L’alcalde Xavier Fonollosa, l’exdirectora de centre, Mercè Poch, i l’exalumne viu més gran d’edat, Pere Jiménez, han descobert aquesta tarda una placa commemorativa dels exalumnes i mestres del Col·legi Correa Weglison, actual Secció Institut Martorell. El pati del centre s’ha engalanat amb pancartes de les trobades d’exalumnes i fotografies antigues. Prop d’un centenar d’assistents han gaudit d’un pica-pica, mentre rememoraven vells records d’aula i pati.
“M’agradaria agrair-vos que tingueu aquest ànim de retrobar-vos. Quan parlem de memòria històrica, parlem de tot allò que fa referència a la història d’un poble. Com a alcalde, valoro molt aquestes trobades perquè vosaltres formeu part de la historia d’aquest poble, al voltant d’una escola que us estimeu molt pel què hi vau viure en una època especialment complicada. Aquesta escola forma part de la història viva del poble”, ha expressat l’alcalde.
L’exdirectora Mercè Poch ha felicitat els assistents “pel record que teniu del vostre pas pel Correa, dels vostres companys i professors. Vull recordar la memòria d’aquells mestres que ens han precedit i que ja no hi són, però que tots portem dins el cor”. Amb 90 anys, Pere Jiménez, l’exalumne més veterà, ha expressat la seva alegria per festejar trobades com aquesta.
El mestre de cerimònia ha estat Josep Rodríguez, representant dels antics alumnes del Correa, qui ha agraït a l’Ajuntament de Martorell “el detall d’accedir a col·locar la placa”. Rodríguez ha repassat les trobades d’exalumnes i les activitats que han anat fent els darrers anys, com la presentació del llibre La generación de la espera, assaig que va escriure ell mateix i que revela els 80 anys d’història del centre; o el documental Aquell Martorell de quan anàvem al Correa, que va editar amb el suport de Lluís Garcia.
Del Correa Weglison al SI Martorell
El Correa va ser projectat per l’arquitecte Josep Lluís Sert, pare del racionalisme català, l’any 1930. Cinc anys més tard es va col·locar la primera pedra de l’edifici, però la construcció va ser interrompuda per la Guerra Civil i l’arquitecte no va poder completar la direcció del projecte, un fet que va provocar que l’obra es veiés força modificada respecte al projecte inicial. El 1943 va quedar inaugurat.
L’escola es va dir El Correa en honor al governador civil de l’època, Antonio Federico de Correa Weglison, qui va fer un donatiu de 50.000 pessetes per acabar-lo de construir. Posteriorment, l’escola va rebre el nom de Montserrat i actualment Secció Institut Martorell.
El primer trimestre de 2015, l’Ajuntament de Martorell va acabar de completar les obres de construcció del centre, respectant els plànols originals de l’arquitecte Sert. El centre es va articular en dos blocs rectangulars de planta baixa i primera, amb tres aules a cada planta, col·locats paral·lelament a diferents nivells i units per un altre volum transversal amb planta única. Els tres edificis formen un gran pati central i un de davanter amb una rampa que garanteix la supressió de barreres arquitectòniques entre els diferents espais lliures. L’institut acull 240 alumnes.
