Xavier Fonollosa és el candidat de Convergència i Unió a l’alcaldia de Martorell, agafant el relleu a qui n’ha estat cap de llista i alcalde durant 24 anys, Salvador Esteve. Compareix a aquests comicis sota l’eslògan Fem més Martorell, que vol palesar tant la feina feta les dues darreres legislatures com els projectes futurs. De 47 anys, casat i pare de tres nenes, Fonollosa és llicenciat en dret i gerent del Sindicat. És a l’Ajuntament des de fa 12 anys, passant de l’oposició a ser primer tinent d’Alcalde i regidor d’Urbanisme i Serveis Municipals. Ara compareix per primer cop com a alcaldable d’una formació que aspira a mantenir la majoria suficient per seguir governant.
-Sr. Fonollosa, la gestió de govern com a aval és una de les frases que ha repetit en campanya. Quins han estat els encerts de l’equip de govern en aquesta legislatura?
-Des de 2007, vam voler recuperar el temps perdut i vam tenir molta feina, però en quedava molta per fer. En aquests vuit anys, hem transformat més del 70% de l’espai públic i hem tirat endavant un gran pla social, però tenim clar que ens queda molta feina per fer i moltes zones per actuar.
-Vostè parla sovint de la transformació urbanística de Martorell. Què en destacaria?
-La realització de tres grans equipaments: el CIES, la Residència de la Gent Gran i la nova Biblioteca. Martorell, amb els seus propis recursos, només se’ls podria permetre cada vint anys, i ha calgut trobar finançament extern. Hem fet el nou ajuntament, hem reformat el Complex Esportiu Torrent de Llops i el de La Vila, i hem remodelat l’Ateneu. També hem fet reformes a Ca l’Ollé i a la Casa Mestres, i hem reconvertit l’antiga Nacional II en un passeig agradable que uneix el poble. I als barris, hem fet néixer el passeig de la Creu Roja, hem reurbanitzat tot el nucli antic i hem reformat totes les places de Buenos Aires.
-En matèria social, què ha fet la seva formació i quin balanç en fa?
-Molt positiu. Hem tirat endavant el Pla d’Ajut a les Famílies, un gran pla social que inclou la suficiència alimentària, l’energètica, els ajuts socials al lloguer, les beques menjador, els ajuts a la gent gran o l’atenció domiciliària, entre d’altres, i que ha anat molt bé. Hem potenciat el teixit associatiu a través de les 200 entitats existents com a pilar que cal potenciar, perquè és vital per la convivència. També hem posat ascensors a Buenos Aires, hem establert les condicions per posar-ne a la plaça del Padró i al barri del Pla. I això són polítiques socials, perquè se’n beneficia gent gran i qui no té bona mobilitat.
-Ara li demanem una mica d’autocrítica. Quins creu que han estat els errors?
-Segur que n’hem comès, segur que ens hem equivocat, però només s’equivoca qui fa la feina. Si avui ens ho replantegéssim, podríem millorar coses perquè tot és millorable, però el balanç és positiu i notori. Jo sóc de Martorell i me l’estimo. És la raó per la qual em presento. I me l’estimo tant ara com abans, quan era un poble gris i brut i hi passaven 40.000 vehicles al dia. Tot això ho hem canviat i hem recuperat l’orgull de ser de Martorell.
-Els seus oponents polítics titllen d’aparador aquesta transformació que comenta. Què n’ha de dir?
-Alguns estem a favor de transformar per millorar, mentre d’altres els anava millor no moure’s d’on estàvem i que Martorell torni a ser un poble gris i fosc. Jo estic molt orgullós de l’urbanisme que hem fet. Se’ns ha criticat amb les flors als carrers i parcs, però aquestes procedeixen del viver de Can Serra, i són cultivades per nois i noies que tenen algun tipus de discapacitat intel·lectual. Per tant, són flors que tenen ànima social, i d’això, nosaltres en diem l’urbanisme al servei de les persones.
-Què li ha quedat per fer? Quin és el projecte de CiU per als propers 4 anys?
-Queden coses per fer, i tant! Moltíssimes. Sempre s’ha de continuar millorant. Plantegem 250 propostes al programa i una és seguir amb la transformació urbana, perquè ens queda un 30% per actuar a la via pública. Volem arribar a tots i cadascun dels racons, i plantegem rehabilitar la plaça de l’era del Pedró, refer el passeig de Catalunya, reurbanitzar els carrers interiors als barris de la Verge del Carme, del Pla i de Can Carreras. També potenciarem l’avinguda de Montserrat i la carretera de Piera com a eixos secundaris molt importants per reconvertir-los en passejos.
-Ens pot explicar algun projecte destacat que tinguin entre mans?
-A nivell urbà, tenim un gran projecte: el parc fluvial. Els dos rius que tenim són dues riqueses, i hem de fer un parc fluvial a les lleres, un punt d’esbarjo per a les famílies. Un altre dels eixos importants és que l’administració local sigui receptiva i estableixi les condicions perquè les empreses vegin afavorida la seva instal·lació, activitat econòmica i generin ocupació. Treballem amb el Pla General d’Ordenació Urbana de Martorell (PGOUM) per establir terrenys industrials logístics i terciaris a SEAT i a l’àmbit de l’automoció. I volem refer el teixit associatiu i incidir en l’educació dels nostres nois i noies. Quan més ben formats estiguin, millor futur se’ls augurarà.
-Relleva a Salvador Esteve com a candidat per CiU. Què n’ha après d’ell?
-Tots som alumnes seus. És el meu mestre, el meu referent, qui m’ho ha ensenyat tot en política i qui m’ha ensenyat a estimar Martorell. No és estrany que hagi guanyat totes i cadascuna de les eleccions a què ha concorregut. És un excel·lent alcalde, el millor que ha tingut i que tindrà mai Martorell. Nosaltres intentarem aportar continuïtat amb innovació, amb un equip rejovenit, però que té la mateixa essència: transformar per millorar, per tenir un poble 2.0, una smart city, i anant més enllà.
