Prop d’una cinquantena de persones van participar en el taller de cuina sana que va impartir la martorellenca Esmeralda Zaragoza a la Biblioteca Martorell aquest dijous. Una sessió pràctica en la que la llicenciada en Farmàcia i Ciència i Tecnologia dels Aliments va portar fins a l’equipament alguns aliments saludables que es poden incorporar a la dieta a partir de posar en pràctica una cuina sana. Zaragoza recalca la importància de l’alimentació saludable com a un dels hàbits més importants del dia a dia.
Zaragoza és, a més, titulada en Naturopatia i especialitzada en medicina natural, i regenta des de 2001 un establiment a Martorell dedicat a l’alimentació ecològica, els complements naturals i els productes de comerç just, el Bio Bio Espai Natural. En la següent entrevista desplega la seva concepció d’alimentació sana i parla d’alguns dels aliments que es poden incorporar a la dieta per posar-la en pràctica.
Esmeralda, com s’ha gestat aquest taller de cuina sana a Martorell?
Dins dels cicles d’activitats que s’organitzen a la Biblioteca, la tècnica Josefina Canals va pensar en mi a l’hora de fer un taller per difondre les noves tendències a la cuina relacionades amb la idea de menjar sa i cuidar-se.
Com hem d’entendre el concepte de menjar sa, com una manera de privar-nos de determinats aliments o de distribuir millor el seu consum?
Les dues coses. Sí que és cert que hi ha una sèrie d’aliments que no estarien encabits en el concepte de dieta sana, però jo crec que tot es basa en la quantitat. Per altra banda, la dieta equilibrada no l’hem de dissenyar o balancejar pensant en un sol àpat o en tot el que mengem al llarg d’un dia, sinó que estaria molt bé pensar en clau setmanal.
En el taller mostres alguns aliments poc habituals a les nostres cuines. Alguns, fins i tot, els descobrirem, oi?
Crec que, a aquestes alçades, descobrir no descobrim massa. Per sort, de tots aquests que es podrien incloure en la dieta saludable n’hem sentit a parlar alguna vegada, perquè ja són propis de la cuina oriental, la cuina vegetariana, o la cuina vegana. De sonar, a molta gent ja els sonen, però ara el que els falta és la manera d’utilitzar-los, parlar de quines propietats tenen i de com combinar-los amb la resta de la dieta.
Per tant, serien aliments que no substitueixen sinó que complementen?
Penso que sí. Es tracta d’enriquir les nostres dietes. Per exemple, a casa meva, els nens no són vegetarians, però en un moment determinat incorporen aquests aliments a la seva dieta. Mengen carn, però també proteïna vegetal com ara la quinoa i altres aliments, com l’arròs.
De quins aliments parlaríem?
M’he centrat en l’època de l’any actual: l’hivern. En son pròpies les llegums, i aprenem a usar les llenties taronges, que són molt versàtils. Parlem de la farina de cigró i de com fer-ne creps, o de cereals tan nutritius com la quinoa o l’avena. Aquesta última mai passa de moda, i a l’hivern dona molta energia.
Per fer aquest taller has portat un seguit de plats cuinats…
A nivell culinari, segur que hi ha molta gent que en sap més que jo, però la meva intenció és fer receptes molt senzilles. Com ara un arròs integral amb verdures, perquè volem explicar com es renta i es deixa en remull aquest tipus d’arròs. També hem fet pizza amb quinoa de base, ingredient amb el que es pot jugar molt.
Quins altres ingredients has portat a aquest taller de cuina sana?
Hem portat tofu per a que els talleristes tastin també la proteïna vegetal. I hummus, que és moltconegut ja a casa nostra però que sovint el comprem envasat. És molt fàcil de fer i vull animar la gent a preparar-lo, ja que és un recurs molt bo. També he fet una crema de verdures que és de carbassa amb tofut triturat, que dona la cremositat d’un formatget o de la nata líquida. I un dels plats destacats són aquestes hamburgueses vegetals fetes amb llenties i avena, que en sí ja són un plat complet, perquè aporten les proteïnes de la llegum i les del cereal, i acompanyades d’una verdura, d’una crema o d’una amanida, esdevenen un plat molt sa de fer.
I les postres?
He portat unes postres veganes: un pa de pessic que no porta ni ou ni llet, tant per a qui tingui algun tipus d’al·lèrgia a aquests ingredients com per a qui no en vulgui consumir. També un postre amb algues, que són molt riques en minerals i que poden ser bones i sanes per als nens, combinades amb beguda d’avena, fruits secs, taronja i fruita seca, que és molt recomanable, i amb una base de galetes integrals.
Parles de menjar sa. En tenim prou cultura o ens regim massa pel sabor?
Estem en el camí de conèixer millor la cultura del menjar sa. Hi ha molt d’interès i cada cop tenim més a l’abast la informació. De totes maneres, també es polaritza tot: hi ha gent que s’interessa molt, aprèn i és molt fidel a l’alimentació sana perquè percep que li senta bé, i per altra banda hi ha la gent que no està per això, que compra a les grans superfícies i que continua consumint molts plats precuinats de quarta generació. Diria que estan creixent molt els dos extrems.
Davant d’això, és possible tenir una certa flexibilitat, a l’hora de menjar?
Sí, hi estaria totalment d’acord. Qualsevol extrem en tema d’alimentació, tant en sa com a l’altra banda, et porta a una rigidesa.
Aleshores, ens aproparíem al flexitarianisme, aquest règim alimentari bàsicament vegetariana però que inclou el consum esporàdic de carn i peix?
Sí, una mica sí, crec que és la millor manera, perquè permet conèixer tot el ventall d’aliments que hi ha i jugar en funció de les teves necessitats. També cal tenir en compte les edats, les activitats físiques que es facin i si es pateix alguna malaltia o intolerància. Es tractaria de poder jugar una mica amb què necessites en cada moment. Fins i tot, no només el menjar de temporada, sinó allò que a tu et va bé.
El menjar pot ser medicina o una eina preventiva de malalties?
Penso que hi ha aliments que són medicaments, perquè tenen propietats que ajuden molt a regenerar el cos. L’alimentació és una part més de tots els hàbits que poguem tenir a la vida. Tu pots menjar sa però si mentalment et centres molt en això i deixes de banda moltes altres facetes i hàbits saludables, pot fer que no et senti bé. El pes de l’alimentació és bastant important en tant per cent respecte altres hàbits, i en aquest punt sí que tenim aliments que en determinats moments ens poden ajudar a sentir-nos millor.
Quin tipus d’aliments serien?
Sobretot els aprenem de la cuina oriental, que ens ha ajudat molt a concebir la cuina com a medicina, i més concretament, la cuina japonesa. Són aliments alcalinitzants o calmants de l’acidesa estomacal, i que ens ajuden per altres coses. La cuina tradicional nostra també ens ajuda a trobar-nos millor, com ara quan fem els caldos de pollastre a l’hivern.
Quina seria la millor aportació de la nostra cuina mediterrània als hàbits saludables?
Segons el meu parer l’oli d’oliva, i després tota la gamma de verdures i de fruites fresques que tenim tant a l’abast. Sobretot, les verdures.
Com han anat les inscripcions al taller?
Hi ha hagut força demanda. Com que la intenció era fer-lo força pràctic, vam pensar d’acotar-lo a unes 25 persones, però n’ha sortit el doble de demanda i hem canviat una mica el format, incloent una cinquantena de persones.
