Gelonch: “Martí Luter no és el bé ni el mal, però es va imposar als grans poders del segle XVI”

158
Antoni Gelonch
Antoni Gelonch

L’intel·lectual, col·leccionista d’art i acadèmic d’honor de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi, Antoni Gelonch, va passar aquest dijous per la Biblioteca Martorell per presentar Luter. Buscant la veritat, va canviar la història. L’autor planteja en aquest llibre la transcendència de la corrent protestant -branca del cristianisme crítica al catolicisme- durant els darrers cinc segles per a la història d’Europa, malgrat el seu gran desconeixement a casa nostra. El diputat martorellenc Joan Capdevila va presentar l’autor, i els va acompanyar l’alcalde de Martorell, Xavier Fonollosa.

L’obra (Viena Edicions, 2018) és fruit de sis mesos de treball. En la següent entrevista al programa ‘Martorelletres’ de Ràdio Martorell, Gelonch explica què el va portar a escriure-la i per què li ha interessat aprofundir en el coneixement d’aquesta creença religiosa.

Antoni, per què ha fet aquesta immersió en la figura de Luter i de la reforma protestant?

Perquè el 2017 es va celebrar el 500 aniversari de l’inici de la reforma protestant, un fet cabdal de la història d’Europa, i em preocupava que a Catalunya no es fes cap acte per a recordar-ho.

Per quin motiu?

La reforma protestant no va arribar a Catalunya, però és cabdal per a la construcció europea i per a entendre fets com ara la Revolució Francesa. I creia que no podia ser que a Barcelona no hi hagués cap exposició sobre el tema. En vaig parlar amb el director del Museu d’Història de Barcelona i, entre 2014 i 2017, vam preparar una exposició titulada Imatges per a creure al Saló del Tinell, vista per 43.000 persones i que ara és a Lleida.

Què contenia?

Gravats. Jo en sóc col·leccionista i els presento a diferents espais i museus -un dels quals ja avanço que serà a Martorell entre el març i el juny de l’any vinent-. En una mostra de gravats presentava de quina manera aquests servien per a la difusió de les idees de la reforma i de la contrareforma, quin paper van jugar en l’època i en el seu context. Així vaig anar entrant en la figura de Luter.

Presentació del llibre 'Luter', d'Antoni Gelonch
Presentació del llibre ‘Luter’, d’Antoni Gelonch

Per què el va atraure aquest personatge?

Em va semblar molt interessant, tot i ser totalment desconegut aquí. Per alguns va ser la culminació de la bondat. Per altres, un heretge. I no va ser ni la personificació del mal ni la del bé, va ser una persona amb llums i ombres com tothom, un personatge d’una força tel·lúrica tan gran que només ell va poder imposar-se als grans poders de l’època: l’església catòlica i l’emperador. Per tant, només amb un home d’una força extraordinària, aquest embat es podia resoldre favorablement. Així doncs, el personatge em va interessar i davant el desconeixement sobre ell i sobre la reforma protestant, em va semblar propici escriure el llibre.

Com està enfocat?

No volia fer una biografia, i vaig fer un abordatge del personatge a través d’aspectes diferents de la seva personalitat. La primera part és una introducció per explicar l’Europa del 1500, com estava configurada, com es distribuïa el poder i el paper de l’església. Hi ha una introducció d’Europa i del món, i es parla dels intents anteriors al protestantisme per reformar l’església catòlica, que van acabar amb condemnes a la clandestinitat i execucions. La força de l’església catòlica i de l’imperi s’imposaven.

Com continua, el llibre?

A la segona part presento el personatge i la seva relació amb el poder, l’art, la impremta i el paper decisiu per a les idees de la reforma, la relació amb l’economia i el poder. I finalment, la última part acosta la figura de Luter i tot el que presenta a la realitat actual. Hi ha un capítol sobre unitat i diversitat del protestantisme, perquè no és el mateix un luterà que un calvinista i encara menys que un adventista o un metodista, i vaig creure que era interessant veure aquestes diferències. I hi ha un capítol sobre per què la reforma no va arrelar a Catalunya i sobre la influència de la reforma protestant en la Revolució Francesa i la construcció europea, amb pròleg de l’eurodiputat Ramon Tremosa.

De quina manera contribueix el protestantisme a la construcció d’Europa?

Hi ha dues maneres molt diferents d’entendre Europa que, a grans trets, serien la del sud i la del nord. La primera, majoritàriament catòlica i l’altra, protestant. A dia d’avui, per posar un exemple clar, la figura que representa la manera protestant d’entendre la construcció europea és la cancellera alemanya Angela Merkel. Em va semblar interessant per als lectors donar també un toc d’actualitat al luteranisme.

Com ens definiria el luteranisme?

El luteranisme és austeritat, no estirar més el braç que la màniga, tenir una deferència pels més desafavorits, complir la paraula donada, no ser corrupte i respectar la llibertat personal.

Presentació del llibre 'Luter', d'Antoni Gelonch
Presentació del llibre ‘Luter’, d’Antoni Gelonch

Però això són principis comuns en d’altres corrents religioses, no?

