‘La carícia del fantasma’ del martorellenc Oriol Alonso reflecteix l’invisible de l’essència humana

140
Presentació 'La carícia del fantasma' d'Oriol Alonso
Presentació 'La carícia del fantasma' d'Oriol Alonso

El martorellenc Oriol Alonso ha presentat aquest dijous a la Torre de Les Hores el seu poemari La carícia del fantasma. La seva obra reflecteix allò que és invisible en cada ésser humà però que, en el fons, conforma la nostra vertadera essència. Rastreja les petjades de l’intangible que vulnera les certeses de cadascú. Poemes sense mètrica, improvisats, però amb un vers treballat ple de força i magnetisme, que pertorba la quotidianitat. L’acte ha estat presentat per Francesc De Castro i Iván Sánchez-Moreno, membres de la Fundació Francesc Pujols.

Quina temàtica abordes a ‘La carícia del fantasma’?

Principalment, sobre l’absència, la qüestió del desig. Allò que nosaltres som i fem és el que és més desconegut per a nosaltres mateixos. És fer parlar aquest altre que nosaltres som mitjançant la paraula. És un remanent de la Psicologia francesa i el psicoanàlisi de que la nostra identitat més pura és allò que se’ns escapa absolutament. Poso en circulació aquesta identitat més submergida, bàsica i fonamental que som, a través del poema.

Parles de temes quotidians o més profunds?

Hi ha alguns que parteixen de l’experiència quotidiana i, a partir d’aquí intento extreure aquest invisible, i d’altres on parteixo d’una qüestió més universal. És un llibre molt trufat i heterodoxa. No hi ha un únic plantejament: hi ha temes quotidians i temes troncals o més essencials.

Com et prepares a l’hora d’escriure els poemes?

És difícil perquè el què escrius se t’escapa i també la seva preparació. Tu pots tenir una intencionalitat determinada, però quan t’hi poses els efectes de sentit del què estàs escrivint exploten, es disseminen, no els controles. Hi ha molta improvisació del moment, el punt de llampec en què et trobes impel·lit a l’escriptura. L’escriptura parla a través de tu i no tu a través de l’escriptura.

Un punt de catarsi?

Pot ser sí que hi ha un punt catàrquic, una nova posició subjectiva en el moment de fer el poema, però no hi ha una preparació i posada en escena.

Quin tipus de mètrica fas servir?

És mètrica lliure. No és una cosa molt ortodoxa ni segueixo cap estil.

Aquest és el teu primer llibre de poemes.

Sí, és el primer de poemes, però ja havia escrit altres llibres vinculats a la filosofia política, l’experiència des d’una vessant filosòfica i un llibre d’homenatge al meu mestre Rafael Argullol.

Vens a presentar el llibre a la Torre de les Hores, seu de la Fundació Francesc Pujols. Què té de pujolsiana la teva obra?

La Torre de les Hores és un espai idíl·lic per presentar el llibre. És la casa de la paraula del nostre poble. Podem dir que el meu poemari té de Pujols el fet d’abnegar del sistema, aquest punt de trencadissa amb la coherència.

A quin tipus de públic d’adreça el teu llibre?

Al públic lector general. Evidentment, no és un poemari on s’exposin temes fàcils. És una experiència complexa, però crec que pot arribar a qualsevol persona, sense que hagi de ser una experta en Psicoanàlisi o Filosofia.