Les heroïnes de Chris Aerfeldt fan gala del seu poder al Muxart

845
Inauguració 'The Heroine's Jouney'
Inauguració 'The Heroine's Jouney'

The Heroines’s Journey, l’exposició de Chris Aerfeldt que des d’aquest dijous es pot visitar a l’Espai Muxart, transforma situacions quotidianes insignificants en actes heroics. Són dones fent tasques repetitives i banals, pintades com si fossin deïtats que traspuen l’anhel de viure una vida important. A l’acte inaugural hi ha assistit l’alcalde Xavier Fonollosa; el regidor de Cultura, Museus i Patrimoni, Sergi Corral, i la regidora de Comunicació, Cooperació i Participació, Míriam Riera.

L’artista australiana es defineix com una lluitadora per la llibertat. “A les meves imatges confronto les aparences i la interpretació de diferents rols”. Les seves obres exploren “la lluita entre ser i fer, el que s’espera d’un i la batalla per ser autèntic”. És el primer cop que exposa a la península i s’ha mostrat feliç d’ensenyar aquesta sèrie dels seus darrers set anys de treball.

Chris Aerfeldt, pintora

“Acollir a Martorell una artista internacional, amb un recorregut espectacular, i que la de Martorell sigui la seva primera exposició a la península és un orgull”. La mostra “és una reivindicació a aquest món interior que com a pintora i com a dona sent”, ha expressat el regidor de Cultura, Sergi Corral.

Sergi Corral, regidor de Cultura

The Heroines’s Journey es podrà visitar fins el 16 de desembre. L’horari és dijous i divendres, de 17.00 a 20.00h; dissabtes i diumenges, de 10.30 a 14.00h.

L’art d’Aerfeld al curtmetratge ‘Hannah Rosenthal’

Un dels quadres de l’artista apareix en el curtmetratge Hannah Rosenthal, seleccionat pel Festival de Cinema de Girona que es va celebrar del 25 al 29 de setembre. La seva directora, la també australiana Naomi Lisner, hi ha assistit a la inauguració de l’exposició, així com Aerfeld va ser present a la projecció del curtmetratge al festival gironí.

Tot va succeir perquè una pintura d’Aerfeldt estava a la casa d’un col·leccionista d’art de Melbourne on es filmava el curtmetratge, va ser la seva pintura a la paret la que apareix darrere l’acció. Per casualitat, la dona de la seva pintura era la viva imatge de la directora. Va contactar amb ella i es va acordar que es podria utilitzar la pintura en el cartell de promoció del curtmetratge. El film ha guanyat un premi al Festival de Honolulu.