La Fura dels Baus presentarà el pròxim 27 d’abril la versió “furera” de la llegenda del pont del Diable. Es tracta d’un macroespectacle dirigit per Carlus Padrissa, que coincideix amb el 40è aniversari de la Fundació de la Fura dels Baus. La representació està emmarcada en la Fira de Primavera de Martorell, que tindrà lloc del 26 d’abril al 5 de maig.
El proper divendres, 5 d’abril, la companyia donarà a conèixer els detalls de l’esdeveniment en una roda de premsa al Col·legi de Periodistes de Barcelona, a les 12.00h. L’acte comptarà amb la presència de l’alcalde de Martorell, Xavier Fonollosa; el regidor de Cultura, Sergi Corral; i el Director de la Fura dels Baus, Carles Padrissa. D’aquesta manera, es presentarà una nova versió de la llegenda del pont del Diable.
L’any passat, el format de la llegenda es va mostrar a través d’un mapping a càrrec de Playmodes i BurzonComenge. L’any 2017, en forma de musical, a càrrec d’Albert Guinovart. El 2016, la llegenda es va explicar amb hip-hop i dansa gràcies a Brodas Bros i Brincadeira. El 2015, també en forma de mapping, a càrrec de Muralla 15. Si ens remuntem al 1992, la representació es va fer amb la Llegenda dels Gegants, que es va emetre al programa Víbria de TV3.
Sobre la llegenda
La llegenda del pont del Diable comença un dia qualsevol, amb una velleta que passava cada tarda pel pont per buscar aigua a la font de l’Eudó, a l’altra banda del riu Llobregat. Una nit, a causa d’una gran tempesta, l’aigua es va endur el petit pont. Aquell mateix vespre, se li va aparèixer el diable en persona, i li va proposar un pacte: ell reconstruiria el pont en una sola nit a canvi, però, d’emportar-se l’ànima i el cos del primer ésser viu que passés per aquell pont. La velleta va acceptar. El diable es va posar a treballar. Ho va fer a gran velocitat i, quan va sortir el sol, al mig del riu es trobava un gran pont de pedra. La velleta es va posar contenta, però també va recordar les paraules del diable: “el primer ésser viu que passi pel pont”. Així que abans de sortir de casa va posar dins del seu cistell un gat. Quan va arribar al pont va obrir el cistell i el pobre gat, espantat, va sortir disparat. El diable, enfadat, no va tenir més remei que emportar-se l’ànima de l’animal. Des d’aquest dia, la velleta va poder tornar tranquil·la a buscar aigua a la font usant el pont que el diable havia construït.
