El primer Petit PAS persuadeix els infants i les seves famílies a ritme de reggae

1187
Natxo Tarrés & The Wireless
Natxo Tarrés & The Wireless

Després de cinc edicions, el Festival PAS (Pont a les Arts Sonores) ha incorporat, per primera vegada, actuacions destinades als nens i nenes. Dissabte, unes 300 persones van gaudir al pont del Diable del concert de Natxo Tarrés & The Wireless, amb un tribut a Bob Marley que commemorava els 30 anys de la mort del jamaicà.

La banda, integrada per músics de formacions com Gossos i Macaco, va oferir un viatge per les cançons i la vida del “profeta”, una passejada biogràfica i visual, adaptada als més petits, amb himnes com No woman no cry, Redemption song, Is this love o Concrete jungle, entre molts d’altres.

“És una aposta atrevida i novedosa, però estem molt contents que prop de 300 persones, sobretot petits i familiars, estiguin gaudint d’aquest concert. Quan els festivals musicals es consoliden, molts creen la seva proposta infantil. Vam pensar que, després de cinc anys de PAS, podíem intentar-ho i ha funcionat molt bé”.

Sergi Corral, regidor de Cultura

Els pares i mares assistents van quedar seduïts per la proposta, que els hi ha permès gaudir en directe de bona música per a totes les edats. Pep Puig va dir que “interrelacionar la cultura, la música, els infants i el PAS és fantàstic. A mes a més, amb un rotllo familiar i en un espai idíl·lic. A mi personalment Bob Marley m’agrada moltíssim i crec que els valors que transmet són idonis pels nens”.

Pep Puig, pare

“Ens ha agradat molt la proposta del PAS Petit. Ha estat genial i l’entorn, com sempre, molt bonic. Un concert diferent perquè, a priori, la música no és molt infantil, però s’ho han passat la mar de bé i l’espai els ha permès distreure’s també amb altres coses”, va expressar Dani Coral.

Dani Coral, pare

“Quantes més coses facin per als nens millor. No puc anar pràcticament enlloc on no facin coses expresses per a ells, perquè sinó s’avorreixen i no s’impliquen. Els meus veïns m’havien dit que el festival estava molt bé, però aquest és el primer cop que venim. Hi ha un ambient molt divers amb gent de totes les edats”, va indicar Ana María Rodríguez.

Ana María Rodríguez, mare

Després del Petit PAS, unes 1.500 persones van donar-ho tot a ritme del soul i funk dels Freedonia, una banda madrilenya capitanejada per la veu incendiària de Maike Sitté i els seus vuit músics, que van suar creativitat i ritme dalt de l’escenari. Freedonia va presentar el seu darrer disc Shenobi, un doble àlbum amb la llibertat de la dona, forta i combativa, com a signes d’identitat.

Freedonia

La brasilera Dom La Nena, Dominique Pinto, va donar divendres el tret de sortida al segon cap de setmana del festival. Unes 700 persones van quedar embadalides amb la seva particular fusió de música clàssica i sons del seu país natal. La cantant va interpretar, acompanyada del seu violoncel, temes dels seus dos discos, Ela i Soyo, en un espectacle íntim, naïf, nostàlgic, sincer i fresc.

Dom La Nena

Darrer cap de setmana de PAS

L’últim cap de setmana del festival l’obrirà Aurora el divendres 20 de juliol. Es tracta d’un grup de joves amb molt de talent sorgits de l’Escola Superior del taller de Músics i liderats pel cantaor Pere Martínez, junts viatgen per les cançons més populars del compositor Manuel de Falla per evolucionar cap a llenguatges que transgredeixen les sonoritats tradicionals. El dissabte, 21 de juliol, la Cia. Roger Canals proposa un viatge explosiu i animat cap a Nova Orleans per a tota la família. Gràcies a un esprai pintaran de colors llampants l’època del jazz en blanc i negre.

L’espectacle A soul night with Annie B tancarà el dissabte, 21 de juliol, a les 22.30h, la 5a edició del festival PAS. Ho farà de la mà del director Bazil Meade i l’espectacular veu solista Annette Bowen, del prestigiós The London Comunity Gospel Choir, que es mouran pels temes més coneguts del soul, passant per temes del funk més clàssic i sense oblidar algun estàndard del gospel. Dotada d’una espectacular qualitat vocal, Annie Bowen ha estat comparada per més d’un crític amb la mítica Aretha Franklin.