Lluís Foix: “L’aristocràcia del futur no estarà a les grans ciutats, sinó a prop de la natura”

1751
Presentació del llibre 'El que la terra m'ha donat', de Lluís Foix. Biblioteca Martorell
Lluís Foix

El veterà periodista Lluís Foix ha vingut a Martorell aquest dilluns a presentar el seu darrer llibre El que la terra m’ha donat, en el que apel·la a un necessari diàleg i respecte de l’ésser humà envers la natura. L’autor situa aquesta sensibilització al seu territori natal, la Vall del Corb, i la descriu al ritme de les quatre estacions de l’any, però també posa en relació tot allò que l’envolta amb les vivències que ha tingut a diferents parts del món. Creu que, en el futur i gràcies a la immediatesa que proporcionen les noves tecnologies, viure en un entorn natural es revalorarà.

“L’actual món tecnològic ha escurçat les distàncies. Ens atansa a tots i fa que tinguem els mateixos coneixements alhora”, reflexiona l’autor, qui a continuació reivindica que “la creativitat, la tranquil·litat i la plenitud de l’ésser humà és més a prop de la natura, sense desmerèixer les ciutats”. Per això, té una teoria que considera viable en el futur: “Els demògrafs diuen que pels volts del 2050 el 95% de la població mundial viurà en grans ciutats o megalòpolis. Aleshores, l’aristocràcia no estarà a les ciutats, sinó a prop de la natura, lluny de la gran aglomeració urbana”.

Lluís Foix

Foix, periodista expert en política internacional, ha estat corresponsal a Londres i Washington i ha arribat a fer cròniques des de 84 països diferents al llarg de la seva trajectòria professional. A El que la terra m’ha donat demostra que la seva àmplia visió planetària no es contraposa ni menysté els orígens. Després de rodar el món, l’autor ‘torna al Born’ literari de Rocafort de Vallbona, el seu petit poble natal del sud de l’Urgell, a la vall del Corb. Hi posa en valor els grans moments que li proporciona la natura, i els relaciona amb els que ha viscut en els seus viatges.

Lluís Foix

Els boscos i les terres conreades del seu univers rural són el punt en el que l’autor centra la reflexió sobre la necessitat “que l’ésser humà estableixi un diàleg amb la natura. No d’una manera romàntica o bucòlica, sinó percebent com aquesta ens parla i com la podem escoltar, i com hem d’evitar deteriorar-la”. Ho fa en 40 capítols que recorren les quatre estacions de l’any: “encara que hi ha qui no ho cregui, la natura va a una velocitat trepidant, té molt de dinamisme. Una vinya canvia completament de març a setembre”.

Lluís Foix

De fet, el periodista reconeix que “hi ha persones a les que no els diu res contemplar un bosc, una vinya o un cim de 4.000 metres. Per d’altres, en canvi, són senyals que ens fan la vida molt més comprensible”. Ell s’inclou en aquest segon col·lectiu, un fet que queda clar quan diu que “sense la naturalesa, si només hi haguessin cases, carrers i carreteres i no hi haguessin boscos ni terres conreades, la vida seria un pèl absurda”.

La Biblioteca s’omple per escoltar Foix

La sala polivalent de la Biblioteca s’ha omplert per escoltar Foix, a qui han acompanyat el regidor de Cultura, Museus i Patrimoni de l’Ajuntament de Martorell, Sergi Corral, i el periodista martorellenc Miquel Sabe, qui n’ha fet la presentació. L’àmplia trajectòria de l’autor, que ha estat director adjunt i sots director de La Vanguardia entre el 1983 i el 2001, corresponsal internacional i col·laborador de diversos mitjans com a articulista –La Vanguardia, El Punt Avui i Mundo Deportivo- i tertulià –RAC1, TV3, 8TV- ha atret el nombrós públic. Des del punt de vista literari, a més, Foix ja havia publicat prèviament La marinada sempre arriba (2013) i Aquella porta giratòria (2016).