El Servei de Control de Mosquits dona consells per afrontar el període més prolífic d’aquests insectes

211
Servei de Control de Mosquits. Font Consell Comarcal
Servei de Control de Mosquits. Font Consell Comarcal

El Servei de Control de Mosquits del Consell Comarcal del Baix Llobregat recorda la importància del treball col·lectiu per a evitar la proliferació dels mosquits tigre i també dels mosquits comuns. L’entitat fa tasques comunitàries per minimitzar-ne les poblacions, però alhora recomana a la població unes mesures de contenció. Una de bàsica és evitar deixar recipients plens d’aigua estancada més d’una setmana.

Ja fa una quinzena d’anys que el mosquit tigre (Aedes albopictus) és a la nostra comarca. Les administracions destinen, cada any, molts recursos per frenar-ne la seva propagació. Molt abans, però, ja es va crear el Servei de Control de Mosquits (SCM), un ens creat l’any 1983 per la Corporació Metropolitana de Barcelona a iniciativa d’un grup d’ajuntaments del delta del Llobregat, per tal de controlar les poblacions de mosquits en els seus termes municipals. Des de l’any 1989, el servei es traspassa al recent creat Consell Comarcal, i treballa en els municipis i territoris de la comarca, entre ells, Martorell.

Carles Aranda és responsable de l’Àrea Natural i Rural del Servei de Control de Mosquits del Consell Comarcal del Baix Llobregat, i ens parla del moment present d’aquests mosquits, de les seves afectacions a la nostra salut -inclosa la causada pel recent brot del virus del Nil Occidental que ha afectat Andalusia- i de com la ciutadania pot minimitzar la seva presència.

-Carles, com està sent aquest estiu pel que fa a la presència, especialment, del mosquit tigre? Està sent un estiu especialment complicat?

-Tenim un clima mediterrani que és molt canviant, amb anys en els que plou molt i d’altres gens, i amb pics de calor extrema. Els mosquits picadors depenen de l’aigua, que és on viuen les seves larves, i aquest any ha sigut fins ara força plujós arreu. Al delta del Llobregat i el Baix Llobregat també, i això ha donat unes situacions favorables.

Mosquit tigre (Aedes Albopictus)
Mosquit tigre (Aedes Albopictus)

-És per tant un problema que ens afecta globalment?

-La problemàtica dels mosquits sol ser molt locals. Per exemple, en una urbanització pot haver-hi un indret ple de mosquits i, tan sols 400 metres més enllà, que no n’hi ha quasi ni un. Les condicions locals els condicionen moltíssim.

-Valdria aquesta consideració per a tota classe de mosquits?

-Sí. Penseu que el Servei el vam crear perquè en les zones on vivim ja hi havia una problemàtica quan encara no teníem mosquit tigre ni pensàvem que ens podria arribar. Aleshores ja hi havia el mosquit comú (Culex Pipiens) i el mosquit d’aiguamoll (Aedes Caspius). Al Baix tenim aquests mosquits que ens causen molèsties i que generen dificultats per controlar-les.

-Som a finals d’agost. Estem entrant a l’etapa forta del seu desenvolupament durant l’any?

-En general sí. Ara és l’etapa de màxima densitat per al mosquit comú i per al mosquit tigre, i ens apropem a l’època més forta de pluja, entre setembre i mitjans d’octubre. La seva presència comença a desaparèixer cap al novembre, perquè encara que plogui molt, les temperatures ja són més baixes.

-Quines mesures aplica el Servei de Control de Mosquits per reduir la seva presència?

-Fem un tractament amb un producte biològic que mata les larves de mosquit en tots aquells espais coneguts on hi ha creixement de larves de mosquits. I va bé, però cal recordar que dins les propietats privades hi ha espais on crien els mosquits, sobretot el mosquit comú i el tigre.

Mosquit comú
Mosquit comú

-On solen criar?

-En quasi qualsevol recipient en el que s’acumuli aigua durant una setmana: plats sota els testos; bidons per recollir aigua de la pluja; canaleres de les teulades que s’embussen a causa de l’acumulació de fullaraca; joguines abandonades; plàstics posats per tapar algun material que no volem que es mulli…qualsevol cosa que pot retenir pluja durant més d’una setmana a l’estiu ens pot generar l’aparició de mosquits.

-Què hem de fer, doncs?

-Cal eliminar tots aquests espais de la nostra propietat, això és el més important. Si tothom ho fes, no aconseguiríem la seva desaparició, però sí tenir un bon control d’aquestes poblacions.

-Per què ens piquen els mosquits, als humans?

