La historiadora Esther Travé contextualitza la fundació de Sant Genís en l’època feudal

1115
Esther Travé, historiadora
Esther Travé, historiadora

El Centre d’Estudis Martorellencs (CEM) i l’Ajuntament de Martorell continuen commemorant el 975è aniversari de la fundació del monestir de Sant Genís de Rocafort. Aquesta tarda, la doctora en Història Medieval per la Universitat de Barcelona, Esther Travé, ha impartit a la Biblioteca Martorell la conferència ‘El monaquisme medieval a Catalunya’. Travé ha substituït l’historiador i professor de la Universitat de Barcelona Josep Hernando, qui per motius de salut no ha pogut assistir a la cita.

La xerrada ha servit per “presentar el context, el marc general en què sorgeix la fundació del monestir. Situar l’any 1042 en un marc històric prou ampli, tant català com europeu, per entendre quin és el context social, polític i econòmic que motiva una fundació d’aquest tipus. Perquè una família feudal de la classe benestant destinava uns diners a establir una comunitat de monjos en aquest espai”, ha indicat Esther Travé.

Esther Travé, historiadora

La fundació del monestir benedictí s’emmarca en el feudalisme, un sistema social, polític, econòmic i institucional que regula les relacions entre persones i territoris durant tota l’Edat Mitjana. Aquest implica una privatització del poder públic, un teixit de relacions de caràcter privat que vinculen els individus a través del vassallatge. L’església queda vinculada a aquest sistema i esdevé “un element de legitimació ideològica; paradoxalment, una institució reguladora de la violència i protectora dels més dèbils”.

A Europa, la integració de l’església en el sistema feudal tindrà conseqüències: la feudalització de les parròquies, bisbats i abadies. Això provoca una decadència del monaquisme, al segle X, que culmina amb una reforma profunda per retornar als orígens d’austeritat monacal.

A Catalunya, el feudalisme arriba més tard, al segle XI, amb Ramon Berenguer I. L’abat Oliba hi juga un paper clau, ja que és un noble que renuncia al seu títol de compte de Cerdanya-Besalú per dedicar-se a la vida contemplativa. “La seva figura va tenir molt d’atractiu per a la noblesa, doncs defensava la protecció tant dels béns com de les persones”, ha subratllat.

'El monasquisme medieval a Catalunya'
‘El monasquisme medieval a Catalunya’

La fundació del monestir

El 8 d’abril de 1042 és la data documentada en la que els senyors de Castellvell van decidir fundar el monestir de Sant Genís de Rocafort com a mausoleu familiar, un fet molt habitual en aquells temps feudals, i per a fer palès el seu prestigi, religiositat, fe i poder. L’edificació dona el tret de sortida a l’anomenada demarcació de Sant Genís de Rocafort, que va esdevenir la part monàstica d’un conjunt que completava sota seu la parròquia de Santa Margarida. La fundació de monestirs “donava un cert caràcter legitimador a la classe nobiliària, pel fet de fer aquesta bona obra, aquest vetllar per la bona celebració de la pràctica religiosa”, ha dit Travé.

Esther Travé, historiadora

L’evolució del monestir d’ençà de la seva fundació i al llarg dels segles XII i XIII és un bon exemple d’integració en el marc de la feudalitat. El període final de l’època monàstica, abans que el monestir passi a ser un priorat laïcal, estarà marcat pels desencontres.

Visita guiada a Sant Genís

El proper diumenge 14 de maig es farà una visita guiada gratuïta per pujar al monestir de Sant Genís de Rocafort, tot caminant des del pont d’Anoia, amb sortida a les 10.00h. El vicepresident del CEM, Alfred Mauri, ha avançat que faran “una petita excursió per gaudir del paisatge interessant, des del punt de vista històric, botànic i geològic, que encara es conserva a Martorell. I un recorregut per dins l’àmbit del monestir per explicar la cronologia de les diferents construccions i els usos que deduïm tenien els diferents àmbits que es conserven, i que s’han identificat amb més detall a partir de les excavacions”.

Aldred Mauri, vicepresident CEM