L’Associació Catalana de Municipis i Comarques (ACM), de la qual en forma part l’Ajuntament de Martorell, i la Federació de Municipis de Catalunya (FMC) han volgut fer un pas més en el conjunt d’iniciatives dutes a terme des de l’inici de la pandèmia. Si el passat dia 20 de març es promovia el manifest #AturemlaCovid19, ara les dues entitats han presentat un paquet de propostes per fer front a la crisi de la COVID-19, adreçades al conjunt d’administracions.
El document, en format de decàleg, planteja tot un conjunt d’accions concretes a efectuar per part de totes les administracions amb l’objectiu de reforçar el sistema sanitari, abordar la crisi social i les necessitats de les persones més vulnerables, i fer front a la crisi econòmica.
Tal com ha dit el president de l’ACM, Lluís Soler, “la COVID-19 ens ha portat tres crisis alhora: una sanitària, amb una fortíssima pressió cap al sistema en general i els hospitals en concret; una crisi social, especialment amb les persones grans i col·lectius més vulnerables; i una crisi econòmica, amb centenars de milers d’empreses, autònoms i treballadors sense ingressos, i amb les mateixes, sinó més, despeses que fer front”. I és en aquest sentit que es centren les 55 propostes de consens del municipalisme català.
Pel que fa al caràcter de les propostes, el president de l’ACM i alcalde de Deltebre ha destacat que “no ens volem quedar amb l’atenció a l’emergència, què és molt important, sinó que volem anar més enllà, per sortir de la forma més segura, ràpida i resilient de les tres crisis que tenim a sobre”.
En paraules d’Olga Arnau, presidenta de la Federació de Municipis de Catalunya, “la principal preocupació del municipalisme són les persones i, per tant, tots els punts del decàleg que hem generat estan enfocats a la millora social i econòmica necessària per sumar des de tots les administracions”.
La presidenta de l’FMC i alcaldessa de Vilanova i la Geltrú ha afegit que “és l’hora d’actuar en comunitat i de defensar tots els col·lectius. Cal actuar amb rapidesa per superar la crisi sanitària i mirar cap al futur per superar-la proactivament”.
En l’àmbit sanitari, el municipalisme català aposta per la prevenció contra la pandèmia (també davant possibles brots futurs), mitjançant els tests massius, el manteniment del confinament, amb la línia del que demanen els experts epidemeològics, i el reforç del sistema sanitari, tant pel que fa als professionals, qui han de disposar d’equips de protecció, recursos i reconeixement, com els pacients, incorporant les residències al sistema de salut, per tal de millorar la coordinació, l’atenció i la transparència en la gestió.
Pel que fa a la crisi social, el municipalisme català proposa l’establiment d’un pla de contingència social, que prioritzi i doni recursos i eines pels col·lectius més vulnerables que han patit la pandèmia, però prevegui també la derivada social i laboral del previsible increment d’atur i situacions de precarietat, en l’àmbit familiar, menors i de dependència, per tal d’anticipar-se a les necessitats de les persones qui més pateixen. En definitiva, el decàleg municipalista demana reorientar totes les polítiques públiques a l’atenció social i a la generació d’ocupació, estable segura i de qualitat, per no cronificar la crisi social, després de la sanitària. En aquest sentit són especialment sensibles les polítiques d’habitatge social, amb la suspensió dels desnonaments i les ajudes per fer front al pagament de subministres, hipoteques i lloguers, entre altres.
I finalment, en l’àmbit de la crisi econòmica, el municipalisme català reclama la flexibilització de la regla de despesa, per tal que les administracions locals puguin utilitzar el seu superàvit per poder-lo utilitzar per combatre la crisi amb polítiques expansionistes i anti-cícliques, la suspensió del pagament dels impostos, taxes i tributs, així com la preservació del teixit productiu, PIMEs, autònoms i llocs de treball, per tal d’accelerar la sortida de la crisi i la reactivació econòmica.
Tot això al mateix temps que s’aposta per incorporar les TIC com un dret i servei essencial, al mateix nivell que l’electricitat, l’aigua o el gas, tal i com ha demostrat el confinament decretat per frenar la pandèmia, i la reactivació de sectors tan estratègics com la cultura o l’esport, fortament castigats per l’aturada i l’aïllament social.
