L’artista urbà Sfhir transforma la doble façana de la Nau 2 de Ca n’Oliveras

560
El regidor de Cultura, Sergi Corral, i Sfhir
El regidor de Cultura, Sergi Corral, i Sfhir

El madrileny Hugo Lomas signa en el món de l’streetart com a Sfhir. Aquesta setmana els seus aerosols i pintures estan vestint l’exterior de la Nau 2 de Ca n’Oliveras, dins el programa IntARTvenció. La figura femenina i el poder de la música són els elements principals de la seva creació, que emfasitza sobre l’univers interior de cada persona.

Fascinat pel dibuix des de petit, Sfhir va començar a fer grafits l’any 1995. En les seves obres combina eines variades com aerògrafs, pistoles o rodets. L’exploració artística és la clau de la seva evolució. Lluny d’encotillar-se en etiquetes artístiques, cada nou projecte és una ruptura i un nou aprenentatge.

Què estàs preparant en aquestes façanes de la Nau 2 de Ca n’Oliveras?

A mi m’agrada jugar una mica amb arquitectures complexes, perquè al final t’aporten més que un mur pla. Per això, vaig sol·licitar una façana una mica més complicada i em van oferir aquesta nau. Al principi, trobava que era molt ampla i no m’acabava de quadrar, però li he tret suc fent aqueta dona estesa, com si estigués flotant dins la mateixa nau. La iconografia va molt en la meva línia, jugant amb la figura femenina, representant déus, l’univers i l’espai, metàfores del nostre món interior.

Quin missatge vols transmetre amb el teu mural?

Que hi ha una riquesa en l’univers interior de cada persona, però alhora relacionant-lo amb la música com a part important per a l’ésser humà. A més, com que és un espai on es fan concerts en directe, he escrit al sostre la frase “La música és el combustible del nostre univers interior”.

Has participat a d’altres iniciatives com aquesta. Com estàs vivint l’experiència a Martorell?

Molt bé! Crec que aquests tipus d’iniciatives són molt importants perquè hi ha molta gent que no li dona importància a l’art. Jo sempre els hi faig reflexionar, ja que si no existís el pensament artístic no existiria ni el foc. Sempre hi ha d’haver persones que trenquin les normes, que vulguin fer coses diferents. Tot això es fomenta a partir del pensament artístic i creatiu.

Com vas començar a dedicar-te al món de l’art urbà?. Hem llegit que dibuixaves de petit i que a l’institut et van expulsar per fer un grafit d’amagat.

Sí, m’agrada explicar aquesta anècdota perquè va ser molt bonica. A mi sempre m’ha agradat molt pintar i dibuixar, i quan vaig descobrir el grafit em va semblar un bon mètode per mostrar el què feia a la gent. A l’institut em van enxampar pintant en un lloc no permès. Em volien expulsar, però el professor d’Art em va castigar a fer un grafit al centre escolar amb permisos, treballant un esbós i fent les coses bé. Això em va trencar tots els esquemes i em va motivar moltíssim. El professor em va regalar un llibre dels grafits dels anys 80, quan va començar tot el moviment, i vaig quedar-ne fascinat.

De totes les teves obres, quina és la que més t’agrada o la més destacada?

Sempre s’està més orgullós de les últimes obres, però també has de veure com resisteixen al temps. Ara mateix destacaria una serp que vaig fer a Portugal que va donar la volta al món i es va fer molt viral. Està tècnicament ben feta i toca molts arquetips. Era una reinterpretació del mite de Sant Jordi, però en versió moderna perquè Sant Jordi és una nena i el drac una serp gegant dibuixada baixant per les escales, tot aprofitant l’arquitectura del lloc. M’encanta i m’ha donat moltes alegries.