La prevenció i el tractament de la psicopatia són clau en l’edat infantil

172
Monogràfic Salut Mental
Monogràfic Salut Mental

Els experts asseguren que la prevenció i el tractament de la psicopatia obtenen millors resultats quan són aplicats en l’edat infantil. En canvi, admeten que en l’actualitat no existeix cura pel psicòpata adult i que les estratègies d’abordatge en aquesta edat estan més relacionades amb la prevenció de danys. Tenint en compte que, segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), existeix al voltant d’un 2% de la població mundial diagnosticada de psicòpata, l’Hospital Sagrat Cor de Germanes Hospitalàries ha organitzat aquest matí al Centre Cultural el 19è Monogràfic Teoricopràctic en Salut Mental sota el títol ‘Psicòpates: malalts o dolents?’, per revisar i debatre els coneixements actuals sobre aquest controvertit assumpte.

La psicopatia és un trastorn de la personalitat caracteritzat per un conjunt de trets de tipus interpersonal i afectiu, que van acompanyats de conductes socialment desviades i que es poden identificar des de la infància. “Un 4 % de la població infantil sofreix un trastorn de conducta, i al voltant del 13 % d’aquests nens presenten trets de duresa i insensibilitat afectiva (trets DIA), unes característiques que poden evolucionar cap a la psicopatia en edat adulta”, afirma la doctora Iolanda Batalla, Coordinadora de l’Hospital de Dia de Psiquiatria d’Adults de l’Hospital Universitari de Santa Maria de Lleida. No obstant això, “no és sinònim que vagin a ser psicòpates d’adults. Solament un terç dels nens que presenten aquest tipus de trets arriba a desenvolupar la psicopatia”, afegeix.

Segons la Dra. Batalla, els estudis i experiències actuals demostren que tant la prevenció com el tractament aplicats en l’edat infantil són clau per evitar que es desenvolupi la psicopatia. “Partim de la base que la psicopatia és conseqüència de diferents factors biològics, psicològics i socials que actuen al llarg del neurodesenvolupament de l’individu. En aquest sentit, trobem diferents abordatges el quals, aplicats en la infància, minimitzen les possibilitats que un nen que presenti els trets anteriorment explicats arribi a ser un psicòpata”, explica Batalla. La doctora apunta des de la prevenció prenatal (prevenir el consum de drogues i alcohol en la mare durant l’embaràs, una bona alimentació, etc.), fins al treball dels vincles emocionals i les pautes educacionals-parentals positives, assegura l’experta.

“La clau de l’èxit sempre serà treballar des del reforç positiu”, afirma Iolanda Batalla qui exposa com a exemple el treball d’un grup d’experts australians que ensenyen als nens que sofreixen aquest tipus de trastorn a mirar als ulls, ja que no saben, perquè puguin percebre les emocions de les altres persones. “Les diferents estratègies de tractament poden modificar la heretabilitat dels trets DIA” i per tant, “biològic no és equivalent a innat”, conclou.

La psicopatia en l’adult i els seus aspectes forenses

Els experts reunits avui en el 19è Monogràfic Teoricopràctic en Salut Mental organitzat per l’Hospital Sagrat Cor de Germanes Hospitalàries admeten que no poden canviar-se els trets de personalitat o aspectes temperamentals en el psicòpata adult i que, sovint, les teràpies tradicionals només serveixen per aprendre noves habilitats de manipulació i de mentida. És per aquest motiu, que les estratègies d’abordatge estan més relacionades amb la gestió “racional” de les seves conductes, la prevenció de danys i el treball enfocat cap a les conseqüències (com la possibilitat d’ingressar a la presó). “No coneixem estudis metodològicament solvents que demostrin l’eficàcia de tractaments psicològics per a la psicopatia i, per contra, sí que hi ha evidència que determinats tractaments pretèrits poden tenir fins i tot un efecte contrari al desitjat”, explica el doctor Àngel Cuquerella, metge i psicòleg forense de l’Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya.

D’altra banda, “existeix una gran controvèrsia sobre si els psicòpates són o no malalts, encara que la classe mèdica i social admet majoritàriament el fet que aquestes persones són perfectament capaces de decidir entre obrar bé o malament”, afirma el doctor Fernando Boatas, coordinador del CSMA Martorell, de l’Hospital Sagrat Cor de Germanes Hospitalàries. Com a conseqüència, “existeix un debat legal, respecte a si els psicòpates han de ser jutjats i condemnats a la presó o bé tractats com a malalts mentals, dins de la xarxa assistencial corresponent”, afegeix.

En aquest sentit, en l’actualitat existeixen diferents categories de classificació vigents sobre la psicopatia i el seu diagnòstic que, aplicades a la pràctica forense, constitueixen el constructe clínic individual més important del sistema judicial penal. “Durant les últimes dècades, s’ha anat acumulant evidència clínica, forense i de laboratori que justifica la utilització d’uns criteris clínics específics per definir als individus que, a causa del seu caràcter fred, manipulador i impulsiu, de la seva agressivitat i de la seva violació persistent de les normes socials, entren en conflicte permanent amb el seu entorn social”, argumenta el Dr. Cuquerella. Amb tot, Cuquerella conclou que “és necessari avançar cap a la utilització sistemàtica d’aquests criteris diagnòstics en la pràctica mèdic forense del nostre país”.