clima tropical i els materials no resisteixen molt de temps”. Els manuscrits de fulla de palma tenen una vida aproximada de 150 o 200 anys. “Considerant que el que s’explica en aquell text és de fa més de 2.500 anys, es tracta d’un testimoni massa recent per ser creïble o una prova directa d’antiguitat del text. Però, hi ha altres aspectes del text que ens informen que, segurament, aquesta tradició és molt antiga i s’ha preservat fidelment, si comparem amb la traducció xinesa o la tibetana”.

Aleix Ruiz ha traduït La vida somni de Balso Snell, de Nathanael West, i ha publicat el recull de contes Un altre sense dorsal (Igitur, 2012). En el passat, ha escrit per als fanzines Indocile i Hume. És col·laborador de la revista Les males herbes. Recentment, ha publicat el recull de contes Els noms dels seus déus i està preparant la seva primera novel·la, La banya del rinoceront.