La professora de Batxillerat, formadora en Educació Emocional, coach i membre de l’associació Educant en Colors, Núria Grases, impartirà dijous, 12 de març, el taller ‘No saps que fer?. Com podem ajudar als nostres fills i filles?’. La sessió tindrà lloc, a les 17.00h, al Complex Educatiu Torrent de LLops. L’activitat s’inclou dins el programa I-Tria, organitzat l’Ajuntament de Martorell amb el suport de la Diputació de Barcelona, adreçat a assessorar els adolescents en la tria del seu futur acadèmic.
De manera vivencial i dinàmica, Grases parlarà sobre el moment vital que viuen els joves a l’hora d’escollir el seu itinerari per arribar a un futur professional. Treballarà les emocions que es presenten, com ara els neguits, dubtes, pors, il·lusions o incerteses, i es compartiran eines i recursos per acompanyar-los en aquest procés.
L’activitat d’adreça a famílies amb adolescents i joves entre 12 i 18 anys. Les places són limitades i cal fer inscripció presencialment a l’Oficina d’Atenció del Complex Educatiu, Josep Tarradellas, 11, o telefònicament al 93 775 25 38.
Per quin procés passen els fills i filles adolescents a l’hora de decidir el seu futur acadèmic?
Hem de ser conscients del moment vital en el qual es troben. Per primer cop a la seva vida, han de prendre una decisió important. És la primera decisió rellevant que impactarà en el seu futur més immediat. D’entrada, això els genera molta incertesa i inseguretat, i sovint viuen aquesta decisió de manera transcendental i amb por a equivocar-se. Els pares i mares els hem d’acompanyar per facilitar-los aquest trànsit.
És normal que no sàpiguen què fer o cap a on orientar els seus estudis?
És el més habitual. Quines estones tenen els nostres joves durant l’etapa educativa per pensar què els agrada, com són, quines són les seves fortaleses o habilitats? Realment molt poques. Estan molt enfocats a l’aprenentatge cognitiu i ens oblidem de la part d’autoconeixement, que és on poden trobar la resposta a la pregunta: què vull fer amb el meu futur?
Com a professora de Batxillerat, creus que l’actual sistema educatiu els facilita la tria en funció de les seves capacitats?
Sincerament, crec que encara hi ha molta feina a fer. Nosaltres els hem d’acompanyar, però la consciència en la presa de decisió ha de ser d’ells. Les eines que els facilitem a l’escola només són una part de tot el camí, però la tria s’ha de prendre a foc lent. És important nodrir-nos de tots els aspectes que hem de tenir en compte perquè la decisió es prengui de manera pausada i fonamentada.
Quin ha de ser el paper dels pares i mares en aquest procés?
Han d’observar i escolar molt els seus fills i filles. Quan més els coneguem, millor podrem ajudar-los en tot aquest procés. Hem de parlar amb ells, fer-los preguntes que poden ser incòmodes o qüestionar el seu raonament amb sentit constructiu per ajudar-los a fonamentar la decisió que volen prendre. Acompanyar-los des del cor, no des del judici, des de les nostres pors o vocacions frustrades. Observar els nostres fills i filles com a éssers complerts que estan en procés de prendre una decisió.
Què passa si els fills o filles tenen clar que volen fer uns estudis i creiem que no tenen les capacitats per fer-los?
Crec que hem de facilitar-los espais perquè puguin parlar amb gent que es dedica a aquella professió que volen estudiar. Triar una formació en base a unes matèries d’un pla d’estudis és poc representatiu del que hauran de posar en pràctica quan estiguin al món laboral. Si poguessin tenir aquests espais, veurien quines capacitats necessiten per fer aquella feina concreta i, si veuen que hi ha alguna els hi manca, treballar per potenciar-la.
Si trien uns estudis que no tenen gaire sortida laboral, hem d’animar-los igualment?
Aquí m’agrada obrir el ventall de l’autocupació o l’emprenedoria. Moltes vegades projectem els estudis per trobar feina en algun lloc, però hi ha joves molt proactius i amb molta iniciativa. Quan un està motivat amb una cosa que li agrada, acaba trobant la manera de convertir-la en una activitat rendible. Els pares i mares els podem ajudar a donar forma o concretar el seu projecte.
I si amb la seva decisió s’equivoquen?
De tota experiència se n’aprèn. Puc haver optat per uns estudis i veure que no és el que buscava. Sempre dic als alumnes que no prenguin una decisió impulsiva. Quantifica, qualifica i tingues la fortalesa de fer el canvi que vols, tot analitzant cap a on aniràs. Perquè si continuen amb uns estudis que no els agraden o no els motiven, de quin color serà la seva vida laboral? Quantes hores dediquem a la feina? Hem de fer-nos responsables del nostre benestar a l’entorn laboral. Rectificar és de savis i de tota experiència s’aprèn alguna cosa.
Què esperes dels assistents al taller?
Espero molta participació. Contextualitzaré el moment en què es troben els joves i els àmbits que incideixen en el seu benestar. Intentarem donar resposta als neguits de cada família. Plantejaré diferents alternatives per acompanyar els estudiants en aquest procés i alguns aspectes que han de tenir en compte per conèixer les emocions que transiten.
