Lluís Amat: “Martorell té l’índex més gran de població resident per feina de tot l’estat”

728

Martorell compta amb un 74% de població que resideix al municipi per raons laborals, segons es desprèn del darrer estudi d’actualització de les dades del padró municipal de l’Instituto Nacional de Estadística. El regidor de Règim Interior de l’Ajuntament, Lluís Amat, ha recalcat aquesta dada, que situa Martorell al capdamunt a nivell espanyol, per sobre de Tres Cantos i de Pozuelo de Alarcón. Pel regidor, aquest fet és degut al factor d’atracció que suposa SEAT, les seves indústries subsidiàries i Solvay.

Martorell és la població d’Espanya que té més percentatge de població vinculada per motius de treball, amb un 74%, i prop de 20.300 persones. Aquest és un dels aspectes que el regidor Lluís Amat ha destacat de l’estudi, i considera que “es deu a l’existència de grans indústries com ara SEAT i Solvay”. Això comporta “un doble fet: en èpoques de crisi ens dispara la nostra taxa d’atur, i quan en sortim, com esperem que passi ben aviat, el percentatge també davallarà a la mateixa velocitat”.

Una altra de les conseqüències d’aquest gran pes industrial és, per Amat, “que tenim un baix índex de persones amb estudis universitaris: unes 2.600 persones que representen el 12% de la població, quan la mitjana catalana era del 19,2% l’any 2014. També és significatiu, en l’àmbit de població activa, que la població major de 65 anys, en edat de jubilació, és del 15%, amb prop de 4.000 persones”.

Descens poblacional poc significatiu

Segons les dades a 1 de gener de 2015, viuen a Martorell 14.149 homes i 13.545 dones, per sumar el total de 27.694 habitants. Aquesta darrera xifra comporta una pèrdua de 201 persones respecte a les dades de 2014.

Amat ho considera “una diferència molt petita, sense cap repercussió positiva ni negativa pel funcionament del municipi. Segurament es deu a la mobilitat de persones que havien vingut per raons de feina i que ara retornen als llocs d’origen o a d’altres municipis”. El regidor ha aclarit que el llindar de població que sí que comporta un canvi a l’hora de poder rebre ajudes, programes i subvencions per part d’òrgans supramunicipals com la Diputació o la Generalitat es situa en la barrera dels 20.000 habitants.