El projecte ‘Xarxes’, de reconstrucció històrica a partir de la digitalització i transcripció de padrons municipals, proposa ara un joc a Twitter amb continguts de les poblacions que hi participen, com ara Martorell. A partir del proper dilluns, el compte @XarxaRecerCaixa inclourà, cada dos dies, una pregunta sobre patrimoni, estadístiques i personatges del passat. Les respostes es desvetllaran al dia següent.
Les preguntes seran relatives a qüestions estadístiques històriques -els noms i cognoms més freqüents a un municipi en un moment determinat-, aspectes característics d’algun personatge històric o d’un edifici rellevant del patrimoni local. Andrea Rovira, arxivera municipal, explica que “els participants hauran de respondre el tuit abans que no es publiqui la resposta al dia següent”, una resposta que s’acompanyarà d’una imatge o una gràfica estadística il·lustrativa. Rovira comenta que “val molt la pena, perquè és una manera de conèixer el nostre patrimoni històric i el de poblacions veïnes”.
Andrea Rovira, arxivera municipal
Les qüestions atenyen a cinc localitats implicades en el ‘Xarxes’: Martorell, Sant Feliu de Llobregat, Molins de Rei, Torrelles de Llobregat i Sant Vicenç dels Horts. L’arxivera avança que “de Martorell hi haurà 4 o 5 preguntes” i que tindran relació “amb personatges com Vicenç Ros o Jaume Amat, amb estadístiques històriques sobre noms i cognoms en un moment determinat o sobre edificis emblemàtics”.
Andrea Rovira, arxivera municipal
L’Arxiu Municipal de Martorell, al ‘Xarxes’ des de l’any passat
Les preguntes s’han elaborat amb els resultats del projecte ‘Xarxes’ de la Universitat Autònoma de Barcelona, el Centre d’Estudis Demogràfics i el Centre de Visió per Computador –amb el suport de RecerCaixa-, de recuperació del patrimoni i construcció d’una xarxa social històrica a través de la digitalització i transcripció d’antics padrons municipals.
Els voluntaris de diferents poblacions han transcrit els continguts digitalitzats dels padrons a una plataforma. El resultat final revela característiques pròpies dels nostres avantpassats: noms i cognoms; edats dels integrants dels nuclis familiars; número de fills; lloc on vivien; nivell d’alfabetització; professions; procedències de naixement -per seguir els moviments migratoris- o les defuncions entre un padró i el següent.
L’Arxiu Municipal de Martorell (AMM) s’hi va adherir el 2019 i ha coordinat més d’una vintena de voluntaris, que han transcrit padrons de Martorell d’entre els anys 1842 i 1955.
