El Muxart Espai d’Art inaugura dijous, a les 20.00h, The Heroine’s Journey, una exposició d’obres hiperrealistes de gran format de la pintora Chris Aerfeldt. L’artista va començar a exposar als anys 90 i, actualment, és una de les creadores australianes més reconegudes en el panorama artístic. La seva presència l’ha portat a convertir-se en part de la imatge del curtmetratge Hannah Rosenthal, dirigit per Naomi Lisner, premiat amb el Gold Kahuna al Honolulu Film Awards i seleccionada pel Festival de Cinema de Girona.
Chris Aerfeldt va néixer a Austràlia de pares estonians refugiats. Va preparar-se com a professora d’art i es va consolidar com a dissenyadora de moda abans de tornar a l’escola d’art. Després de graduar-se, va ser premiada amb la prestigiosa Beca Samstag, que li va permetre viatjar a Londres per completar el Màster de Belles Arts a la Universitat de Chelsea d’Art i Disseny. Va decidir quedar-se a Europa i es va mudar a Montpellier.
Per què s’anomena ‘El viatge de l’heroïna’ la seva exposició?
Al principi m’inspirava en pintors holandesos del segle XVII que pintaven dones fent tasques de la llar: cuinant, netejant i escombrant. Vaig prendre aquestes dones i les vaig reinventar; les vaig treure fora de casa i vaig pintar-les en paisatges fent les seves tasques quotidianes. Quan era petita em sentia invisible, com si ningú no em veiés, així que vaig voler recrear aquestes dones fent-les poderoses i impactants. També em vaig inspirar en les figures festives dels gegants de Catalunya i vaig decidir fer les meves pròpies dones gegants.
Quines pintures veurem a Martorell?
Hi veurem moltes representacions de dones fent tasques domèstiques, però una planxa un núvol, una altra treu la pols d’una muntanya…Hi haurà pocs quadres, però de gran format, una sèrie fotogràfica i una d’estris daurats i platejats envellits.
Pinta sobre temes molt humans i, especialment, dones.
Normalment, no expressem els nostres pensaments interns. A través de la pintura, parlo de la quotidianitat i de les coses que, sovint, són complicades de comunicar. Ofereixo al visitant l’oportunitat d’entrar en els seus propis pensaments i sentiments amb les obres d’art. M’agrada il·lustrar les dones amb un aire poderós, com a figures mitològiques gregues que presenten el seu discurs propi.
Com descriuria la seva obra?
És molt difícil perquè no em sento part de cap estil concret. Algunes persones pensen que pinto de forma surrealista, però jo crec que és més aviat pintura figurativa. Segueixo la tradició dels antics mestres però, reinventant-la i afegint-hi elements de la cultura contemporània.
Un dels seus quadres surt al curtmetratge ‘Hannah Rosenthal’, dirigit per Naomi Lisner, presentat, al Festival de Cinema de Girona.
Naomi Lisner és una directora de cinema australià, escollida per ensenyar el seu treball en el Festival de Cinema de Girona, que va tenir lloc la setmana passada, i al qual vaig tenir l’oportunitat d’anar-hi. Tot va succeir perquè una pintura meva estava a la casa d’un col·leccionista d’art de Melbourne on es filmava el curtmetratge. Per casualitat, la dona del quadre era la viva imatge de Naomi. Va contactar amb mi i vam acordar d’utilitzar-la en el cartell de promoció del curtmetratge.
Què pensa de l’Espai Muxart?
És meravellós que un poble com Martorell tingui aquest espai per a l’art contemporani. Em vaig quedar molt sorpresa la primera vegada que vaig venir aquí a visitar una exposició. Quan em van oferir la possibilitat d’exposar-hi, em vaig emocionar molt, ja que és un lloc preciós en un edifici antic però en un espai modern.
