El mindfulness, una tècnica de meditació que consisteix en focalitzar l’atenció en el present, comporta beneficis en el tractament de les persones amb un trastorn mental greu, com per exemple, el fet de reduir l’ansietat o depressió que pateixen bona part d’aquests pacients. Així ho ha manifestat el psicòleg clínic i coordinador dels centres de dia de l’Hospital Sagrat Cor de Martorell, Xavier Reig que ha participat en les VIII Jornades de rehabilitació en salut mental que s’han celebrat al Centre Cultural.
La psicologia contemporània ha adoptat el mindfulness com una tècnica per incrementar la consciència i per respondre de manera més hàbil als processos mentals que contribueixen al desenvolupament dels trastorns psicopatològics. Reig, aplica aquesta eina en el tractament de les persones amb un problema de salut mental, com esquizofrènia o trastorns obsessius, amb uns resultats molt satisfactoris.
“Quan una persona amb un problema de salut mental es troba al davant una sensació desagradable (veu, deliri, imatge, pensament…) fa un judici de la sensació i intenta evitar-la però, com que aquesta no pot ser evitada, entra en un cercle de judici-rumiament-confrontació-evitació, que incrementa l’estrès i l’angoixa”, afirma.
Canvis d’actitud a través del mindfulness
En aquests casos –segons el psicòleg de l’Hospital Sagrat Cor de Martorell- l’aplicació del mindfulness permet que la persona “aprengui a canviar d’actitud i no doni més importància als estímuls difícils que a uns altres, és a dir, que els accepti sense jutjar-los”. Per exemple, en el cas de persones amb esquizofrènia, aquesta teràpia possibilita que el pacient no pensi reiteradament en les al·lucinacions auditives característiques de la malaltia i que, quan apareguin, no les analitzi i pugui deixar-les passar.
Així, l’especialista assenyala que amb un entrenament adient es poden canviar els models de pensament que creen conflicte i aconseguir actituds constructives que propicien el benestar psicològic i que redueixen l’ansietat i depressió, fet que es tradueix, en molts casos, en un estalvi farmacològic.
El minfulness es basa en centrar l’atenció en el present, sense interferir ni valorar allò que se sent o es percep en cada moment. Per tant, aquesta pràctica permet viure plenament cada experiència i no donar importància als pensaments sobre el passat o el futur. Reig explica que l’acció de prendre consciència d’una experiència a la qual es dirigeix l’atenció té un efecte “alliberador” de les pautes habituals o automatismes que condicionen la conducta i generen malestar.
Mindfulness adaptat a la psicosi
Diversos estudis han demostrat l’eficàcia de l’aplicació d’una forma adaptada del minfulness a les persones amb psicosi. Aquesta variació de la teràpia es caracteritza per una durada menor de les meditacions (10 minuts enlloc de 20-45 min.), limitació dels moments de silenci (no més de 30-60 segons), no és obligatori que el pacient tanqui els ulls, acompanyament constant de la veu per part del professional i diàleg final amb el pacient sobre allò que ha experimentat durant la sessió.
La relació bidireccional metge-pacient és la base del model de rehabilitació en l’àmbit de la salut mentalque impera actualment. “Estem vivint, des de fa una dècada, un canvi de paradigma en el procés de rehabilitació en salut mental, on s’ha passat d’un model assistencial a un pensat des de la recuperació, en el qual la implicació de la persona atesa en el seu tractament és un aspecte prioritari”, afirma Xavier Reig.
