Grases: “Observar bé els gustos dels nostres fills des de petits ajudarà a que decideixin millor el seu futur”

257
Xerrada 'No sap què fer!', amb Núria Grases
Xerrada 'No sap què fer!', amb Núria Grases

Aquesta tarda s’ha celebrat al Complex Educatiu la xerrada ‘No sap què fer!’ per orientar i acompanyar, mares i pares, en la tria de la millor opció acadèmica per als seus fills i filles en el futur. La cita forma part del cicle ‘I-tria. Informa’t, assessora’t i tria’, que impulsa l’Ajuntament de Martorell amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona. L’ha impartit Núria Grases, professora de Batxillerat, tutora, coach i formadora experta en temàtiques empresarials.

Grases és membre d’Educant en colors, una associació creada fa quatre anys que aboga per un canvi de model educatiu, que prioritzi l’acompanyament de l’infant o del jove des d’una educació viva i respectuosa, i que li permeti el desenvolupament dels seus processos espontanis per triar el seu camí vital.

La conferenciant explica, en la següent entrevista, quin és el model educatiu que ha d’obrir les possibilitats als joves de triar millor el seu futur.

Xerrada 'No sap què fer!', amb Núria Grases
Xerrada ‘No sap què fer!’, amb Núria Grases

Quina és la teva trajectòria en l’àmbit de l’educació? 

Des de fa tres anys sóc professora de Batxillerat i tutora a un institut, ensenyo l’assignatura d’Economia de l’empresa, perquè els alumnes vegin l’economia com a eina de transformació. Però jo vinc del món de l’empresa, ja que he estat treballant 15 anys en organitzacions. Allà he viscut de primera mà quines són les mancances o què hem de millorar com a societat perquè les organitzacions siguin espais de realització personal, professional i social.

Què expliques en xerrades com la d’avui?

He vingut a presentar una xerrada per parlar de com acompanyar els nois i noies en la primera gran decisió important que han de prendre a la vida, després d’un període anterior en el qual tot els ha vingut marcat. És el moment en què han de començar a triar.

Què és el que han de tenir més clar, per enfocar aquesta etapa?

Ens fixem en tenir clar l’objectiu i el camí per arribar-hi s’haurà d’ajustar a com ets tu, què t’agrada o què et motiva. A vegades tenim la creença errònia que l’única manera d’arribar a la universitat és fent el Batxillerat, i no és així, ja que hi ha molts camins. Per a nosaltres, és molt important obrir el ventall de possibilitats.

Aquest prejudici de creure que cal fer el Batxillerat per anar a la universitat s’origina entre les mares i els pares?

Comença pels pares i les mares, però els joves també ho tenen molt inculcat. A les converses a l’escolta sents la creença que el millor és la via Batxillerat, menystenint la resta. Això és un error, perquè necessites de tots els itineraris possibles per accedir a totes les professions i hem de començar a igualar tots aquests camins.

Xerrada 'No sap què fer!', amb Núria Grases
Xerrada ‘No sap què fer!’, amb Núria Grases

Pel que fa als joves, de vegades mostren uns gustos molt canviants en el temps abans de prendre un camí…

Sí, sobretot perquè estem a la societat de l’immediat. Ells voldrien seure, decidir i tenir-ho triat al moment. És un camí que comença per fer descoberta d’un mateix: saber què t’agrada, què se’t dona bé, què vols aportar al món i en què vols que sigui diferent quan no hi siguis. Quan conjuguem tots aquests factors és quan realment fem un ‘click’ amb fonament i decidim amb sentit, i això no és treball d’un dia.

De quina manera se’ls pot orientar?

Jo convido als nois a que posin papers a l’habitació o paper d’embalar i que vagin apuntant allà durant un temps totes les idees que se’ls acudeixin, tot el que els cridi l’atenció per més oposat que sigui. Tot plegat és informació que li donem al subconscient perquè vagi treballant. I arribarà un dia en què, sense saber per què, tot aquest treball permetrà fer el ‘click’.

