La filla de Benet i Jornet recupera la memòria perduda del seu pare al llibre ‘Papitu’

1263
Carlota Benet, autora del llibre
Carlota Benet, autora del llibre

Carlota Benet, filla del dramaturg Josep Maria Benet i Jornet, filòloga catalana i professora a la Universitat de Lleida, ha escrit Papitu. El somriure sota el bigoti (Columna). El llibre narra com el seu pare va ser diagnosticat l’alzheimer, però també recorda moments màgics de la seva vida amb ell. L’autora el va presentar dijous a la Biblioteca Martorell, dins la 40a Fira del Llibre de Sant Jordi, acompanyada de Rosa Maria Farreras, locutora de Ràdio Martorell i exmembre d’El Foment.

Escriure aquest llibre li ha servit a Carlota Benet per “explicar l’experiència d’assumir la pèrdua progressiva del pare”, a qui l’alzheimer va canviar la personalitat abans de robar-li la memòria. El llibre és ple d’anècdotes, vivències i sensacions que destapen la faceta més humana i familiar del dramaturg català.

Les diferents fases de la malaltia recorren les pàgines de la publicació, explicant com han anat deteriorant la personalitat de Papitu, el nom amb què l’autora anomena el seu pare. Ella va ser la primera a adonar-se que alguna cosa li estava passant al seu pare i espera que el llibre “pugui ajudar altres persones a detectar i conviure amb les malalties generatives”.

El llibre tracta, amb un llenguatge clar i directe, com la malaltia pot arribar a hipotecar la vida dels cuidadors, la mala relació que es pot crear entre cuidador i malalt, i la importància de tenir la possibilitat d’accés a residències i professionals que se’n facin càrrec. Però també parla de “la vida plena” que va tenir el seu pare abans de la malaltia, i dels “moments feliços entre pare i filla”. Recorda en Papitu com una persona afectuosa, disposada a inventar-se històries fantàstiques perquè la Carlota “cultivés la imaginació”. Sempre hi ha tingut un vincle molt fort, que ha mantingut fins que la malaltia va canviar la seva relació.

Presentació 'Papitu'

Josep Maria Benet i Jornet va ser professor de Literatura Dramàtica a l’Institut del Teatre de Barcelona (1974-1981). L’any 1963, amb només 23 anys, va debutar amb Una vella, coneguda olor, que li va fer merèixer el Premi Josep Maria de Sagarra. Ha escrit més de quaranta peces teatrals, traduïdes a una dotzena d’idiomes, que recullen les preocupacions quotidianes de la societat catalana, i els seus èxits E.R i Testament han estat adaptats al cinema per Ventura Pons. També és el responsable d’algunes de les sèries més emblemàtiques de TV3, com Poble Nou, Nissaga de Poder o Ventdelplà.

La seva trajectòria ha estat reconeguda amb nombrosos premis, entre els quals el Premio Nacional de Teatro (1995), la Creu de Sant Jordi (1997), el Premi de la Institució de les Lletres Catalanes de guions audiovisuals (1998), el Premi Max d’Honor (2010) i el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (2013). L’any 2010 va publicar les seves memòries, Material d’enderroc (Edicions 62). El març de 2011 va anunciar que donava el seu fons a la Biblioteca de Catalunya. El 2015, any en què es va fer pública que patia la malaltia d’Alzheimer, el Teatre Nacional de Catalunya va homenatjar-lo amb una celebració institucional amb motiu del seu 75è aniversari.