Són paraules que formen part de la nostra vida, però que alguns les prenen seriosament i altres només les evoquen. Aquesta relació directa entre l’individu i la divinitat, més arrelada en l’ànima protestant que en la catòlica, fa que tu siguis més responsable dels teus actes, perquè no hi ha persona intermediària que pugui perdonar els teus pecats o faltes.

Es refereix a l’església?

Tant catolicisme com protestantisme beuen de les mateixes fonts: les sagrades escriptures. Però en la religió catòlica, el pes del magisteri de l’església és molt preponderant i és una estructura molt jeràrquica, que ha donat els seus fruits durant 2000 anys. En el protestantisme tot depèn de les comunitats locals. Això fa molt difícil veure una unitat real, ja que està molt subdividit. En el món actual, el catolicisme té més capacitat de presentar-se perquè té un líder clar: el Papa. Per contra, el protestantisme no té aquesta figura. Per tant, a l’hora de presentar-se al món, el missatge protestant és més difícil perquè està molt més atomitzat.

Com veu el moment actual de l’església?

El problema de les esglésies és un problema general a Europa, no només de l’església catòlica. Les vocacions per ser pastors tampoc són molt elevades a les esglésies protestants que a les catòliques, i la freqüentació als actes litúrgics és menor en el món protestant que en el catòlic. Vull dir que probablement cap de les dues té la solució. A mi el que m’interessa destacar és que quan fa 500 anys quan algú volia reformar l’església, Luter va voler fer una reforma i, en el cas que acabés amb trencament, fer una altra església. Avui, el que fa la majoria de la població és anar-se’n de les esglésies i no pensar en una altra. Això crea un món molt més individual i on, al meu entendre, les entitats intermèdies desapareixen i l’individu queda confrontat amb el poder polític i, sobretot, amb l’econòmic.

Estaríem parlant d’una crisi de la religió?

No estic segur que sigui crisi religiosa. És una crisi d’adscripció a les esglésies. Perquè actualment veiem altres fenòmens d’espiritualitat, la necessitat que senten moltes persones de tenir uns principis espirituals que hi continuen sent. Per exemple, veiem com hi ha catalans que s’adhereixen a coses tan allunyades de la nostra tradició com ara el budisme o l’islam, per exemple.

Potser per exotisme o perquè són espiritualitats molt diferents?

Això em sembla curiós i és un gran debat. Em resulta curiosa aquesta fascinació per l’orientalisme, perquè aquesta mateixa manera d’actuar també la té l’església catòlica en determinats ordes religiosos. Per tant, renunciem a la nostra tradició cultural i n’agafem d’altres que des del punt de vista espiritual no són tan diferents. L’església catòlica és molt plural, ja que coexisteixen estils d’entendre l’espiritualitat completament diferents, però si un vol fer un retir espiritual en alguna de les ordes religioses catòliques no és tan diferent d’algunes d’aquestes pràctiques litúrgiques orientals.

Presentació del llibre 'Luter', d'Antoni Gelonch
Presentació del llibre ‘Luter’, d’Antoni Gelonch

L’essència no és la mateixa?

L’essència de qualsevol religió és la recerca del bé, això no ha canviat i no és diferent d’una espiritualitat i d’una altra. En conjunt totes les religions busquen la pau, el bé i la relació fraterna. No estan tan allunyades. Sí que és cert que hi ha una certa fascinació o efecte moda amb algunes espiritualitats orientals que ens són més llunyanes en tradició cultural, però que en concepte ètic o estètic poden semblar més fascinants.

De luteranisme n’hi ha, actualment, a Catalunya?

N’hi ha presència, però en són pocs. Hi ha una església evangèlica alemanya de cultura luterana. I els que hi ha, es reparteixen en congregacions diferents, com ara adventistes, testimonis de Jehovà, metodistes, assemblees de germans, uns pocs pastors anglicans…Hi ha clergues catalans, però en general estan més associats les persones que han vingut del Regne Unit.

Què fan per donar-se a conèixer a la comunitat?

Aquí ells tenen, al meu entendre, molta consciència de minoria i potser s’hi senten confortables, perquè estan poc oberts a fer-se conèixer i a participar en el debat públic. A vegades es queixen que no són prou coneguts, però em pregunto si no en fan prou passos. Un exemple: que aquest llibre encara no l’hagi pogut presentar en cap comunitat protestant em sembla simptomàtic, perquè haurien de ser més obertes en aquest sentit.

Per què haurien de ser més obertes?

Perquè els protestants, al llarg de la història, han patit durament la persecució: tot el que va fer el tribunal de la inquisició entre els segles XVI i XIX, les dades són il·lustratives. Amb tot, seria normal que tinguin consciència de minoria, perquè han rebut de valent i durant molts segles. De fet, no hi ha una revifada de les congregacions protestants fins a mitjans del segle XIX, i aquí també en temps de Franco van haver de viure una vida molt clandestina.