L’il·lustrador Joan Turu pinta un mural a la tanca de l’escola Vicente Aleixandre

2151

L’il·lustrador Joan Turu (Sant Just Desvern, 1984) va pintar la setmana passada un dels seus murals a la tanca exterior de l’escola Vicente Aleixandre, a petició de la direcció del centre educatiu martorellenc. Turu, que ha donat veu i colors a moviments com el Som Escola, il·lustra samarretes, adhesius, llibres, revistes i parets amb uns dibuixos simpàtics i colorits, protagonitzats per animalons i infants que pinten, llegeixen i juguen.

El lema del mural, Tots junts, fem escola, és un cant a la diversitat i va ser escollit per votació popular entre els pares dels alumnes del centre. Turu va fer-se’l seu per plasmar-lo sobre els nou plafons metàl·lics de la tanca del Vicente Aleixandre. La feina es va pagar amb els diners recaptats a la Fira de Nadal de l’escola.

La Vicente Aleixandre no és la primera escola on intervé Turu, ni serà l’última: “La primera va ser a Terrassa. Van preguntar-me si podia anar-hi a pintar amb els alumnes, i vaig fer-ho encantat. Després vaig publicar-ne fotos a les xarxes i, ara mateix, és el que més faig. Aquest dimarts començo a pintar una escola de Súria i la setmana que ve a Puig-reig”, diu l’il·lustrador.

Missatges senzills i contundents
Protagonitzats per infants, animalons diversos i un ocellet que piula un cor vermell, en altres ocasions Turu ha fet dibuixos amb missatges tan senzills i contundents com “Protestar és un deure”, “La pau no s’aconsegueix amb bombardejos”, “Educar és facilitar les condicions perquè els nens i nenes puguin ser qui ja són” o “Ensenya’m a pensar, no a obeir”.

Preguntat sobre si considera que l’art i el compromís van junts, l’il·lustrador diu que “jo personalment no puc separar el que penso i el que sento del que dibuixo; ni la meva ideologia o les meves creences de la feina que faig; ni sé fer-ho, ni vull fer-ho. Quan dibuixes expresses en tot moment qui ets, què penses i què sents”.

Defensar i capgirar les tradicions
També ha dibuixat enriolades i simpàtiques castanyeres fent puré amb la carbassa de Halloween; dracs que s’abracen a Sant Jordi i nenes que regalen la rosa al seu estimat. Defensor de les nostres tradicions i alhora aficionat a capgirar-les, Turu explica que: “No sóc cap integrista, però penso que tenim tradicions que són la mar de maques, que poden i han d’evolucionar amb la gent que puja, però que alhora cal reivindicar”.

En gairebé tots els seus dibuixos hi apareix un ocellet que piula un cor. “No va ser una cosa buscada. El posava en alguns dibuixos. Però al final, quan no el dibuixava, sempre em deien: ‘Escolta que falta l’ocellet’. I mira, ha acabat sent una mica com la firma. La gent, quan hi veuen l’ocellet, ja l’identifiquen com un dibuix meu”, diu Turu.

I el cor que piula l’ocellet? “El cor? Potser és que sóc una mica hippy: vol dir que penso que hem d’aconseguir crear una societat que es regeixi més per les lleis de l’amor que les del mercat”.