La història preindustrial de Catalunya s’explica a La Caserna a través de gravats de fusta

1551
Inauguració 'Xilografies. La fusta feta imatge'
Inauguració 'Xilografies. La fusta feta imatge'

Xilografies. La fusta feta imatge reivindica la xilografia catalana. Delicades peces escultòriques de baix relleu en fusta del barroc i neoclàssic. Instruments de treball per a l’impressor i un arxiu gràfic de la història dels inicis del disseny industrial, la moda, la música, els oficis, els costums i la cultura popular de la societat preindustrial catalana. L’alcalde Xavier Fonollosa i el regidor de Cultura, Museus i Patrimoni, Sergi Corral, han inaugurat aquest vespre l’exposició, que es podrà visitar fins el 18 de març a La Caserna.

Els 48 oficis que s’emmarquen en la singular auca del Sol i la Lluna, i que presideix l’exposició, van inspirar els comissaris per estructurar la mostra. Aquesta contempla una selecció de boixos originals de la família Abadal, llinatge d’impressors de Manresa.

La reproducció d’aquests oficis, en una acurada i minúscula talla de fusta, fan viatjar en el temps i acosten el visitant a molts aspectes productius, lligats al proveïment i elaboració del menjar, la indumentària, el transport o la tradició. Els oficis i la informació s’han agrupat en diferents àmbits temàtics.

Espai urbà i paisatges preindustrials

A segle XVII “el treball artesanal estava directament relacionat amb la família i el coneixement es transmetia de pares a fills”. Les cases taller s’agrupaven per gremis a la ciutat i els carrers tenien el nom del gremi que hi havia en aquell lloc. “Així, la casa i la ciutat conformaven un conjunt difícil de diferenciar”, ha explicat un dels comissaris, Suso Pérez.

Suso Pérez, comissari exposició

Així mateix, es detalla com “la tecnologia preindustrial no permetia una extracció tan intensa i agressiva com la que s’ha fet els últims dos segles; per això l’explotació d’aquest medi natural era més sostenible”, ha indicat el comissari Xavier Rovira. La vida al camp estava estretament lligada a les estacions de l’any i molts oficis depenien dels cicles del cultiu de vegetals, del creixement del bestiar o de la presència d’espècies per a la pesca, caça o recol·lecció.

Cos i vestit

La indumentària reflecteix la societat que la produeix i consumeix. La roba ofereix molta informació de qui la vesteix. L’edat, el sexe, l’ofici que exerceix, la seva pertinença a estaments, gremis o agrupacions socials, així com els seus gustos i preferències estètiques. Oficis que es localitzen al camp o a la ciutat, i artesans que s’agrupen i s’organitzen en gremis per desenvolupar el seu treball, transmetre el seu coneixement i defensar els seus interessos, ha explicat Xavier Rovira.

Xavier Rovira, comissari exposició

La mostra pretén ressaltar el valor de les xilografies, “un art impressionant, que en el seu moment, pel seu caràcter popular, no es considerava un art major, però que ara ens transmeten tota aquesta informació històrica, etnogràfica i antropològica de la història de Catalunya”, ha subratllat Rovira.

Xavier Rovira, comissari exposició

L’exposició reflecteix com les professions i els oficis que van ser essencials s’han anat transformant. Segons Xavier Rovira, “alguns oficis tan sols han canviat de nom; altres van perdre el seu lloc en la societat substituïts per una màquina o a causa d’un sistema econòmic que els va fer impossible competir en preus per guanyar-se el sou”.

Música, veu i cançó

En la societat preindustrial es va anar imposant la idea que cantar distreia de la feina o que cantant el treballador mantenia activa una veu i una opinió que convenia controlar o fer callar. “Podríem dir que les cançons estaven a la disposició de la vida expressiva de la gent de la mateixa manera que les eines estaven a la disposició de la vida productiva i material”, ha comentat Suso Pérez.

Suso Pérez, comissari exposició

Inauguració 'Xilografies. La fusta feta imatge'

L’exposició itinerant ha estat organitzada per l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona i el Museu Comarcal de Manresa, gràcies al préstec de la col·lecció Rubiralta i Garriga (CRiG). El projecte compta amb la participació del Museu de la Música, el Museu del Disseny de Barcelona, l’Escola Superior de Disseny i d’Art Llotja, l’Escola d’Art de Manresa i l’Escola d’Art i Superior de Disseny de Vic.

A Martorell, l’exposició Xilografies. La fusta feta imatge es pot visita al Centre d’Interpretació del Patrimoni Històric-La Caserna fins el 18 de març. L’horari de visites és dijous i divendres, de 18.00 a 20.00h, i dissabtes i diumenges, de 12.00 a 14.00h.