La Caserna acollirà l’exposició ‘Martorell/Requesens. Un recorregut per la història de la nostra vila’

412

Aquest dissabte, 28 d’abril, a les 20.30 hores, s’inaugurarà l’exposició ‘Martorell/Requesens. Un recorregut per la història de la nostra vila’, a través de l’Arxiu del Palau de Requesens. La mostra es podrà veure al nou Centre d’Interpretació del Patrimoni Històric La Caserna (pg. del Quarter, 9).

Els Requesens, un dels llinatges més importants de Catalunya
Els Requesens tenen el seu origen en una família de ciutadans tarragonins de finals del segle XIII. Els germans Pere i Berenguer de Requesens i de Llorenç els trobem a Tarragona l’any 1297.

L’Arxiu del Palau Requesens és el fons nobiliari més important dels que es conserven avui dia a Catalunya, equiparable als arxius de la Grandesa d’Espanya com els de Medinaceli, Cardona, Híxar i Medina Sidonia. Sempre s’ha mantingut a Catalunya.

Està format per 690 lligalls de documentació, majoritàriament dels segles XV al XIX, 8 capses de privilegis reials i pontificis, 329 manuscrits medievals i moderns, 3.622 pergamins dels segles X al XVII i 33 segells de cera procedents dels privilegis reials i papals.

La rellevància de l’Arxiu del Palau Requesens és un fet contrastat pel gran nombre d’historiadors que l’han estudiat. El fons conté documents únics sobre la Lliga Santa que obtingué la victòria naval de Lepant (1571) i sobre el seu comandant, Lluís de Requesens, que fou també governador de Milà i dels Països Baixos. Són de gran interès els documents del regne de Nàpols, és a dir, la correspondència del papa Alexandre VI (Roderic Borja) i l’emperador Maximilià d’Àustria.

Referències a la història municipal
L’Arxiu també té un gran interès per les seves referències a la història local de diferents poblacions de Catalunya i València. Referent al Principat, el fons conserva sencer l’arxiu, des de l’edat mitjana, de les baronies de Castellví de Rosanes i Martorell (Castellví de Rosanes, Martorell, Sant Esteve Sesrovires, Castellbisbal i Sant Andreu de la Barca) i de Molins de Rei i Santa Creu d’Olorda, així com part dels documents de Vallmoll, a l’Alt Camp, i alguns de Palamós i Calonge, al Baix Empordà.