-La qüestió bàsica és que ens trobem en llocs on n’hi ha molts o pocs. Els mosquits femella busquen activament animals i humans per picar-los, ja que necessiten la sang per madurar els seus ous i fer la posta. S’ha detectat que venen atrets per la nostra respiració i pel diòxid de carboni que exhalem, però també amb compostos que deixem anar a través de la suor i de la pell, i la combinació d’això més la temperatura externa corporal i el fet d’estar en llocs de mosquits fan que algunes persones siguin més atractives per determinades famílies de mosquits.

-Piquen més a unes persones que a d’altres?

-No podem assegurar que els mosquits piquin a unes persones i no a d’altres, tot i que fins i tot el grup sanguini té influència a nivell estadístic. Tot i així, sí que es pot assegurar a posteriori que hi ha persones que reben més picades que d’altres.

-Què podem fer per evitar-ho?

-Usar el sentit comú: no exposar-se a llocs on hi hagi mosquits. Però si això no es pot fer, instal·lar tela mosquitera a casa, portar roba que tapi el més possible i repel·lent que funcioni.

-Qualsevol repel·lent de mosquits pot ser útil?

-No. Els tòpics que es posen directament a la pell sí que funcionen, si els apliquem a tota la pell exposada. En canvi, no hi ha cap estudi que demostri que els repel·lents d’ultrasons, polseres o pegats funcionin. Com tampoc funcionen els remeis casolans de posar determinades plantes al voltant. S’han fet estudis exposant una persona als mosquits envoltat d’aquestes plantes i l’han picat igual.

Servei de Control de Mosquits
Servei de Control de Mosquits

-De totes maneres, sembla que l’efecte de les picades, especialment del mosquit tigre, és menor que als primers anys. El nostre cos està més acostumat a la reacció?

-És habitual o fàcil que passi. Les primeres reaccions del cos a una picada són molt exagerades, i després cada cop són menors. Això sembla que ha passat amb el mosquit tigre. Si estàs en un lloc on et pica sempre la mateixa espècie, arriba un moment en què la reacció a la picada ja no és tan exagerada. Hi ha gent a qui no li passa mai i a qui li provoca una reacció molt exagerada, això sí.

-A més de molestar, els mosquits són transmissors de malalties. En aquest sentit, aquests dies, hem conegut el cas d’un brot del virus del Nil Occidental transmès a humans per part de mosquits, amb una trentena d’afectats i dues persones mortes. No és un virus nou, però aquest any se n’han trobat més casos. Per què?

-No et puc respondre perquè ara per ara es desconeix. El virus és conegut des que a la meitat del segle passat es va trobar a Uganda per primer cop. És present a molts llocs d’Europa. De fet, el 2018 va causar a Europa 1.800 casos i 180 morts -desconeixent els molts asimptomàtics- però no se’n va parlar massa als mitjans. És sorprenent que la gent es preocupi sobre si el mosquit tigre pot transmetre el dengue, el chikungunya o el zika i no pas el virus del Nil Occidental.

-Tot i que ja fa temps que circula per aquí, oi?

-Se sap que el virus circula per la península des dels anys 70. És una malaltia que els mosquits trameten a les aus salvatges i que, de tant en tant, afecta cavalls i humans. A Andalusia se sap des del 2010 que hi ha casos en cavalls cada any, i que enguany hi ha hagut una quantitat més gran d’humans afectats, uns 30 casos, i quanta més gent afectada, més probabilitats que algú mori. A Catalunya no hem trobat casos, per ara.

-Pot haver-hi transmissió entre humans, com en el cas de la COVID-19?

-Els humans no som transmissors del virus. Ho són els mosquits, que piquen i transmeten el virus a les aus i en alguns casos als humans, però no és fàcil que ens afecti. Els mosquits no són xeringues que piquen i transmeten sempre, depèn que el virus es multipliqui dins del cos del mosquit, que arribi a les seves glàndules salivals i que el mosquit, en picar i injectar saliva, injecti prou virus per a que afecti a l’humà.

-En aquest sentit, també s’ha acusat els mosquits de transmetre la COVID-19…

-Mai s’ha trobat un coronavirus transmès a través dels mosquits ni de cap insecte. Com tampoc ha estat el cas de la tubercolosi, la grip, la sida, i milers de malalties. Per contra, sí que han transmès la malària o pal·ludisme, la malaltia infecciosa més greu al món i un problema gravíssim a l’Àfrica. I també el virus com el Nil Occidental, el dengue, la febre groga, la chikugunya, o diverses encefalitis. Per sort ara mateix aquí en tenim poquíssimes.