L’exposició itinerant ‘Pedrolo, més enllà dels límits’ arriba a Martorell

216
'Pedrolo, més enllà dels límits'
'Pedrolo, més enllà dels límits'

Del 4 al 30 de novembre, la Biblioteca Martorell acull l’exposició itinerant Pedrolo, més enllà dels límits. La mostra presenta l’ampli univers de l’escriptor Manuel de Pedrolo, tant en la seva dimensió biogràfica com literària, i està organitzada per la Institució de les Lletres Catalanes amb motiu del centenari del seu naixement.

L’exposició de petit format explicita la relació de l’autor segarrenc amb el concepte de límit i, per extensió, amb el de llibertat. Pedrolo escriu en un afany d’esdevenir un “fenomenòleg”, per tal de bastir el seu complex corpus literari, ric en temes i estils, però alhora global, de gran coherència i sovint censurat. La negació de qualsevol cotilla el fa traspassar els límits per fer-nos reflexionar i situar la literatura catalana a l’alçada de qualsevol gran literatura. Pedrolo va ser un avançat al seu temps.

La Generalitat de Catalunya va declarar el 2018 ‘Any Pedrolo’, en commemoració al centenari del naixement del poeta, dramaturg, contista, novel·lista, articulista i traductor. La Institució de les Lletres Catalanes va elaborar aquesta mostra de petit format amb sis plafons divulgatius, que ja ha trepitjat diverses poblacions catalanes.

Manuel de Pedrolo va néixer a l’Aranyó (Segarra) l’any 1918 i va morir a Barcelona el 1990. És un dels escriptors més prolífics i fecunds de la història de la literatura catalana. Autor de més de 120 obres, va conrear tots els gèneres: teatre, poesia (inclosa la poesia visual), narrativa breu, novel·la (amb més de 70 títols), diaris, articles en premsa. Entre 1963 i 1970, va dirigir la col·lecció de novel·la policíaca La Cua de Palla.

La seva intenció era normalitzar a tots els nivells la literatura en llengua catalana, la qual cosa volia dir acostar-la a tot tipus de lectors. Per això va experimentar amb totes les possibilitats, des del “negre” a la ciència-ficció, la novel·la eròtica o el teatre de l’absurd. També per aquest motiu la seva tasca com a traductor (va traduir nombroses obres d’autors contemporanis anglosaxons i francesos) resulta d’una gran importància.

Tot i mantenir-se força allunyat de la vida pública i dels centres de poder, va ser un autor molt popular. Va rebre una vintena de premis literaris, entre ells el Víctor Català, el Sant Jordi o el Prudenci Bertrana. El 1979 va ser guardonat amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.

De fermes conviccions ideològiques, Manuel de Pedrolo va posar l’escriptura als servei del país, alhora que confegia una obra innovadora, valenta i transgressora que mai no va ajustar-se als cànons establerts. Els seus problemes amb la censura van ser greus i constants, i un bon nombre de les seves novel·les van veure la llum amb molts anys de retard.

A banda de les novel·les més conegudes, Mecanoscrit del segon origen i Joc brut, el corpus pedrolià conté projectes tan ambiciosos com els 11 títols del cicle Temps obert, la tetralogia de La terra prohibida i d’altres obres tan importants com Cendra per Martina, Totes les bèsties de càrrega i els reculls de contes Crèdits humans i Trajecte final.