La martorellenca Ester Boquera, Doctora en Comunicació per la Universitat Ramon Llull, és la comissària de la mostra Aixafem el feixisme. El Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya, 1936-1939. Es pot visitar del 3 de novembre al 5 d’abril al Palau Robert de Barcelona. L’organitza la Direcció General de Difusió del Departament de la Vicepresidència i d’Economia i Hisenda. Explica els mitjans i les estratègies persuasives que va fer servir el Comissariat per defensar les polítiques de progrés social i les llibertats democràtiques i nacionals.
El Comissariat de Propaganda, un organisme modern, creatiu i sense precedents que es va crear l’octubre de 1936, va desplegar una estratègia comunicativa d’ampli abast. Va treballar per internacionalitzar el conflicte bèl·lic i alhora explicar-se davant l’opinió pública republicana catalana i espanyola. Durant la Guerra Civil (1936-1939) la propaganda va tenir un paper fonamental degut al caràcter ideològic del conflicte bèl·lic.
En els dos bàndols es van organitzar aparells persuasius per difondre la seva versió dels fets tant en l’àmbit domèstic com en el terreny internacional. L’exposició no només reconstrueix i difon les accions persuasives que va portar a terme la Generalitat durant el conflicte bèl·lic, sinó que també les contextualitza i n’explica els motius.
L’Institut d’Estudis Catalans va guardonar Boquera l’any 2019 amb el Premi de Comunicació Social Joan Givanel i Mas per la seva tesi doctoral La batalla de la persuasió durant la Guerra Civil. El cas del Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya (1936-1939).
Per què es va crear el Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya durant la Guerra Civil? Quina era la seva funció?
L’ideòleg del Comissariat de Propaganda va ser en Jaume Miravitlles, un dels organitzadors de l’Olimpíada Popular que havia de celebrar-se a Barcelona i que finalment va suspendre’s per l’esclat de la Guerra Civil. També va formar part del Comitè de Milícies Antifeixistes, poder paral·lel que s’estableix a la Generalitat durant els primers mesos de la guerra. Allà comença a parlar amb periodistes estrangers sobre el que està passant aquí i s’adona de la necessitat que Catalunya tingui un organisme de propaganda propi, més enllà del govern de La República a Madrid o de la propaganda franquista, per a que la seva veu no quedi soterrada.
Quina era la importància de la propaganda en aquell context de guerra?
La propaganda comença a ser important a nivell bèl·lic en la Primera Guerra Mundial. Els estats que hi participen veuen que la propaganda és la batalla que es disputa en paral·lel a la de les armes. Catalunya, prèviament a la Primera Guerra Mundial, ja era una potència publicitària a tot l’estat. Quan esclata la Guerra Civil, tot aquest coneixement es posa al servei de les tècniques de propaganda.
Com era aquella propaganda i en quins formats?
La que va fer el Comissariat podem dir que era una propaganda 360 graus. Comunicaven a través de cartells, llibres, mítings, exposicions i actes multitudinaris, però també amb d’accions individualitzades. La Guerra Civil va atraure molts intel·lectuals, periodistes i fotògrafs internacionals que s’interessaven pel conflicte. Miravitlles els feia passar pel Comissariat de Propaganda i els organitzava visites a mida per contrarestar la imatge de Catalunya en els primers dies de la guerra, en què es cremaven esglésies, com la de Santa Maria de Martorell, o es treien mòmies de monges al carrer…Passaven per diverses poblacions, entre elles Martorell, per demostrar que quedava patrimoni conservat.
Els ciutadans tenien altres formes d’informar-se o havien de fer-ho a través de la propaganda?
Hem de tenir en compte l’índex d’analfabetisme que hi havia, per això molts dels cartells republicans són molt visuals. Tots tenim al cap el famós cartell ‘Aixafem el feixisme’, que dona títol a l’exposició, on es veu una espardenya aixafant una esvàstica. Els ciutadans es podien deixar persuadir o modelar per aquest tipus de propaganda, però també s’editaven llibres, diaris, pasquins i la ràdio tenia una gran importància.
Fes-nos una passejada visual per l’exposició. Què hi trobarem?
La mostra comença amb un gran cartell que interpel·la el visitant que està al vestíbul. Al cartell es pot llegir ‘Les milícies us necessiten’ i es veu una miliciana assenyalant l’espectador. A continuació, s’explica la importància de la publicitat a Catalunya abans de la Guerra Civil i es fa un recorregut cronològic per la propaganda del Comissariat. També hi ha una sala per als diferents tipus de propaganda que es repartia entre la rereguarda catalana, l’opinió pública madrilenya, l’àmbit internacional i el front, ja que aquesta variava segons els destinataris.
A partir dels fets de maig, hi ha un canvi en la propaganda del Comissariat. El govern La 
República a Madrid lamina les competències de la Generalitat i el disseny de la propaganda serà més fosc i apagat per simbolitzar aquesta etapa de retrocés en l’autonomia de Catalunya. També es passa el documental Catalunya màrtir, on es poden veure els efectes dels bombardejos l’any 1938 a diverses poblacions catalanes. La cinta es projectava a l’estranger per a que els països democràtics donessin suport a La República. Finalment, l’exposició acaba amb una llista de 200 noms que he pogut recuperar de persones que van treballar al Comissariat de Propaganda. Era un organisme molt important i sense precedents a Catalunya, on hi treballaven moltíssimes persones. Aquesta mostra és una manera de retre homenatge a la seva feina.
Per què hem d’anar a veure aquesta mostra?
El Comissariat de Propaganda és una institució molt desconeguda i posa la llavor del que seria la comunicació política a Catalunya. Gairebé d’un dia per l’altre, es crea un organisme amb uns 300 treballadors, en un edifici de sis plantes a la Diagonal de Barcelona, amb delegacions a París, Londres, Brussel·les o Estocolm. Fa una acció molt curta, funciona durant dos anys i mig, però molt intensa. Intenta abastar tot i arribar a tothom.
