Aquest dissabte, a les 21.30h, la formació The Big Jamboree presenta nou disc a la Sala Luz de Gas de Barcelona. Produït pel conegut Mike Mariconda, l’àlbum transporta als anys 40 i 50 amb el millor jump blues, rhythm&blues i rock&roll de l’època. Per primera vegada en la discografia de la banda, compta amb un gran gruix de composicions pròpies, segons ha explicat el martorellenc i saxofonista del grup, Pere Miró. La venda d’entrades anticipades es fa a través del web www.thebigjamboree.com.
Què trobarem en aquest nou àlbum?
Aquest nou àlbum té més temes propis, un punt més de rock&roll, però també R&B i jump Blues. L’hem gravat en un estudi que ha intentat reproduir el so de la cinta, és a dir, el so dels discos antics. Hi trobarem una sonoritat una mica “vintage”. El vam gravar digitalment i després el vam passar a cinta.
Per donar-li potser més identitat a la música que feu?
Sí. Big Jamboree és una banda que, tot i fer temes propis i viure al segle XXI a Catalunya, té una voluntat de reproduir musicalment i estèticament la imatge i les festes dels anys 50 a Nord Amèrica on es tocava R&B.
Parla’ns de la banda. Qui sou? Quins integrants formeu The Big Jamboree?
Actualment som 8 persones. Hi ha hagut diverses incorporacions i sortides. Es va fundar a mitjans dels anys noranta i som una petita família. Tots ens coneixem, des de fa molts anys, i cadascú es decanta més per una dècada. Alguns cap als 50, d’altres els 40… Els més grans són els ideòlegs i els més joves ens encarreguem de fer les partitures o els temes més tècnics. Som un reflex molt real de la societat. Hi ha gent de Terrassa, de Barcelona, de Masquefa, de Gavà i de Martorell. La banda, aquí Martorell, ha tingut molt de ressò perquè durant molts anys s’hi va assajar i ara s’hi ha tornat. Quan algú de fora ens ho pregunta, diem que és de Barcelona, però per mi és de Martorell. La secció de vents és de Martorell amb el meu germà Cesc Miró, l’Ignasi Poc i jo.
Què heu preparat per la presentació del disc?
Hi haurà alguna sorpresa, algun convidat i intentarem reproduir aquest esperit de quan es tocava aquesta musica. Oferirem un repertori renovat, però també recuperarem algunes del primer i segon disc, ja que sempre està bé fer una mica de bandera. També renovem la imatge, però haureu d’anar a veure el concert si voleu saber com anirem vestits.
Una de les coses que cuideu moltíssim és la posada en escena. No només és interpretar la musica dels anys 40 i 50, sinó que plagieu, en certa manera, aquella essència festiva que es vivia als escenaris.
Els ideòlegs i fundadors de la banda ja gasten aquesta estètica habitualment i els hi agrada molt cuidar aquesta imatge. Això sempre ha estat un distintiu de la banda, anar unificats amb un criteri.
I dosis també de bon humor, no?
Sí, som una família. Tot el que passa a l’escenari no és preparat, sinó que sorgeix. El cantant és un showman i un bromista, sempre en diu alguna que et trenques de riure
En quins projectes esteu immersos ara com a formació?
El mateix CD que ara s’ha planxat i que és presentarà dissabte sortirà en vinil en uns mesos. També gravarem aviat un videoclip, i ja comencem a pensar en un quart disc.
