La plataforma ciutadana Revivim La Vila, formada per un grup de veïns i veïnes que cerquen propostes col·lectives per dinamitzar el nucli antic de Martorell, va organitzar dijous a El Círcol la conferència ‘La Vila, orígens i futur’. La xerrada va anar a càrrec d’Alfred Mauri, vicepresident del Centre d’Estudis Martorellencs (CEM). L’historiador va explicar el naixement i creixement de La Vila, la progressiva pèrdua de centralitat i la diàspora dels seus habitants cap a zones urbanísticament millor planificades.
La Vila, segons Mauri, pateix de fa dècades un procés de degradació, comú als nuclis antics de moltes altres ciutats, i la seva revitalització passaria per la reflexió col·lectiva i la implicació de diversos agents. Actualment, compta amb 4.500 persones censades, majoritàriament migrades, un factor positiu per a l’historiador, ja que fa de La Vila el barri més jove de Martorell.
Un assentament humà amb més de mil anys d’història
Des del segle XI i fins a la meitat del XX, Martorell serà, fonamentalment, el que avui identifiquem com La Vila. Un barri amb un importantíssim pes històric. “La primera documentació escrita de Martorell és del 1032 i ja consta com a mercat, un dels més antics documentats a la Catalunya medieval”. D’aquells orígens n’han quedat testimonis mil anys després. Un dels més evidents és “la forma de la plaça de la Vila, que no és quadrada ni rodona, sinó un eixamplament del carrer per a donar funcionalitat al mercat”, va detallar.
Alfred Mauri, vicepresident del CEM
Cruïlla de camins -la Via Augusta, els camins provinents del Vallès, d’Olesa de Montserrat, de Barcelona, del Penedès o de Lleida- Martorell desplega una vocació comercial creixent a partir d’una estructura urbana allargassada i que arriba a generar tres cercles de muralla, fins que “en un moment del segle XIX es trenquen i es crea una expansió urbanística cap al carrer del Mur i el barri de Rosanes”.
La pèrdua de la centralitat
El segle XX serà el de la pèrdua de centralitat de La Vila, principalment per la creació de nous barris a l’altra banda de l’Anoia, la fesomia trinxada per la construcció de l’autopista i l’important creixement demogràfic, especialment en el període 1960-70 i 2001-11.
Com a primer desencadenant del declivi, el ponent va apuntar “el moment en què s’eixampla el carrer del Mur i es destrueixen sistemàticament una quantitat enorme de cases, que queden pràcticament inhabitables”. Aquest fet coincideix amb el naixement de Buenos Aires i provoca un gran trasllat de població cap al nou barri. “L’aparició i oferta d’habitatges molt potents en un lloc més solellat i airejat, amb cases noves, va forçant un degoteig”.
A més, “la gent que ve a viure a Martorell des d’altres localitats no es planteja viure a La Vila, on els habitatges no s’havien rehabilitat i es van degradant. Com que hi havia una competència d’habitatge molt gran, La Vila es va descarregant”.
Alfred Mauri, vicepresident del CEM
La Vila, avui
Segons dades de 2018, La Vila té 4.467 habitants, el 16% del total de la població de Martorell. Hi ha un predomini de la població masculina -251 homes més que dones a La Vila, una desigualtat que representa la meitat del total de 508 de Martorell-. “Una part molt important és població migrada, fet que és una gran sort per La Vila, perquè si no, en aquests moments estaria a l’entorn dels 2.500 habitants”.
Pel que fa a l’estructura d’edats,”La Vila té una mitjana una mica inferior a la de Martorell. Sembla un contrasentit, però és precisament per aquesta aportació infantil procedent de la recàrrega d’immigració”. Compta amb un 14,4% de població major de 65 anys -643 persones-, mentre que la mitjana del total de la ciutat és del 16,4% -4.591-.
Alfred Mauri, vicepresident del CEM
Reflexions per encarar el futur
A l’hora de plantejar solucions, “no n’hi ha una d’única; hi ha diferents fronts i s’han de treballar des dels diferents col·lectius: tant les persones que hi viuen, els propietaris dels solars i de les cases -moltes d’elles deshabitades-, els botiguers, els propietaris dels espais comercials, entitats, plataformes i l’administració local”. L’historiador va considerar que seria adient “una nova recàrrega demogràfica que, sense crear guettos i de manera integradora, permeti una diversitat sociològica, com a qualsevol barri”.
Alfred Mauri, vicepresident del CEM
En acabar la conferència, el Centre d’Estudis Martorellencs va presentar el número 15 del seu butlletí Apunts, que en aquesta edició tracta justament aquest tema. A més, els assistents a la xerrada van debatre propostes per revitalitzar el barri: potenciar el patrimoni cultural i històric, millorar els preus dels habitatges i apostar per la rehabilitació, ampliar l’oferta de serveis o potenciar el comerç, entre d’altres.