Xerrada 'No sap què fer!', amb Núria Grases
Xerrada ‘No sap què fer!’, amb Núria Grases

Hi ha algun altre consell que es pugui donar als joves?

També els convido molt a parlar amb gent que s’ha dedicat a professions que els interessen. A vegades han de triar una carrera i ho fan en funció a un pla d’estudis o a unes assignatures, i sempre els dic que vagin a parlar amb advocats, amb arquitectes, amb perruquers o amb llauners, que els preguntin què els agrada de la seva professió, per què la van triar, per què hi van arribar o què és el que menys els agrada. De vegades els joves tenen la creença que un cop trien tot serà fàcil. Això és un mite, el que canvia és l’actitud a l’hora de com donen resposta a cada situació quan fan una cosa que t’agrada. És la diferència entre veure un problema o veure un repte. Aquí és on volem incidir.

En quin moment cal començar a preparar els joves perquè reflexionin al voltant del seu futur?

Crec que cal començar a orientar al finals de l’ESO i al Batxillerat, però això no treu que des de primer d’ESO o fins i tot més enrere, quan són petits, observem molt com actuen per treure molta informació. Si els observem, si els escoltem, si ens adonem què els agrada, què els motiva i quins són els seus hobbies, traurem una informació que, com a pares i mares, els ajudarà a prendre la decisió.

Tindria a veure amb les intel·ligències múltiples?

Sí, d’això en parlem a les xerrades. Cal adonar-nos que no només hi ha la intel·ligència lingüística o la matemàtica, que semblava que eren les reines, sinó que n’hi ha més. Per tant, siguem conscients de quines són les dues o tres que dominen els nostres fills. Cadascuna d’elles implica unes habilitats i si identifiquem quines són aquestes habilitats i les professions que requereixen aquestes habilitats, la tria es farà amb millor direcció.

Xerrada 'No sap què fer!', amb Núria Grases
Xerrada ‘No sap què fer!’, amb Núria Grases

Per tant, el procés d’orientar els alumnes s’ha de fer a l’escola o a l’institut, com a part lectiva?

I tant. Trobo que falten espais d’auto coneixement dels joves. Espais en els quals realment s’aturin un moment i mirin cap a dins. Avui en dia, funcionem molt amb la immediatesa i la rapidesa: tot és per ahir i no tenim la possibilitat d’aturar-nos. Quan hem fet alguna tutoria a l’escola d’aquesta manera han passat coses meravelloses en una hora. Apel·lo molt a aquest espai per actuar, mirar i tenir converses amb nosaltres mateixos, i també per a que no ens faci por el silenci. Els joves sembla que no els agradin els silencis, estan tan acostumats a tants estímuls alhora que sembla que necessitin estar sempre ocupats per no ocupar-se d’ells mateixos.

Parla’ns del projecte ‘Educant en colors’.

Va néixer fa quatre anys amb un objectiu molt clar: portar la nostra mirada a l’educació. Tenim diferents punts de treball, des d’una ‘escoleta’ per a nens i nenes de tres a sis anys a Sant Esteve de Palautordera amb projecte de creixement. També estem fent aquests tallers d’auto coneixement per a pares i mares, però també treballem amb claustres de mestres i amb adolescents per a fer aquests espais i tallers d’auto coneixement. I aquest estiu ens atrevirem a fer unes colònies amb adolescents de 14 a 18 anys, centrades en l’auto coneixement, l’educació emocional i el contacte amb la natura. Volem que tinguin aquest espai que és tan necessari i que, un cop el proven, ells mateixos el tornen a demanar. Sempre dic que els adolescents són el tresor de la societat del futur, per tant els hem de cuidar i d’ajudar, acompanyar-los en tot aquest procés per a que ells estiguin més bé i la societat també funcioni millor.