Amb motiu de la commemoració del Dia Internacional per a l’eliminació de la violència envers les dones, aquest dimecres s’ha fet la lectura del manifest unitari de rebuig a la violència masclista. Aquest any, no hi ha hagut concentració davant la Casa de la Vila, com era habitual, però s’ha pogut seguir en directe al Canal Youtube de l’Ajuntament i a Ràdio Martorell. Hi ha intervingut l’alcalde Xavier Fonollosa i la regidora d’Igualtat, Belén Leiva. L’acte ha acabat amb la cançó Crits a la deriva, una composició del martorellenc Eugeni Muriel, interpretada per ell mateix a la guitarra, Raül Jiménez a la trompeta i la veu de Sandra Tangerina.
L’alcalde Xavier Fonollosa ha remarcat que “el manifest té el suport de tots els grups municipals del consistori, per tant és un crit unànime. A més, ha estat consensuat per les quatre diputacions provincials, la Generalitat de Catalunya, l’Associació Catalana de Municipis, la Federació de Municipis de Catalunya i el Ministeri d’Igualtat. Això demostra que aquesta lluita s’aborda des de totes les institucions del país. Ha de ser una lluita incansable, de cada dia, i hem d’eliminar dels nostres entorns qualsevol actitud masclista. Si les eliminem d’arrel, estarem sent partícips de la construcció d’un món molt millor”.
La regidora Belén Leiva, a través del manifest, ha reivindicat que “cal erradicar totes les formes de violència masclista. Les que es produeixen en l’àmbit de la parella i exparella o en l’àmbit familiar, i que durant molts anys s’han considerat un problema privat, però també aquelles que es produeixen en l’àmbit laboral o social i comunitari, i que han estat tradicionalment menys visibilitzades”.
“Els darrers mesos han estat absolutament durs per a les dones i criatures que viuen en situacions de violència com, segurament, ho seran els mesos que vindran, mentre duri la pandèmia”. “El confinament ens ha demostrat que, qui volia exercir el control sobre dones i nenes ho ha tingut més fàcil que mai”. També en el món virtual, “l’increment de les violències en línia està afectant a moltes dones i nenes fins al punt de posar en risc la seva pròpia vida. Les ciberviolències, com ara el control o l’assetjament a través d’aplicacions i xarxes socials o el sexpreading, han pres rellevància en la situació de confinament”.
“Hem comprovat que, per a moltes, ser a casa no és sinònim de pau sinó de por i violència. Contràriament al que crèiem, el lloc més segur per a les dones i les nenes pot ser el carrer, les places, els llocs on fem vida, mentre que la llar, la proximitat, allò que ens havien ensenyat com a refugi, pot ser l’espai més perillós per a nosaltres”. El text també posa en relleu que el nombre de trucades i atencions s’han vist incrementats en xifres històriques.
Finalment, el document es dirigeix a les dones que han resistit a la violència i han buscat el moment idoni per a explicar-ho a terceres persones; també a les que no podien i el seu veïnat ha alertat sobre la situació que patien, a les que han pogut escapar. I sobretot, a les que, encara romanen a les cases on hi ha el seu victimari. També als homes que estan en contra d’aquestes violències i saben d’amics, familiars o coneguts les exerceixen: “és hora que us en feu responsables i hi intervingueu. Per últim: als agressors, un recordatori: no hi haurà espai per a la impunitat”.
